El Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) ha lliurat avui al Govern quatre nous informes: "La distribució d’actius i passius”; “Política monetària (euro), Banc Central i supervisió del sistema financer”; “L’abastament d’aigua i d’energia”;  i “El procés constituent, en una reunió al Palau de la Generalitat. Amb aquests ja són deu els informes que el Consell Assessor per a la Transició Nacional ha lliurat a l’executiu català.

 

El president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, acompanyat del conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha explicat, en roda de premsa, el contingut d’aquests quatre nous informes que se sumen als sis que ja s’han presentat.

 

El Consell Assessor per a la Transició Nacional té l’encàrrec del President de la Generalitat i del Govern d’identificar i impulsar les estructures d’Estat i tots els aspectes necessaris per dur a terme la consulta sobre el futur polític de Catalunya.

 

El conseller de la Presidència ha agraït “la feina de contingut” i “d’una precisió que està a l’alçada de les expectatives” que fa el CATN. Per Homs,  el Govern comparteix una “constant en els informes que ens lliura el CATN” i és “aquesta recerca constant i permanent de col·laborar, de dialogar i de sotmetre’ns a la disciplina de la democràcia”. “Aquest és el nostre propòsit i és així com intentem conduir aquest procés en tots els sentits. I des d'aquesta perspectiva, per nosaltres no quedarà”, ha reblat Homs.

 

El conseller de la Presidència ha assegurat que “entenem que el que han de fer els governs és procurar tirar endavant allò que la ciutadania expressa i que, a més a més, expressa d'una manera clara i meridiana com ho va fer al poble de Catalunya a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya”. “Esperem que en aquest terreny, al final el govern de l'Estat espanyol hi sigui sensible, perquè es tracta de ser sensible a allò que democràticament s'ha expressat”, ha conclòs Homs.

El setè informe del CATN, La distribució d’actius i passius, estudia els aspectes més rellevants de la transmissió dels béns i els deutes d’un estat en cas de secessió d’una part del seu territori. El text analitza els criteris jurídics que es podrien utilitzar i la seva aplicació al cas de Catalunya, tot i que no estableix la quantificació numèrica del valor dels actius i els passius de l’Estat espanyol que podrien ser transmesos a l’Estat català.

 

Pel que fa a la transmissió del deute públic del govern central, l’informe considera que “l’Estat català no hauria d’assumir el deute territorialitzable contret per l’Estat espanyol per fer obres i inversions fora del territori de Catalunya”. En canvi, en el cas del deute no territorialitzable –aquell destinat a satisfer els serveis comuns a tots els ciutadans espanyols, com per exemple el dels ministeris de Defensa, Afers Exteriors o Justícia– caldrà “negociar prèviament” el criteri de proporcionalitat en el repartiment del deute.

 

Aquest criteri pot prendre com a base el pes demogràfic del territori escindit sobre el conjunt de l’Estat matriu per no endeutar més uns ciutadans que altres. Així mateix, aquest pes pot ser ponderat pel percentatge del PIB del territori escindit sobre el conjunt o pel percentatge de la despesa i inversions prèvies del govern central al territori secessionat.

 

En aquest sentit, l’informe assegura que si l’Estat espanyol incompleix els seus compromisos financers i d’inversions amb la Generalitat de Catalunya, l’Estat català estaria “legitimat a exigir la reducció del deute de l’Estat espanyol que hagi d’assumir” en una proporció equivalent.

 

En el capítol dels béns, l’informe també distingeix entre actius territorialitzables i no territorialitzables. Els primers, és a dir, els que estan situats en el territori escindit, passarien directament a formar part del nou estat. El repartiment dels segons, com ara les reserves del Banc d’Espanya, comptes corrents, títols d’empreses públiques i privades, patrimoni nacional, etc, s’hauria de fer amb el mateix criteri de proporcionalitat que l’acordat en la transmissió del deute públic.

 

L’informe també es fixa en la transmissió d’arxius i de recursos naturals. Pel que fa als arxius, l’Estat espanyol “hauria de transferir sense contraprestació a l’Estat català tots els arxius que li siguin propis, els que facin referència explícita al seu territori, població o història, i els que siguin necessaris per al bon funcionament de les seves institucions”. Això inclou tota mena de base de dades d’hisenda sobre contribuents, censos electorals, registre civil, registre de penats, arxius hospitalaris, policials, de la Seguretat Social, de trànsit, de fons documentals, arxius històrics...

