- El document “Prioritzacions d’actuacions 2014-2016 del Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addicions” centra els esforços en les actuacions més rellevants per a la millora de l’atenció i la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental i de les seves famílies
- Es modifica el model d’habitatge social per adaptar-lo a les necessitats del col·lectiu
- S’amplien les actuacions en la prevenció, detecció i tractament en els infants i adolescents
El Govern i el sector han presentat el document “Prioritzacions d’actuacions 2014-2016 del Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addicions”, fruit del treball conjunt entre el Govern de la Generalitat i les entitats proveïdores de serveis, els professionals, les associacions de familiars i les persones amb trastorn mental i addicions.
Amb aquest document i les actuacions que comporta, el Govern manifesta el seu compromís sostingut amb el sector de la salut mental i aposta per una gestió i una planificació més integrada dels diferents serveis de suport i d’atenció per tal que s’adaptin a les necessitats dels pacients i de les seves famílies.
El treball conjunt entre el Govern i el sector ha permès prioritzar l’enfocament i centrar els esforços en aquelles actuacions més rellevants per a la millora de l’atenció i la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental i de les seves famílies.
Un dels principals compromisos assumits pel Govern és la concertació dels serveis socials d’habitatge per a les persones amb malaltia mental, i respon a una llarga reivindicació del sector de la salut mental. Amb aquesta mesura, el Govern adapta el model del servei social d’habitatge a les singularitats i necessitats del col·lectiu de salut mental.
Aquest nou model permet combinar estructures residencials específiques amb sistemes de suport flexible al domicili. Al llarg d’aquest any, el Departament de Benestar Social i Família, a través de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), modificarà el procediment de finançament de les places d’habitatge social com a prestació individual envers un sistema de concertació.
El Govern, a més, s’ha compromès a fer efectiva la concertació també en els serveis de llars amb suport i suport a l’autonomia de la pròpia llar.
D’aquesta manera, els usuaris veuran garantida la continuïtat assistencial, ja que podran optar a la modalitat d’habitatge social que millor s’adapti a les seves necessitats, facilitant així la seva autonomia i la seva inclusió social.
La priorització de les actuacions per als propers tres anys fa especial èmfasi en l’atenció específica al col·lectiu d’infants i adolescents, tant des del punt de vista de les accions de lluita contra l’estigma de la malaltia, com en els processos de prevenció, detecció i tractament en aquests pacients.
Les principals actuacions que es duran a terme en els propers mesos són:
Lluita contra l’estigma
- Compromís en la lluita contra l’estigma associat a les malalties mentals a través de la difusió de campanyes de sensibilització i informació sobre la malaltia,així com el suport al projecte Obertament, que, com a novetat, inclourà una línia d’actuació sobre salut mental i estigma adreçat a la població adolescent.
Millora de l’atenció a la població infantil i juvenil amb problemes de salut mental mitjançant intervencions conjuntes dels serveis sanitaris, educatius i socials
- Desplegament del Pla Integral d’Atenció a l’Autisme.
- Creació d’unitats funcionals integrades per professionals de l’àmbit sanitari, social i educatiu per atendre la primera infància (0-6 anys).
- Impuls del diagnòstic precoç de trastorns mentals en l’embaràs i l’etapa perinatal.
- Pla pilot per a la detecció de problemes de conducta en la primera infància i en l’etapa escolar, en col·laboració amb la Universitat de Connecticut.
- Atenció integral sanitària i educativa als infants i adolescents amb Trastorns per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH)
- Estudi sobre l’impacte dels problemes de salut mental en el fracàs escolar i actuacions interdepartamentals per fer-hi front.
- Elaboració d’un pla de vida de les persones amb problemes de salut mental en la franja dels 0 als 16 anys.
- Coordinació entre els serveis sanitaris i les unitats d’escolarització compartida ( UEC) per a alumnes amb trastorns mentals i/o de conducta.
- Creació d’un grup específic de treball per a la prevenció, detecció i atenció dels problemes de salut mental entre els joves de 16 a 29 anys, amb especial atenció a la franja de 16 a 18 anys.
Millora de l’atenció en els entorns assistencials:
- Inici de la implementació del Codi Risc Suïcidi al territori català.
- Participació de professionals de l’àmbit sanitari i/o social i de persones amb problemes de salut mental, en la formació dels cossos de seguretat.
- Millora de la coordinació dels serveis sanitaris i forces de seguretat per a l’atenció de les urgències, els trasllats i ingressos involuntaris
Participació i associacionisme
- Promoció de l’associacionisme de les persones amb trastorn mental, per tal que participin directament en el disseny de les polítiques públiques.
Suport a les famílies
- Impuls al projecte “Capacitant ciutadans actius de la seva salut mental” per a la formació i capacitació de les famílies i persones amb trastorns mentals.
