L’any 2012, Catalunya va ser la tercera comunitat autònoma en aportació de recursos tributaris al sistema de finançament autonòmic, només per darrera de Madrid i Balears, però la desena en recursos per càpita rebuts un cop aplicat el model de redistribució vigent. Així ho indiquen les dades sobre la liquidació del model de finançament que el ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques ha tramès al departament d’Economia i Coneixement.

 

Segons aquestes dades, Catalunya se situa 19 punts per sobre de la mitjana de les comunitats de règim comú en la contribució de recursos al model, mentre que la posterior redistribució la situa tres dècimes per sota de la mitjana. Es confirma així la tendència dels anys 2010 i 2011, quan Catalunya també va caure de la tercera a la desena posició. Només es va situar per sobre de la mitjana el primer any d’aplicació del model.

 

En total, l’any 2012 Catalunya va rebre 16.091 milions, un 4,9% menys que l’any anterior, és a dir, 821 milions menys.

 

 

Les dades de la liquidació 2012 també posen de manifest que els mecanismes de redistribució que utilitza el sistema de finançament espanyol fomenten un repartiment arbitrari dels recursos. Mentre que, aquest any, Catalunya perd set posicions, altres comunitats amb una capacitat tributària molt per sota de la mitjana han rebut més recursos per càpita que Catalunya.

 

Cada any, el Govern espanyol fa un càlcul estimat de l’import que pertoca pel model de finançament a cada Comunitat Autònoma, és el que s’anomena bestreta. Dos anys més tard, es liquida el model i s’anuncia a les comunitats si han rebut més (liquidació negativa) o menys (liquidació positiva) diners del que pertocava. El Govern espanyol havia anunciat una liquidació positiva del 2012 per a Catalunya de 729,4M d’euros. Finalment, Catalunya rebrà 646M, és a dir, 84 milions menys dels previstos pel mateix Govern central. Amb el conseqüent problema de tresoreria i d’inseguretat que això provoca. El sistema de bestretes està subjecte als errors de previsió del Govern central i comporta distorsions als comptes de les comunitats, ja que la liquidació dels recursos es fa amb dos anys de retard i han d’elaborar els seus pressupostos amb estimacions no reals.