El Govern ha aprovat el nou Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, que recull les necessitats de la lectura pública i estableix el tipus de biblioteca que correspon a cada població per tal d’adequar el servei que ofereixen a la demografia actual de Catalunya. L’aprovació del nou Mapa, que substitueix l’anterior, de 2008, respon a la voluntat d’adaptar-lo als canvis que s’han produït en la població dels municipis catalans i al context actual.

 

El Mapa de la Lectura Pública permet elaborar els programes per a la construcció de nous equipaments i per a l'adequació dels existents; planificar, programar i coordinar les inversions de les diferents administracions competents en aquest àmbit; avaluar periòdicament quina és la posició real del conjunt de les biblioteques públiques de Catalunya, i vetllar perquè es produeixi un creixement equilibrat d'aquests equipaments per tal de garantir l’accés als serveis al conjunt del territori de Catalunya.

 

Actualment totes les capitals de comarca disposen de biblioteca i tots els municipis de més de 30.000 habitants compten almenys amb una. D’altra banda, totes els municipis de més de 5.000 habitants, que són els que tenen l’obligació d’oferir el servei d’acord amb la legislació vigent, disposen d’equipament bibliotecari (excepte Dosrius, que ja té un projecte subvencionat, i Vilafant). Pel que fa als municipis d’entre 3.000 i 5.000 habitants, 54 dels 71 municipis d’aquestes característiques ja disposen d’equipament bibliotecari. A més, el 93% de la població té un servei bibliotecari al seu propi municipi i el 46% disposa del carnet de la biblioteca pública.

 

Des de l’aprovació de l’anterior Mapa s’han inaugurat 91 noves biblioteques, de les quals 34 són serveis nous en municipis o barris on no n’hi havia, i la resta, 57, són trasllats d’equipaments ja existents que s’han adequat als estàndards proposats pel Mapa. Això vol dir que, des de l’aprovació de l’anterior Mapa fins ara, s’han inaugurat una mitjana de 15 noves biblioteques per any, xifra que representa més d’una nova biblioteca per mes. El nombre d’equipaments ha passat de 333 el 2008 a 378 el 2014; la superfície mitjana per biblioteca ha passat de 774 m² a 921 m², i la mitjana de volums bibliotecaris per habitant ha passat d’1,78 a 1,86. 

 

Els principals canvis introduïts al nou Mapa de la Lectura Pública que avui s’aprova són:

 

-     La superfície requerida per als equipaments es refereix a la superfície útil d’ús bibliotecari i no a la superfície construïda.

 

-     A l’hora d’establir el grau d’adequació de les biblioteques ja existents, s’ha determinat que, fins a una futura actualització, es considerin adequades si arriben al 50% de la superfície proposada. La mesura es refereix al grau d’adequació de biblioteques ja existents, no pas als requeriments per a les biblioteques que cal construir de nou que, lògicament, han d’ajustar-se als dimensionaments proposats.

 

-     Es tindrà en compte l’existència d’altres equipaments al municipi (sales d’exposició, d’estudi, polivalents, etc.) per determinar el nivell d’adequació dels equipaments bibliotecaris. 

 

-     S’ha substituït, en relació amb les biblioteques qualificades pel Mapa com a no adequades, la proposta d’actuació “construir un nou equipament” per la més inclusiva “ampliar o traslladar l’equipament”.

 

El Departament de Cultura elabora i manté actualitzat el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya. Aquest document, així com les modificacions que s’hi fan, són aprovats pel Govern de la Generalitat, un cop escoltat el Consell de Biblioteques i les associacions representatives de l’Administració local de Catalunya.