Més de mig any després de què la Unió Europea concedís al DAAM el projecte LIFE+ FUTUR AGRARI, que té per objectiu la millora en la gestió dels purins i la seva aplicació agrícola, s’ha realitzat la presa d’imatges amb sensors multiespectrals que permetran ajustar la darrera aportació de nitrogen en panís, prèviament a la floració del cultiu.

 

El panís és un dels conreus agrícoles amb més necessitats de nutrients. A tall d’exemple, les extraccions poden superar els 300 quilos de nitrogen per hectàrea en condicions òptimes de cultiu. No obstant això, no tots els nutrients que necessita la planta cal aportar-los amb l’adob perquè hi ha altres fonts d’entrada de nutrients que cal tenir en compte: la mineralització de la matèria orgànica del sòl, el rostoll, l’efecte dels adobs orgànics, l’efecte de lleguminoses, etc.

 

Fins a la data, entre les eines més conegudes i utilitzades per ajustar la fertilització dels cultius destaca el mostreig i anàlisi dels sòls i plantes, atès que proporciona informació real i fàcilment interpretable. Existeixen altres aparells més laboriosos, com els sensors òptics, o mètodes indirectes que també permeten arribar fer recomanacions sobre l’adob necessari per al cultiu.

 

Però actualment l’agricultura està sofrint un gran canvi tecnològic. El sector agrari es modernitza ràpidament i comença a utilitzar eines innovadores existents en altres camps que tenen un potencial molt elevat de millora de la productivitat de les explotacions. És el cas de la teledetecció amb la qual es pot obtenir informació de les explotacions agrícoles mitjançant l’ús de diferents plataformes (satèl·lits, avionetes, drons). La interpretació de les imatges obtingudes ha de permetre identificar situacions de variabilitat en finques agràries, ja siguin carències d’adobatge, situacions d’estrès hídric o altres problemes difícils de detectar a peu de parcel·la.

 

El projecte LIFE+ FUTUR AGRARI inclou en una de les accions la utilització de sistemes de teledetecció en les recomanacions de fertilització nitrogenada. Per aquest motiu, s’han pres imatges aèries amb satèl·lit, amb helicòpter tripulat i amb dron en una part de la zona que rega el canal d’Algerri-Balaguer, com a part dels treballs per posar a punt una metodologia de recomanació d’adobat a partir d’imatges aèries.

 

Una de les principals avantatges amb la incorporació d’aquests sistemes és l’abast de l’actuació, ja que permet obtenir dades de grans explotacions o fins i tot de petites regions en poc temps. Entre els resultats esperats del projecte europeu concedit al DAAM hi ha la viabilitat de cadascuna de les plataformes estudiades i el cost associat per hectàrea de conreu. Així doncs, caldrà determinar els pros i els contres de la seva adaptació a l’àmbit agrícola i posar especial atenció als aspectes tècnics i econòmics.

 

Les imatges preses durant aquests dies amb els sensors multiespectrals es complementaran amb mesures efectuades en camp que permetran la validació de les dades obtingudes en aquest primer any de proves.

 

Tècnics del DAAM ja avancen a priori que l’obtenció d’imatges de satèl·lit no s’adapta a la realitat degut a què cal demanar-les amb molt temps d’antelació, amb la incertesa en com evoluciona la campanya del panís. Ara bé, la tecnologia avança amb molta rapidesa i és probable que en poc temps es posin en òrbita nous satèl·lits amb més freqüències de vol que s’adaptin millor a les necessitats reals de l’agricultura.

 

Trobareu més informació a www.futuragrari.cat