 

Pel que fa als recursos naturals, l’informe estableix que “cap de les parts pot reclamar la sobirania en exclusiva dels recursos hidrogràfics i energètics compartits”. Així mateix, segons l’estudi del CATN, l’Estat successor hereta automàticament i sense contraprestacions tots els drets sobre els espais de sobirania marítima, sobre l’espai aeri i sobre l’espai radioelèctric. 

 

L’informe del CATN també analitza el marc jurídic internacional existent en aquesta matèria. En aquest sentit, constata que la major part de les normes vigents són de caràcter dispositiu, és a dir, no són d’obligat compliment i, per tant, en els casos de successió d’Estats predomina la voluntat de les parts.

 

Així, uns hipotètiques negociacions entre l’Estat espanyol i Catalunya es podrien efectuar, segons identifica l’informe, abans o després de la data efectiva de la secessió. Atesa la previsible dificultat de poder fer el repartiment d’actius i passius abans de la independència, el CATN explora la via de conduir les negociacions posteriors a la independència d’acord amb el Dret Internacional que regula la matèria. A la pràctica, diu l’informe, les negociacions es resolen a diverses bandes entre l’Estat predecessor, l’Estat successor, les autoritats monetàries internacionals (Fons Monetari Internacional, Banc Mundial), la Unió Europea (a través del Banc Central Europeu) i altres organismes que representen els interessos dels creditors.

 

La política monetària d’un eventual estat català independent centra el vuitè informe del CATN. Una de les principals constatacions de l’estudi és el valor de mantenir-hi “l’euro” com a “moneda d’ús comú”,  fins i tot en el cas que el nou Estat resti fora de l’eurosistema i/o de l’Eurozona. En aquest darrer escenari, s’ha de reiterar la preferència per aconseguir un acord monetari. En el seu defecte, diu l’informe, s’hauria d’optar per l’adopció unilateral de l’euro. Segons ha explicat durant la roda de premsa Viver i Pi-Sunyer, “seria convenient per al nou estat de mantenir l’euro com a moneda única encara que només fos pels costos molt difícilment assumibles que tindria la transició o canvi de moneda”. El president del CATN ha dit que els autors de l’informe són “contundents” pel que fa a què Catalunya podria continuar utilitzant l’euro ja que hi ha ”exemples suficients que no estan a  la Unió Europea i estan utilitzant la moneda única”.

 

En qualsevol dels escenaris, el CATN considera necessari un nou “Banc Central de Catalunya”, amb les capacitats i competències comunes als bancs centrals, així com una “agència per a la regulació i supervisió de les inversions i el mercat de valors”. Com en el cas del BdC, la nova agència (Autoritat Catalana d’Inversions i Mercats, ACIM) es podria finançar amb costos que en l’actualitat ja assumeix el teixit productiu català en el funcionament de la CNMV.

 

Un aspecte que té especial rellevància en el període de transició és el de la  “liquiditat” del nou Estat. En aquest sentit, els membres del CATN consideren que els potencials perjudicis derivats d’una manca d’accés als recursos monetaris serien “minimitzats” finalment per la mateixa Unió Europea, atesos els propis interessos empresarials i comercials en joc. Per aquest motiu, l’informe creu raonable pensar que “la UE acabi actuant per evitar un escenari de tipus catastrofista”, en la mesura que aquests perjudicis afectarien ciutadans i empreses que són ja plenament membres de la UE. En qualsevol cas, el CATN  afegeix que els potencials efectes perjudicials només es produirien molt probablement a curt termini.

 

Finalment, el CATN afirma que és previsible que la mateixa UE acabi afavorint un acord, no només per consistència amb els principis d’integració europea sinó també perquè una estratègia contrària es podria acabar projectant sobre l‟Estat espanyol i el conjunt de l‟economia espanyola, ja que la solvència del seu deute s’afebliria fortament i podria finalment acabar afectant la credibilitat mateixa de la moneda comuna.

