El Govern ha aprovat el Pla integral del poble gitano a Catalunya per al període 2014-2016. Es tracta del tercer Pla en el qual la Generalitat defineix les polítiques públiques específiques per millorar les condicions de vida de les persones gitanes i equiparar el compliment dels seus drets amb la resta de la societat catalana.

 

Aquest Pla també s’ha vertebrat segons l’agenda europea, on la qüestió gitana ha adquirit una rellevància creixent en els darrers anys, especialment en les polítiques relacionades amb la inclusió social i la promoció de la igualtat de tracte. En aquest sentit, des de la Comissió Europea s’ha consolidat un nou marc de línies d’actuació amb el poble gitano, que insta els governs a definir i implementar actuacions que en millorin les condicions de vida en àmbits com l’educació, el treball, l’habitatge i la salut.

 

El nou text manté i intensifica els aspectes positius de l’anterior i alhora potencia aquells punts que permetran assolir millors resultats pel que fa a la participació, l’eficiència i l’impacte social de les polítiques dirigides a la població gitana.

 

El Pla integral del poble gitano a Catalunya 2014-2016 es caracteritza per re un pla realista, eficaç, eficient, avaluable, orientat a resultats, participatiu i transparent. Els objectius generals del Pla presenten un important canvi d’enfocament i es basen en actuacions avalades per la comunitat científica internacional per l’impacte social que generen en els àmbits on s’implementen.

 

En aquest sentit, el Pla 2014-2016 marca quatre objectius generals bàsics:

 

 

 

 

 

Per assolir aquests objectius, s’han fixat resultats esperats pels diferents àmbits com ara potenciar la llengua romaní; reduir l’absentisme i l’abandonament escolar; incrementar el nombre d’estudiants que cursen estudis postobligatoris i universitaris; potenciar la xarxa associativa gitana; reduir el nombre d’assentaments de famílies gitanes i garantir les condicions adequades de salubritat i higiene; millorar la coordinació entre els Mossos d’Esquadra i els agents comunitaris gitanos; millorar l’ocupabilitat de la població gitana, o garantir el principi d’igualtat de tracte en els programes i notícies vinculats al poble gitano i transmetre els elements enriquidors de la seva cultura.

 

Els resultats previstos vénen acompanyats de 91 mesures concretes i avaluables que els han de fer possibles.

 

 

En l’elaboració d’aquest Pla s’ha posat especial èmfasi en la implicació real de les persones gitanes en la definició de les polítiques que els afecten. En aquest sentit, s’ha comptat amb diversos espais de participació com l’equip de renovació del Pla integral del poble gitano, format per 10 persones gitanes representants d’entitats, una persona del Centre d’Estudis Gitanos de la UB, l’assessor en matèria d’atenció a la comunitat gitana de la Generalitat i el vicepresident segon del Ple del Consell Assessor del Poble Gitano de Catalunya.

 

A més, el Consell Assessor del Poble Gitano, principal òrgan de participació del Pla, que ha comptat amb la participació de 21 representants d’entitats gitanes, ha estat l’encarregat d’esmenar i validar el contingut i tot el procés de renovació en el seu conjunt.

 

Finalment, la Comissió Interdepartamental del Pla Integral del Poble Gitano és l’òrgan col·legiat interdepartamental que ha treballat de manera integral i transversal les polítiques del Pla amb l’objectiu que aquest s’integri en les polítiques actives dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya.

 

Un dels reptes del Pla integral en aquesta nova etapa és millorar la difusió i impacte de les actuacions als barris per tal d’afavorir que aquestes arribin, amb més intensitat, a la ciutadania gitana no associada.

 

L’objectiu és aconseguir que el Pla sigui del poble gitano i que se’l senti seu, per això s’ha considerat important incorporar el Pativalé Manusa, un òrgan intern format per gitanos i gitanes de respecte, que han de ser el canal de comunicació directa entre el Pla i el territori. Aquesta figura és essencial per al poble gitano.