L’Agència Catalana de l’Aigua participa en un projecte europeu, conegut com LIFE Trivers, que se centra en estudiar la hidrologia i l’ecologia dels rius temporals, crear noves eines per millorar-ne la gestió i facilitar la presa de decisions en l’àmbit de la gestió d’acord amb la Directiva marc de l’aigua europea. La iniciativa està impulsada per un consorci que lidera el catedràtic Narcís Prat, del Departament d’Ecologia de la UB, i en el qual participen també  l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Les eines s’elaboren a partir dels resultats obtinguts pels mateixos investigadors en el projecte MIRAGE, pertanyent al 7è Programa marc de la Unió Europea, per transferir de manera efectiva el coneixement científic als gestors i la ciutadania.

 

Cada vegada existeix una demanda més gran de recursos hídrics a tot el món, i el continent europeu no n’és cap excepció. A més, durant els últims anys, la sequera a la Unió Europea ha augmentat en freqüència i intensitat, una situació que es podria agreujar pels efectes del canvi climàtic sobre els recursos hídrics. Segons l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), cada vegada hi haurà més pressió sobre els sistemes hídrics, i s’espera que el 2030 aquesta situació afecti prop de la meitat de les conques fluvials del continent europeu.

 

 

L’escassetat d’aigua i la sequera tenen un alt cost mediambiental al continent, i afecten directament diversos sectors econòmics que fan ús dels recursos hídrics (agricultura, indústria, energia, transport, turisme, etc.). En aquest context, una política inadequada dels recursos hídrics encareix encara més l’economia de l’aigua; ja que el procés d’extreure, transportar i tractar l’aigua implica costos energètics i econòmics més elevats.

 

Els rius temporals —uns dels ecosistemes d’aigua dolça més comuns— són hàbitats naturals de gran interès ecològic i paisatgístic. En el futur, es preveu que la proporció de rius i cursos fluvials de caràcter temporal augmenti per efectes del canvi global. El particular règim hidrològic dels rius temporals —ben diferenciat del dels cursos permanents d’aigua—  afecta de manera directa els tipus d’indicadors de qualitat de l’aigua que s’utilitzen per estudiar-los, i obliga a desenvolupar metodologies d’estudi específiques.

 

A l’àrea mediterrània, en concret, el règim dels rius pot variar per efecte del clima, amb períodes humits i secs que s’alternen i generen cursos irregulars d’aigua. Valorar quin és l’estat ecològic dels rius de règim no permanent és un dels reptes científics que cal afrontar per millorar la gestió dels sistemes fluvials.

 

El programa LIFE Trivers (Implementing the water framework directive for temporary rivers: tools for the assessment of their ecological status) es durà a terme del 2014 al 2019, i servirà per transformar el treball desenvolupat en el projecte MIRAGE (Mediterranean intermittent river management) en una eina de treball al servei de la gestió sostenible de l’aigua a les conques hidrogràfiques mediterrànies. LIFE Trivers està coordinat pel catedràtic Narcís Prat (UB) i el professor d’investigació Francesc Gallart (IDAEA-CSIC). En el comitè directiu també hi ha els responsables de la implementació de la Directiva marc de l’aigua a les conques internes de Catalunya (Antoni Munné, ACA) i a la conca del Xúquer (Teodoro Estrela, CHX).

 

 

Tal com explica Narcís Prat, director del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB i investigador principal del projecte LIFE Trivers, «aquest projecte pretén omplir un buit amb què es troben els gestors de les conques mediterrànies: la manca d’eines que els permetin prendre decisions correctes a l’hora de determinar, primer, si un riu és temporal o no; segon, si la temporalitat és deguda a factors naturals o bé a l’acció humana, i tercer, com cal fer una diagnosi correcta de la qualitat ecològica d’aquest riu».

 

Entre altres objectius, LIVE Trivers aportarà una base de dades (programari TREHS) que permetrà als gestors mediambientals conèixer la distribució i les característiques de la xarxa de rius temporals a les conques hidrogràfiques. Aquest programari també ajudarà a determinar si la temporalitat dels rius respon a canvis naturals o a l’acció humana sobre l’entorn natural, i facilitarà el disseny de models predictius sobre l’evolució de les característiques dels rius al llarg del temps. Mitjançant aquesta nova eina, serà possible conèixer les millors dates i metodologies per obtenir mostres que informin de l’estat ecològic dels rius temporals i que aportin resultats comparables als dels altres sistemes fluvials.

 

En el marc del projecte, també es faran campanyes de mostreigs per determinar dades hidrològiques, fisicoquímiques i biològiques amb la finalitat de caracteritzar sistemes fluvials temporals en diverses conques hidrogràfiques. Un altre dels objectius de LIFE Trivers és definir directrius i protocols que siguin efectius per aplicar-los sobre el territori a fi d’optimitzar la presa de decisions i millorar la política hídrica en la Directiva marc de l’aigua europea.

 

 

Tots els resultats aportats per aquest projecte europeu es podran consultar mitjançant un portal web i es difondran a través de conferències i informes de caràcter periòdic, entre d’altres. Amb els resultats obtinguts, els investigadors i gestors podran millorar el procés de selecció de les mesures més adequades per conservar o restaurar l’estat ecològic dels rius. Així mateix, està previst crear un procés de participació pública en el qual la ciutadania també intervingui a l’hora de definir i seleccionar el programa de mesures que calgui aplicar en aquests rius.

 

A més, el projecte impulsarà altres accions dirigides al gran públic per apropar el món de l’ecologia dels rius temporals a la societat i generar més interès i sensibilització social respecte a la protecció i preservació dels recursos hídrics. En paraules de la Dra. Maria Rieradevall, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), que també forma part de l’equip de recerca, «un element important serà l’elaboració d’una aplicació per a mòbil (Trehs.net) que permetrà a la gent fer un seguiment de l’estat hidrològic i ecològic dels rius temporals i, d’aquesta manera, conèixer si les mesures preses pels gestors han estat efectives per preservar i restaurar l’estat ecològic d’aquests rius».