Agents Rurals, amb la col·laboració de personal tècnic de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i el Parc del Foix, han recuperat diverses basses d’aigua en desús o en males condicions.

 

Aquests arranjaments volen facilitar la reproducció d’amfibis propis d’aquesta zona com ara: gripau comú, gripau corredor, gripauet, tòtil, granota comuna, reineta i salamandra.

 

Els treballs han consistit a netejar la vegetació, treure part de la terra de la cubeta de la bassa i posar argila per impermeabilitzar-la. Posteriorment, s’han omplert amb aportació d’aigua a través de la col·laboració de l’Agrupació de Defensa Forestal dels Monjos i el Grup d’Extinció d’Incendis Forestals (GEIF).

 

Tot i que la majoria d’aquestes espècies són terrestres, necessiten l’aigua per reproduir-se. A causa de l’abandonament de les pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals, els punts d’aigua, que abans eren molt abundants al territori, ara estan abandonats o en desús.

 

Això fa que aquestes espècies es trobin en la seva majoria en regressió. A part de la pèrdua de punts d’aigua per reproduir-se, el canvi climàtic que afecta la seva biologia, la introducció de peixos exòtics i els atropellaments en els camins i carreteres que travessen els seus territoris fan que siguin especies cada vegada menys abundants.

 

Actualment, les basses estaven abandonades i feia molts anys que ja no s’utilitzaven. Havien perdut la capacitat de retenir aigua o bé estaven malmeses pel pas del temps.

 

Les diferents espècies d’amfibis presents a Catalunya actualment es troben en regressió en molts punts. Les causes de la seva disminució són comunes a la majoria d'amfibis d’arreu del món. La desaparició de basses i punts de reg, el seu ús com a abocadors i la utilització reiterada de plaguicides són alguns dels motius pels quals aquestes espècies veuen gradualment reduïts els punts de reproducció.

 

La situació és molt més acusada a tota la costa mediterrània, on han experimentat una disminució al llarg de la zona litoral a causa de la concentració turística, la contaminació, la dessecació i la salinització de les aigües dolces. També hi ha nombroses referències que indiquen que durant les nits de pluja moren molts exemplars atropellats a les carreteres. La recuperació de zones humides i punts d’aigua és clau per al foment i la protecció d’aquestes espècies.

Els amfibis són uns bons indicadors de l’estat i la bona qualitat del medi ambient, font de biodiversitat i aliment d’altres espècies en trobar-se en els nivells inferiors de la cadena tròfica. Alhora, constitueixen una gran eina per al control de plagues en ser uns grans consumidors d’insectes.

 

Aquestes actuacions s’emmarquen dins de les que habitualment duen a terme els membres del cos d’Agents Rurals en el seguiment de diferents espècies protegides i de l’estat del medi natural. Aquesta línia de treball ha permès que agents de l’Alt Penedès localitzessin diverses zones aptes per a ser recuperades i així facilitar la reproducció de diferents espècies d’amfibis. Les basses situades a les masies de Cal Ballester, Cal Pere Joan, La Sanabra i Basses del Maset d’en Rosell i l’ermita de Penyafiel del municipi dels Monjos eren utilitzades antigament com a punts d’aigua per a les activitats tradicionals pròpies del món rural.

 

Els amfibis s’alimenten bàsicament d’insectes. Aquest fet és molt beneficiós per a l’agricultura i el control de plagues, raó afegida per treballar en la consolidació de punts d’aigua i així aconseguir tornar a tenir-ne poblacions estables.

 

En la mateixa línia de millora dels espais de reproducció d’amfibis i gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament i l’ADF de Font-rubí, s’ha pogut arreglar un antic abeurador per a bestiar de la font de Llinars que era utilitzat per la salamandra per reproduir-se. Aquesta obra, molt senzilla, és a la vegada molt efectiva, ja que permet tenir sempre aigua a l’abeurador. El sobrant és conduït a una bassa d’extinció d’incendis que es troba uns metres més avall.

 

Una propera actuació podria ser l’eliminació dels peixos exòtics alliberats en aquesta bassa, els quals són una de les causes principals de la regressió dels amfibis, ja que se’n mengen les postes.

 

La salamandra és una espècie protegida en el nostre país que necessita de petites actuacions per recuperar les seves antigues poblacions, ja que l’abandonament de moltes infraestructures que abans s’utilitzaven en el món de la pagesia ha esdevingut un problema a l’hora de trobar llocs adients per fer efectiu el seu cicle reproductiu. En aquest paratge, l’antic abeurador era l’única massa d’aigua que reunia les condicions d’aigua neta, oxigenada i fresca, ja que les actuals basses d’incendis que hi ha al lloc no serveixen com a zona de cria.