- Els danys que provoquen els grafits generen sobrecostos importants al sistema de servei públic.
- Després de pocs grafits, la pintura base del tren està tan degradada que cal tornar-lo a pintar.
- La retirada d’un tren amb grafits té repercussions per al client que s’han d’incloure en les valoracions econòmiques dels danys.
La darrera reunió de l’Observatori de Civisme al Transport Ferroviari, fòrum integrat per les principals empreses operadores ferroviàries de l’Estat, ha consensuat una metodologia per a fer les valoracions econòmiques dels impactes del grafits als trens i instal·lacions ferroviàries, en un pas més per avançar en la reducció de les conductes incíviques.
A aquesta metodologia homogeneïtzada de valoració s’hi ha arribat després que, en les dues darreres reunions de l’Observatori de Civisme al Transport Ferroviari, totes les empreses participants hagin treballat per assolir el consens. Amb aquesta metodologia també es vol facilitar que la policia, els fiscals i els jutges puguin comprendre els costos reals de la reparació dels danys que suposa un atac amb grafit als trens.
Així, cal valorar bé els danys que provoquen els grafits en el bé públic, que generen sobrecostos importants al sistema de servei públic.
Un element important, potser desconegut per a la població en general, és que els productes utilitzats per a fer grafits estan fabricats amb uns components agressius que degraden la base de pintura o vinil del tren. Per això, una vegada fet el grafit, cal una retirada immediata del tren per a eliminar el grafit amb aquest producte agressiu. En l’aspecte econòmic, com a màxim després de cinc o sis grafits, sobre una mateixa superfície, la base està tan degradada que cal tornar a pintar el tren. A aquesta despesa cal sumar-hi un altre aspecte material: la necessitat de canviar les gomes de les finestres grafitades, ja que el dissolvent en degrada les condicions resistents.
La metodologia fuig d’elements subjectius com el cost del temps perdut en els trens objectes d’un atac, o la degradació de la imatge del bé públic per aquests efectes.
En canvi, valora de manera molt rigorosa i planera els elements objectius com ara els materials per a la seva eliminació, el cost de la mà d’obra per a fer-ho, o el cost logístic del canvi de tren, entre d’altres.
Els grafits, que posen en risc la prestació del servei, són realitzats majoritàriament per grups organitzats, que actuen, sovint, amb actituds antisocials aturant els trens, enfrontant-se i amenaçant als agents del ferrocarril o a clients, a més d’arriscar la seva vida en actuar entre trens en moviment, entrant en zones sota tensió elèctrica o per pous de ventilació.
L’Observatori del Civisme al Transport Ferroviari està integrat per representants d’Euskotren, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, Metro de Barcelona, Metro de Bilbao, Metro de Madrid, Metro de Màlaga, Metro de Sevilla, Renfe Operadora, Serveis Ferroviaris de Mallorca, Tramvia Metropolità de Barcelona, i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que va impulsar la creació d’aquest Observatori del qual ocupa la presidència actualment.
A aquesta metodologia homogeneïtzada de valoració s’hi ha arribat després que, en les dues darreres reunions de l’Observatori de Civisme al Transport Ferroviari, totes les empreses participants hagin treballat per assolir el consens. Amb aquesta metodologia també es vol facilitar que la policia, els fiscals i els jutges puguin comprendre els costos reals de la reparació dels danys que suposa un atac amb grafit als trens.
Així, cal valorar bé els danys que provoquen els grafits en el bé públic, que generen sobrecostos importants al sistema de servei públic.
Un element important, potser desconegut per a la població en general, és que els productes utilitzats per a fer grafits estan fabricats amb uns components agressius que degraden la base de pintura o vinil del tren. Per això, una vegada fet el grafit, cal una retirada immediata del tren per a eliminar el grafit amb aquest producte agressiu. En l’aspecte econòmic, com a màxim després de cinc o sis grafits, sobre una mateixa superfície, la base està tan degradada que cal tornar a pintar el tren. A aquesta despesa cal sumar-hi un altre aspecte material: la necessitat de canviar les gomes de les finestres grafitades, ja que el dissolvent en degrada les condicions resistents.
La metodologia fuig d’elements subjectius com el cost del temps perdut en els trens objectes d’un atac, o la degradació de la imatge del bé públic per aquests efectes.
En canvi, valora de manera molt rigorosa i planera els elements objectius com ara els materials per a la seva eliminació, el cost de la mà d’obra per a fer-ho, o el cost logístic del canvi de tren, entre d’altres.
Els grafits, que posen en risc la prestació del servei, són realitzats majoritàriament per grups organitzats, que actuen, sovint, amb actituds antisocials aturant els trens, enfrontant-se i amenaçant als agents del ferrocarril o a clients, a més d’arriscar la seva vida en actuar entre trens en moviment, entrant en zones sota tensió elèctrica o per pous de ventilació.
L’Observatori del Civisme al Transport Ferroviari està integrat per representants d’Euskotren, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, Metro de Barcelona, Metro de Bilbao, Metro de Madrid, Metro de Màlaga, Metro de Sevilla, Renfe Operadora, Serveis Ferroviaris de Mallorca, Tramvia Metropolità de Barcelona, i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que va impulsar la creació d’aquest Observatori del qual ocupa la presidència actualment.
1
Fitxers adjunts