 

Un altre dels aspectes analitzats pel CATN és la situació dels sistemes hídric i energètic a Catalunya, així com les mesures a emprendre per “assegurar l‘abastament d‘aigua i energia” i la seva bona gestió en l‘escenari del procés de transició nacional fins a la creació de l‘Estat català independent.

 

En el seu novè informe, el Consell constata que la propietat de la majoria de les infraestructures energètiques presents a Catalunya pertany a empreses multinacionals i inversors privats que s‘ocupen del cicle complet del seu negoci, garantint la disponibilitat d‘energia, el manteniment, desenvolupament i ampliació de les seves instal·lacions, així com de la gestió més adequada. En qualsevol de les circumstàncies de futur que es prevegin, les esmentades empreses “consideren Catalunya com una part significativa del seu mercat i les mateixes regles del joc empresarial faran que la seva gestió sigui al més eficient i normalitzada possible”.

 

Atesa la gran liberalització i interconnexió del mercat energètic, el CATN no creu probable un escenari de bel·ligerància amb l‘Estat espanyol o amb les empreses del sector, sinó més aviat una gestió responsable i col·laboradora entre totes les parts.

 

A més, recorda el document, el Pla de l‘Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 preveu també l‘entrada en servei de noves línies d‘interconnexió que elevaran significativament la ja bona capacitat d‘intercanvi actual del sistema elèctric català amb els seus sistemes veïns. També considera “l‘aposta per les energies renovables” com “una de les estratègies energètiques prioritàries”, tant les tecnologies d‘ús final tèrmic com les tecnologies per a la producció d‘energia elèctrica. Igualment, el sistema energètic català futur haurà d‘impulsar l‘increment de la valorització energètica dels residus, tant d‘origen renovable com no renovable.

 

Entre les mesures concretes proposades pel CATN en matèria energètica, destaquen la creació d’un “Ens Regulador del Sistema Energètic Català”, així com de sengles operadors dels sistemes elèctric i gasista, i un Consell de Seguretat Nuclear. Pel que fa al subministrament de gas, el Consell aposta per continuar connectats al sistema gasista peninsular i assegurar la interconnexió de Catalunya amb França. En l’àmbit de l’energia nuclear, l’informe recomana mantenir els processos de conversió i enriquiment d‘urani i la producció dels elements de combustible en les actuals plantes i fàbriques situades fora de Catalunya i analitzar i seleccionar una solució temporal centralitzada per als residus radioactius. 

 

Com a conclusió d’aquest informe, el president del CATN ha subratllat que “tot i que el futur estat català no seria energèticament autosuficient- no ho és cap ha estat pràcticament de la Unió Europea- no tindria dificultats d’abastament renovant els actuals contractes de subministrament amb els actuals operadors energètics”. Sobre l’aigua, Viver i Pi-Sunyer ha destacat que ”l’informe apunta que s’hauria de produir una sequera molt més severa i prolongada que la que vam patir el 2008, per tal que hi haguessin problemes d’ abastament d'aigua”.

 

Finalment, el desè informe elaborat pel CATN analitza el procés constituent de Catalunya, entès com el procés que caldria obrir en cas de constituir-se en un estat propi i independent, per a la seva plena institucionalització “d’acord amb estàndards democràtics altament exigents”. Segons Viver i Pi-Sunyer, aquest informe és el “més rellevant des del punt de vista polític” ja que és una continuació del primer dels informes que va presentar el CATN sobre la consulta. El president del CATN ha explicat que l’informe explica “què és el què caldria fer després de celebrada una consulta, o unes eleccions plebiscitàries, amb les que, majoritàriament s'hagués decidit crear un nou estat català independent”.

Després que la ciutadania hagués expressat el seu vot positiu, es produiria una “declaració solemne del Parlament a favor de la creació d’un nou Estat”. Per al CATN, aquesta declaració caldria que inclogués un “oferiment a l’Estat espanyol per negociar el procés de separació”, amb una apel·lació si escaigués, a la mediació internacional i a la Unió Europea per fer possible l’obertura d’aquest procés. A partir d’aquí, l’informe preveu dos escenaris: el de la col·laboració i el de la no col·laboració de l’Estat espanyol.

