Veure la televisió, anar al cinema, escoltar la ràdio i llegir llibres són les activitats culturals que desperten un major interès entre la població de Catalunya. Així ho recull l’informe elaborat pel Departament de Cultura a partir de les dades de l’Enquesta sobre participació cultural dels catalans 2013, realitzada per FUNDACC amb la col·laboració del Departament de Cultura, un informe que analitza  les preferències i gustos culturals del catalans. Una altra dada rellevant de l’estudi és que 9 de cada 10 catalans manifesten que la cultura és o “molt o bastant important” a les seves vides.

 

El treball examina les actituds, les motivacions i les barreres d’accés a la cultura dels catalans. La metodologia emprada té en consideració les dinàmiques actuals de canvi, determinades per la crisi econòmica i per la irrupció del paradigma digital. En concret, presta especial atenció a les preferències de consum cultural, una dimensió d’anàlisi que habitualment queda relegada a un segon terme o s’analitza de forma indirecta.

Els interessos de la població catalana s’estructuren segons la contraposició entre cultura digital i tradicional, el seguiment de ràdio i televisió, la divisió entre les activitats que es fan fora i dins de la llar, i l’interès per la lectura. L’interès per cada una de les activitats culturals és avaluat  en una escala del 0 al 10. Segons els resultats de l’enquesta, veure la televisió (7.12), anar al cinema (6.89), escoltar la ràdio (6.79) i llegir llibres (6.74) són les activitats que desperten més interès entre la població catalana. Per contra, jugar a videojocs (2.37), descarregar-se (3.70) o accedir a continguts digitals (3.97)  o anar a l’òpera (3.72) són les activitats amb un interès més baix. Resulta factible pensar, però, que aquests interessos no es distribueixen de manera homogènia entre la població catalana. 

 

 

 

 

Una de les conclusions de l’informe és que els interessos vers la cultura no són homogenis, i que el sexe, l’edat i el nivell d’estudis condicionen aquestes preferències. Així, l’enquesta demostra diferències en funció del sexe: la lectura de llibres és una pràctica que desperta més interès entre les dones, i la de diaris, més entre els homes, atès l’efecte de la premsa esportiva. El mateix succeeix amb les arts escèniques –especialment, la dansa- o la tecnologia, on homes i dones presenten diferències estadísticament significatives.

 

El nivell educatiu és una altra de les variables que determina els interessos culturals: a mesura que augmenta el nivell educatiu adquirit per una persona, augmenta tant el nivell d’interès com el rang de pràctiques pels quals mostra interès.

 

Finalment, l’edat planteja diferencies per franges o bé pels condicionats associats a processos específics del cicle vital. Hi ha gustos o actituds que s’associen a persones joves, com els videojocs, Internet, etc. i altres a persones d’edat més elevada, com ara els concerts de música clàssica, l’òpera, etc.

 

 

 

L’enquesta estableix set grans categories de catalans en funció de les seves  preferències a l’hora de decantar-se pels diferents productes i serveis culturals:

 

Representen el 10,5% de la població. Aquest grup presenta un nivell d’interès molt baix en tots els àmbits culturals analitzats, a excepció de la televisió (7.14) i, en menor mesura, la ràdio (5.08). Sociodemogràficament, correspon a un perfil de població d’edat avançada –un 46.9% té més de 65 anys-, gairebé la meitat dels quals no té estudis o té estudis primaris i amb una proporció molt elevada de persones jubilades (47.8%). Gairebé 7 de cada 10 estan casats, si bé destaca la proporció de persones vídues (17%), la més alta de tots els grups identificats.

 

Aquestes persones viuen en llars on els ingressos disponibles se situen, comparativament, en una franja relativament baixa. En un 37% dels casos, els ingressos no superen els 940 € mensuals.En relació a l’origen, és important la presència de persones nascudes a la resta d’Espanya i que varen arribar a Catalunya ja fa força anys (42.3%). Des d’un punt de vista lingüístic, 2 de cada 3 entrevistats inclosos en aquest grup considera el castellà la seva llengua d’identitat.

En aquest grup la televisió ocupa la primera posició entre les activitats culturals preferides (7.14), així com la ràdio (6.57), tot i que també manifesta un cert interès per la lectura de llibres (6.14), la lectura de diaris (5.90) i l’assistència al cinema (5.67). Activitats com les visites a monuments, museus o exposicions presenten, dins aquest grup, una valoració molt propera al 5.

 

En termes sociodemogràfics, la meitat dels ciutadans aquí inclosos superen els 55 anys. Pel que fa el nivell d’estudis, un 65% disposa d’estudis secundaris i la taxa de persones amb estudis primaris és força elevada (19.4%). Laboralment, els membres d’aquest grup es reparteixen entre pensionistes (36.0%), actius (31.2%) i aturats (20.4%). La població nascuda a Catalunya és majoritària (51.5%), però destaca una alta presència de persones nascudes a la resta de l’Estat (31.9%), 10 punts per sobre de la taxa general. Lingüísticament, si bé més de la meitat s’identifica amb el castellà, un de cada tres ho fa amb el català.

