El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, han signat avui un conveni per fer  que el Memorial Democràtic i l’Arxiu Nacional de Catalunya uneixin esforços i col·laborin en la recerca i custòdia de fons documentals sobre la Guerra Civil espanyola i l’exili.

 

Aquest acord està motivat en el fet que el Memorial Democràtic, que té per finalitat la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica durant el període comprès entre 1931 i 1980, es relaciona molt sovint amb persones i entitats que conserven fons documentals que donen testimoni dels fets històrics relacionats amb la guerra civil i l’exili. En aquest sentit, comparteix amb l’ANC l’objectiu de recuperar aquests arxius i de fer-los accessibles als investigadors.

 

Segons l’acord avui formalitzat, aquests fons, una vegada localitzats pel Memorial Democràtic  en el desenvolupament de les seves activitats pròpies, es conservaran a l’Arxiu Nacional de Catalunya. El Memorial Democràtic desenvoluparà les tasques de recerca dels fons documentals i la sensibilització dels seus propietaris per a la seva conservació i l’Arxiu Nacional de Catalunya realitzarà les tasques tècniques de l’ingrés i el tractament arxivístic.

 

Com a centre especialitzat en arxius contemporanis, l’ANC valora de molt la tasca que realitza el Memorial per tal de fomentar la recollida i conservació dels testimonis documentals, textuals i gràfics, en formats molt diversos, relatius a la història del país en el segle XX. Aquests fons poden formar part del patrimoni cultural del país, ja sigui per la rellevància de les persones que els van generar o aplegar, ja sigui pel caràcter excepcional dels documents que contenen, amb la seva capacitat per evocar moments i vivències fonamentals que mereixen un lloc en la memòria col·lectiva.

 

El conveni es concreta a posar a disposició del Memorial Democràtic  l’experiència i els recursos de l’ANC per tal de fer possible la recuperació dels fons i el seu tractament i conservació. El conveni també preveu la possibilitat de signar acords específics per a col·laborar en programes de descripció i digitalització dels fons documentals ingressats, així com per a produir conjuntament actes culturals, exposicions, edició de materials didàctics, etcètera.

 

A partir de la formalització del conveni, tant el Memorial com l’ANC tenen prevista la formació d’una comissió paritària per impulsar el conveni i establir els programes concrets que s’han de dur a terme.

 

 

El primer exemple de l’acció conjunta entre el Memorial Democràtic i l’Arxiu Nacional de Catalunya és el llegat l’artista Josep Bartolí, que ja es troba ingressat a l’ANC des del dia 24 de juliol de 2013.

 

Josep Bartolí (Barcelona, 1910 - Nova York, 1995). Orfe de mare de ben petit i fill de músic, va créixer en una situació econòmicament precària. Estudià a la Llotja i a l’Acadèmia Baixes i ben aviat, com a mitjà de subsistència, començà a fer treballs relacionats amb el dibuix, principalment connectats amb l’escenografia teatral. Va col·laborar també assíduament com a dibuixant polític durant el període 1933-1936 a diverses publicacions, com ara La Humanitat, L’Opinió i L’Esquella de la Torratxa. Va passar d’una vida bohèmia i desendreçada a un compromís social intens, que el va portar a participar en l’organització del Sindicat de Dibuixants Professionals de Barcelona de la UGT, del qual esdevingué dirigent el 1936 i, a l’esclat de la guerra, en l’ocupació del Palau dels Marquesos de Barberà, des del qual es dissenyaren bona part dels cartells de propaganda durant el conflicte.

 

D’esperit llibertari i inquiet, Bartolí alternà l’activitat al sindicat amb contínues expedicions al front amb la Columna Caritat Mercader, el Batalló Thelmann i la Divisió Karl Marx.

 

En acabar la guerra civil va passar pels camps d’Argelers, Sant Cebrià i Bram, fins a aconseguir, amb l’ajut del seu germà Joaquim, establir-se a París. Amb l’ocupació alemanya, Bartolí va haver de fugir novament i, amb el suport de Josep Tarradellas, va aconseguir embarcar-se des de Marsella cap a Tunis. El 1943, després d’un llarg periple, va arribar a Mèxic, on va publicar Campos de concentración i ben aviat comença a treballar en escenografies teatrals i cinematogràfiques, en el camp del llibre i la publicitat i en exposicions pròpies, als Estats Units, primer, i, poc a poc, arreu del món. El 1948 va obtenir la nacionalitat mexicana i el 1962 la nord-americana, tot i que residia més o menys establement a Nova York des del 1947, temps en que va mantenir una relació sentimental amb Frida Kalho. Durant els anys cinquanta va freqüentar els cercles de l’expressionisme abstracte, segueix el moviment de la 10th Street i estableix contacte amb integrants de l’Escola de Nova York com ara Franz Kline, Jackson Pollock o Mark Rothko. Des del 1977 inicià estades més o menys llargues a Catalunya, amb una gran exposició a Terrassa el 1984.

 

El fons Bartolí està constituït principalment per la documentació produïda per Josep Bartolí com a resultat de la seva activitat pròpia. Inclou documentació d’identitat, de residència i de la seva nacionalització mexicana i nord-americana; contractes i factures de lloguer, assegurances i serveis; documentació de la gestió i transport de l’obra; agendes i relacions de contactes; documentació mèdica; informació genealògica i correspondència personal i familiar; documentació de l’activitat com a dibuixant i il·lustrador: col·laboracions en premsa i revistes il•lustrades, monografies i treballs publicitaris; relacions de l’obra pictòrica; correspondència professional; notes i manuscrits autobiogràfics i polítics, obra publicada i guions cinematogràfics; correspondència tramesa i rebuda, entre la qual destaca pel seu volum la bescanviada amb personalitats de l’exili i de l’art com ara Enric Adroher, Agustí Bartra, Alberto Gironella, Lucette Gueidan, Saby Nehama, Vlady (Vladimir K. Rusakov) i Isabel Díaz Fabela i Elba Tapia; documentació de la participació política als Estats Units i al moviment europeu; documentació de viatge; apunts biogràfics, articles i crítiques sobre l’obra de Josep Bartolí; organització de les exposicions individuals i participació en mostres col·lectives; notícies de premsa comentades, documentació personal d’Enric Adroher, publicacions culturals, de partits i moviments polítics, i reculls de premsa temàtics. En el seu conjunt, el fons facilita una aproximació a la trajectòria vital i artística d’un personatge rellevant de l’exili català a Mèxic i els Estats Units provocat per la Guerra Civil espanyola.

 

El volum total d’aquest fons documental és de 2,9 metres (30 unitats d’instal·lació).

 

 

L’ANC té subscrits diversos convenis amb entitats i organismes per a la localització i recuperació dels fons documentals conservats a l’exterior, entre ells el conveni amb la Coordinadora de Casals Catalans a l’estranger i l’associació Archivo Guerra y Exilio (AGE).

 

Amb la signatura del conveni de col·laboració amb el Memorial Democràtic, l’ANC es consolida com el centre arxivístic de referència per a conservar i difondre el patrimoni documental escrit i gràfic de l’exili català del segle XX.

 

A continuació,  un llistat dels fons més rellevants conservats per l’ANC.