 

En un escenari de col·laboració, segons el CATN, les institucions catalanes i espanyoles haurien d’obrir “un procés de negociació per preparar el naixement del nou Estat”, un procés en el qual hi podria jugar un paper fonamental tant la mediació internacional de la Unió Europea com la mobilització ciutadana. Aquesta negociació, diu l’informe, tindria quatre objectius bàsics: negociar amb l’Estat les condicions de la separació; cercar el reconeixement internacional; negociar amb la Unió Europea i els organismes internacionals les condicions de la incorporació del nou Estat, i preparar internament la creació del nou Estat.

 

En aquest últim punt, el CATN considera “essencial” preparar “estructures d’estat” com la hisenda i l’administració econòmica i tributària, la seguretat social, el poder judicial, la seguretat pública, les infraestructures, les telecomunicacions, l’energia i l’aigua i les relacions exteriors, sense prejudici de les decisions que es prenguessin en la futura Constitució catalana. Durant aquest procés, l’informe recomana que l’Estat i la Generalitat acordin un protocol d’actuació per oferir la màxima seguretat jurídica.

 

En aquesta fase prèvia, assenyala l’informe, també caldria preparar les decisions bàsiques de la regulació del procés constituent (procediment d’elaboració i aprovació de la futura Constitució). Aquestes decisions bàsiques es podrien contenir en una “llei constitucional provisional de Catalunya”, que també  hauria d’incloure el dret aplicable transitòriament en aquest període “per garantir els drets i les llibertats de les persones” fins a l’entrada en vigor de la nova Constitució.

 

En un escenari d’oposició de l’Estat espanyol, el CATN conclou que la Generalitat podria intentar “forçar la negociació amb l’Estat acudint a actors diversos de caràcter internacional i de la societat civil”. Si això no tingués resultats, l’alternativa que li restaria a la Generalitat seria la de “proclamar unilateralment la independència” i ratificar aquesta proclamació en un referèndum. En aquest supòsit, diu l’informe, caldria disposar de les estructures d’estat indispensables per fer efectiva la proclamació d’independència i poder exercir el govern del nou Estat.

 

A partir de la proclamació d’independència, ja sigui unilateral o amb la col·laboració de l’Estat, s’inicia pròpiament el procés constituent.  

 

Aquest procés, segons el CATN, hauria d’incloure els elements següents: “eleccions constituents”, celebrades segons la legislació electoral vigent en el moment de la proclamació de la independència i que només es podrien obviar en el cas que les eleccions plebiscitàries s’haguessin produït molt poc abans de la declaració d’independència; la “iniciativa constitucional”, que hauria de recaure en el Parlament mitjançant una ponència conjunta de tots els grups parlamentaris; la “tramitació i l’aprovació parlamentàries” de la llei constitució provisional catalana, per a la qual es podria valorar la possibilitat d’una majoria reforçada; “fórmules de participació ciutadana” i “referèndum de ratificació” per part de la ciutadania.

 

Provisionalment, considera l’informe, es podria mantenir el sistema institucional de Catalunya previst a l’Estatut d’autonomia, introduint-hi algunes modificacions. En el cas de drets que no estiguin inclosos a l’Estatut, el CATN apunta que es podrien incorporar a la llei provisional els drets reconeguts en els principals instruments jurídics vigents a Catalunya fins al moment, com ara el Títol I de la Constitució espanyola relatiu als drets i a les llibertats, o els drets reconeguts en el Conveni Europeu dels Drets Humans.

 

Aquesta legislació provisional hauria d’incloure la “regulació sobre la nacionalitat catalana”, ja que determinaria quines persones poden votar en el procés constituent. En aquest sentit, el CATN conclou que es podria partir de la regla de ciutadania inclosa en l’Estatut d’autonomia, segons la qual “són ciutadans catalans els nacionals espanyols amb veïnatge administratiu en un municipi de Catalunya”.  L’informe també remarca la conveniència que l’adquisició de la nacionalitat catalana no estigués condicionada a la renúncia de la nacionalitat espanyola.

 

En relació amb el règim lingüístic, l’informe del CATN deixa clar que correspondria establir-lo a la futura Constitució i la legislació que la desenvolupés. No obstant això, el Consell recomana determinar amb caràcter provisional el règim aplicable durant el període constituent, que hauria de tenir en compte dos criteris bàsics: atorgar al català la plenitud de reconeixement i d’ús, en tots els àmbits, i mantenir la continuïtat dels usos del castellà.