Inclusió social
- Canvi en el model de prestació dels serveis d’habitatge per a les persones amb malaltia mental, per tal de garantir la inclusió social i la continuïtat assistencial, tant en les modalitats de llar residència, llar amb suport i servei d’autonomia a la pròpia llar. Es passarà d’un model de finançament de prestació individual a un model de finançament directe a l’entitat, a través de la concertació dels serveis d’habitatge.
Inserció laboral
- Desplegament i avaluació del projecte entre la Generalitat, la Fundació la Caixa i el Darmouth Psychiatric Research Center per millorar la inserció laboral de les persones amb trastorn mental a les empreses ordinàries i concreció de les mesures a adoptar.
- Disseny del nou model d’inserció sociolaboral per a persones amb trastorns de salut mental.
Suport en l’àmbit judicial i penal
- Millora de la valoració psiquiàtrica i pericial en els procediments judicials.
- Impuls d’actuacions en els centres penitenciaris i en l’atenció de salut mental als joves i menors en l’àmbit de la justícia juvenil.
- Defensa del model català d’execució de les mesures de seguretat a través de la promoció de modificacions a la reforma del Codi Penal.
- Creació d’un grup de treball dels Departaments de Salut, de Benestar Social i Família i de Justícia amb magistrats i membres del Ministeri Fiscal per a la millora dels processos d’incapacitació.
Magnitud dels problemes de salut mental
Els trastorns mentals són malalties d’elevada prevalença. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2013, la probabilitat de patir un trastorn mental en la població catalana de 15 i més anys va ser del 12,4% (l’any 2012 va ser del 10,7%).
La magnitud i l’impacte d’aquests trastorns en termes de dependència i de costos econòmics, sanitaris i socials són elevats. A Europa s’estima que els costos associats als trastorns mentals estan a l’entorn del 3-4% del PIB, associat sobretot a la discapacitat i a la pèrdua de productivitat.
Per aquest motiu, la Unió Europea ha declarat la salut mental com una prioritat de les polítiques públiques i promou accions dirigides a la prevenció d’aquestes malalties i de la discapacitat associada, així com a la lluita contra l’estigma i l’exclusió social.
El Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorns mentals i addiccions
El Govern de la Generalitat, en la línia de la Unió Europea, i conjuntament amb les entitats del sector de la salut mental (persones afectades, famílies, proveïdors i professionals) vol impulsar el desplegament del Pla Integral d’Atenció a les persones amb trastorns mentals i addiccions en els propers anys.
Els objectius d’aquest pla són millorar l’atenció a la salut mental i la qualitat de vida de les persones afectades i les seves famílies; incorporar estratègies de promoció de la salut, prevenció de la malaltia, atenció i reinserció social i laboral, potenciant un treball conjunt i complementari dels serveis de salut, socials, educatius, laborals i de la justícia; afavorir la participació ciutadana i social de les persones amb problemes de salut mental i la disminució de les desigualtats socials d’aquest col·lectiu, i disposar d’un instrument de planificació i priorització de les polítiques públiques que s’han de desenvolupar des dels diferents departaments de la Generalitat per a l’atenció d’aquestes persones.
Antecedents en les polítiques d’atenció a la salut mental
L’any 2002-2003, el sector de la salut mental (usuaris, famílies, proveïdors, societats científiques i associacions de professionals) va demanar al Govern de la Generalitat que prioritzés les polítiques d’atenció a la salut mental i garantís una planificació conjunta de les polítiques i actuacions dels diferents departaments per a millorar el sistema d’atenció a les persones amb problemes de salut mental.
Per Acord de Govern de 26 d’agost de 2003, es va aprovar l’elaboració del Pla d’Atenció Integral per a les persones amb problemes de salut mental que implicava a diferents departaments de la Generalitat.
Tres anys després, el 2006, el Govern va aprovar el decret 30/2006 de 28 de febrer, pel qual es donava llum verda a la creació del Pla director de salut mental i addiccions, com a instrument d’informació, estudi i proposta mitjançant el qual el Departament de Salut determina les línies directrius per a impulsar, planificar, coordinar i avaluar les actuacions a desenvolupar en l’àmbit de la prevenció i atenció a les malalties associades amb la salut mental i les addiccions.
En la seva reunió del 16 de novembre de 2010, el Govern va aprovar el Pla Integral d’Atenció a les persones amb trastorns mentals com a un instrument per facilitar el desenvolupament de les línies futures del Govern de la Generalitat per millorar la salut mental d’aquells col·lectius que requereixen d’un esforç intersectorial i interdepartamental.
Finalment, el dia 18 d’abril de 2013 es va constituir la Comissió Interdepartamental de Salut Mental, que passava a dependre del Departament de la Presidència i que integra representants del sector i dels Departaments d’Ensenyament, Salut, Interior, Benestar, Empresa i Ocupació i Justícia.
Podeu consultar el Pla Integral al següent enllaç:
