- El portaveu convida a “preservar la nostra memòria col·lectiva” i adverteix que “hi ha determinades actituds, constants, que encara que s’expressin de manera diferent tenen una similitud que no s’acaba de posar al davant de tot a l’Estat, que és la democràcia. I les lleis i les formalitats han d’estar subordinades per donar curs a allò que democràticament s’expressi”
“Els temps són uns altres però hi ha coses que sembla que no canviïn”, ha afirmat el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en l’acte de presentació del llibre del periodista Enric Canals “El Consell de guerra a Jordi Pujol” aquesta tarda al Palau Robert de Barcelona. Es tracta d’un llibre, en edició facsímil, que recull tota la documentació de la causa militar sumaríssima I IV 60 promoguda contra Jordi Pujol pels anomenats “Fets del Palau de la Música” el 19 de maig de 1960. L’acte ha comptat amb la participació del mateix president Jordi Pujol; de l’historiador, Josep M. Solé i Sabaté; de l’autor del llibre, Enric Canals, i de Jaume Domingo, director de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat, que ha editat el llibre.
Per al conseller, “els temps són uns altres. Gràcies a Déu estem ben tranquils i no tinc la sensació que per la Diagonal s’acosti ningú, ja m’entenen” però “sembla que hi a coses que no han canviat”. I ha argumentat la seva reflexió: “en aquell consell de guerra a Jordi Pujol, algú a l’època devia dir que era ben legal i que se ajustaba a la ley”. “Et dones compte", ha dit, "que mirant el que representa l’Estat arribes a la conclusió que l’Estat s’explica més per consells de guerra i judicis que per un compromís amb la democràcia”.
Homs ha recordat tot el procés de l’Estatut: acord a Catalunya, negociació amb l’Estat “que Déu n’hi do el que va costar”, i referèndum vinculant a Catalunya perquè aquesta llei requeria la convalidació del poble. “Aquí, ha assenyalat Homs, hi havia un esquema, que qui havia de tenir l’última paraula era la democràcia. El poble ho va beneir. I després va venir un tribunal, no era un consell de guerra en aquest cas, que s’ho va carregar”.
Per tot això, el conseller conclou que “el temps és diferent però en el terreny de les actituds hi ha coses iguals. Aquesta constant va persistint”. A l’època que descriu el llibre d’Enric Canals i que, en aquest cas, va protagonitzar Jordi Pujol, “algú el devia prendre per boig”. “Aquesta música", ha continuat Homs, “hi és ara també. Es diu que algú ha embogit i porta a situacions que no són les que s’han de produir i a més, 'como la ley no lo permite', la democràcia queda en segon terme”.
El conseller de la Presidència creu que “una vegada més estem en una tessitura amb unes eines coaccionadores, perquè alguns utilitzen un discurs coaccionador i no propositiu, sofisticat, de maneres diferents, però finalment l’objectiu que persegueix no és massa diferent, que és impedir que allò que s’hauria d’expressar de manera lliure i democràtica no pugui aflorar ni ser visibilitzat. Que per damunt de tot no es conegui el que som i el que proposem”.
Homs ha afirmat que aquest llibre és un acte de justícia “i és el reconeixement d’unes determinades actituds i valors que ens han de ser guia: sentit de compromís, de servei, d’honor i de sacrifici”. ”Les coses que paguen la pena”, ha assegurat, ”requereixen esforç i sacrifici, i no són conseqüència d’un dret de cau del cel”. El Portaveu ha convidat a “preservar la nostra memòria” i reconèixer que “determinades actituds tenen valor aquests dies. Però també que tinguem present que hi ha determinades actituds, constants, que encara que s’expressin de manera diferent tenen una similitud que no s’acaba de posar al davant de tot a l’Estat, que és la democràcia. I les lleis i les formalitats han d’estar subordinades per donar curs a allò que democràticament s’expressi”.
El que representa aquest llibre “és un patrimoni col·lectiu, és un record de tots, que ens convida a la reflexió, però algú ho ha fet possible, per això mereix el nostre reconeixement. No farem mai tota la justícia que caldria envers Jordi Pujol, Marta Ferrusola i tota aquella gent que ho va patir”.