 

Les persones incloses en aquest grup es caracteritzen perquè el seu principal interès se situa en el que podríem identificar com àmbits culturals clàssics, com són la lectura de llibres (7.31), l’assistència al teatre (7.05), veure la televisió (6.79), escoltar la ràdio (6.63) i visitar monuments, museus i exposicions. Per contra, tots aquells aspectes relacionats amb la cultura digital presenten un grau de penetració força baix en relació a la mitjana.

 

El perfil sociodemogràfic d’aquest grup està força marcat: dones (62.1%), de mitjana edat –un 58% supera els 55 anys-, amb un nivell d’estudis secundari (62.3%) en la seva majoria, casades i residents en llars amb ingressos de nivell mig i mig-alt.

 

 

Els interessos de les persones incloses en aquest grup es concentren en l’àmbit de la cultura digital i audiovisual, articulada a través d’ Internet, el cinema i la televisió. Cal destacar que el jugar a videojocs assoleix el seu màxim entre tots els grups identificats (5.47), així com la incidència que té la ràdio (6.45) o les ganes d’assistir a un concert de música actual (5.73). Paral·lelament, tenen un baix interès que desperten activitats com l’assistència a espectacles d’arts escèniques o les visites a espais museístics o monumentals, així com la lectura.

 

Aquest és un tipus amb uns hàbits molt definits i molt contrastats. En primer lloc, aquest és el grup més jove de tots els identificats: un 23.5% té entre 14 i 19 anys, un 15.9%, entre 20 i 24, i un 30.3%, de 25 a 34 anys; des d’aquest punt de vista, no resulta estrany trobar que un 21% d’ells estigui estudiant, un terç treballant i un altre terç, en situació d’atur. Una altra característica destacada en aquest grup, és que el conjunt en què hi ha una major segmentació en funció del sexe; gairebé 7 de cada 10 persones incloses en aquest grup són homes. En relació a l’origen, si bé un 62.1% dels individus va néixer a Catalunya, la proporció de persones nascudes a l’estranger (28.7%) és la més alta de totes les identificades en els set grups. Un altre tret molt definitori és que, juntament amb el grup dels analògics, hi trobem la proporció més baixa de persones que s’identifiquen lingüísticament amb el català (22.9%)

 

Aquest grup es caracteritza per manifestar un interès molt alt a l’hora de connectar-se a Internet (8.51), anar al cinema (7.46), veure la televisió ((7.14) i llegir llibres (7.01), així com per accedir a continguts online (6.95), descarregar-se’ls (6.58) o escoltar la ràdio (6.97). En canvi, mostra un interès força baix per l’òpera (2.76) i la música clàssica (3.48), els videojocs (3.85) i la dansa (3.94).

 

En aquest grup gairebé 6 de cada 10 dels entrevistats inclosos són homes. De la mateixa manera, el grup es caracteritza per ser relativament jove –un 52% té entre 25 i 44 anys–, amb un nivell d’estudis majoritàriament secundari (68.9%) i amb una alta presència de persones amb estudis superiors (24.2%) o que els estan cursant (5.1%).

 

 

Els inquiets és un dels grups que presenta un nivell d’interès més alt de tots els grups identificats. Els seus interessos es reparteixen per tots els àmbits analitzats i, especialment, en el cas d’Internet (8.57), el cinema (8.43), la lectura de llibres (8.11), el teatre (7.99) i els concerts de música actual (796). És notable el seu interès per les visites a monuments, museus i exposicions, així com per tots els continguts presents a la xarxa, independentment del seu tipus d’accés. A diferència dels moderns, entre els inquiets hi ha un fort interès per la dansa, el circ i el musicals, així com per activitats més clàssiques, com són l’òpera o els concerts de música clàssica.

 

En termes sociodemogràfics, gairebé la meitat dels membres d’aquest grup  té menys de 34 anys i un 36% té estudis superiors, la taxa més alta de totes les identificades. Un altre tret diferencial és el fet que hi ha una major presència de dones (54.9%) que d’homes (45.1%). Tot i que un 49.2% treballa, s’aprecia que més d’una quarta part dels membres es troben en situació d’atur, així com que un 8.3% són estudiants no universitaris i un 5.7%, universitaris.

 

La principal característica d’aquest grup és presentar un nivell d’interès molt elevat en gran part de les activitats culturals analitzades –fins i tot, assolint valors màxims pels set clústers identificats-, excepte en aquells àmbits relacionats amb la cultura digital. Connectar-se a Internet obté un valor mitjà (5.9), accedir o descarregar continguts audiovisuals (1.4), i jugar a videojocs (0.7) obtenen resultats molt baixos.

 

El perfil d’aquest grup està força definit. Dones (69.2%), nascudes a Catalunya majoritàriament (65.6%), amb estudis secundaris (56.7%) o universitaris (36.1%) i residents en llars amb un nivell d’ingressos força alt, doncs en un 39% dels casos es superen els 1.846 euros. Per edat, gairebé el 75% de les persones incloses en aquest grup supera els 45 anys.