A Catalunya, els pacients que van patir un ictus isquèmic l’any passat van rebre tractament trombolític al cap de 138 minuts de l’aparició dels primers símptomes, un temps que millora en 7 minuts el termini fins al moment del tractament de l’any 2011. Millorar aquest període de temps que hi ha fins al tractament (que té un límit fins al cap de 270 minuts després de l’inici dels símptomes) és molt difícil, però necessari, atès que els resultats clínics del tractament són millors quan més aviat s’inicia la trombòlisi.

 

"L’organització dels recursos també té un efecte curatiu: la implementació del Codi ictus i el Teleictus 2.0 ha permès incrementar el nombre de tractaments trombolítics, escurçar el temps fins a l’inici del tractament i millorar-ne de forma molt evident la distribució territorial fins a fer-ho quasi equitatiu", valora Miquel Gallofré, responsable del Pla director de malalties vasculars cerebrals, pel que fa a l’única teràpia que disposa d’evidència científica en el tractament dels pacients amb ictus isquèmic en fase aguda.

 

El temps és un factor clau en el tractament dels pacients amb ictus i per això és cabdal identificar-los i traslladar-los ràpidament a un hospital amb cures especialitzades, objectiu que s’està assolint amb el desplegament del Codi ictus i el Teleictus 2.0.

 

La realització del tractament trombolític s’ha estès per tot el territori gràcies al desplegament del Codi ictus i del Teleictus 2.0, que ha permès augmentar el nombre d’hospitals amb capacitat per avaluar i tractar, de manera que això ha arribat a la meitat dels hospitals d’aguts amb servei d’urgències del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). Aquest model organitzat d’atenció ha fet possible que els darrers 7 anys l’aplicació del tractament trombolític s'hagi estès per tot el país, i comporta que la seva distribució sigui molt més equitativa.

 

 

La cooperació entre els professionals del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i els de l’atenció hospitalària és una peça clau en el tractament dels pacients amb ictus isquèmic en fase aguda. El desplegament del Codi ictus i la posada en marxa l’any passat del Teleictus 2.0 han permès disposar de més centres hospitalaris (fins a un total de 25) amb capacitat per diagnosticar i tractar pacients i escurçar de forma molt notable el període de temps entre l’inici dels símptomes i el tractament.

 

L’any 2013 es van activar un total de 4.890 casos de Codi ictus, segons les dades subministrades pels mateixos hospitals. Durant el primer any del Teleictus 2.0 s’han avaluat 533 pacients: 94 han accedit a la trombòlisi intravenosa, 254 han evitat el trasllat a altres hospitals i 37 han estat traslladats per avaluació terciària.

 

El sistema Teleictus 2.0 està demostrant ser una eina efectiva per escurçar el temps fins a l’avaluació dels pacients amb ictus agut i, per tant, això permet tractar més pacients i fer-ho més ràpidament i, a la vegada, evitar un nombre important de trasllats, ja que els pacients poden ser avaluats per un expert o experta en neurologia vascular al mateix hospital comarcal.

 

En el període 2005-2012 es van realitzar 3.504 tractaments trombolítics intravenosos en pacients hospitalitzats amb ictus isquèmic. En aquests 7 anys s’ha passat de tractar 2,3 pacients per cada 100.000 habitants a tractar 11,3 pacients per cada 100.000 habitants. En el període del 2005 al 2012 es van realitzar 61.657 hospitalitzacions per ictus isquèmic en hospitals del SISCAT. En conjunt, representen 125,5 hospitalitzacions per cada 100.000 dones de més de 20 anys, i 134,3 per cada 100.000 homes de més de 20 anys.

 

Un dels factors que pot retardar que es rebi el tractament adequat dins del termini escaient és la dificultat que els ciutadans identifiquin els símptomes de l’ictus. El Pla director de la malaltia vascular cerebral del Departament de Salut elabora programes, campanyes i activitats d’educació sanitària sobre l’ictus dirigides a la població general per millorar el reconeixement dels símptomes i assegurar que l’alerta mèdica es faci a través del SEM/112.

 

 

El Codi ictus és un sistema de detecció i trasllat ràpid de casos amb ictus agut que es basa en la cooperació entre els professionals del SEM i els de l’atenció hospitalària. L’objectiu és facilitar que aquests pacients siguin avaluats per experts en un temps tan curt com sigui possible per tal de facilitar el tractament trombolític a tots els candidats. El sistema Codi ictus s’ha anat incorporant als hospitals des del 2006 fins arribar al nombre de 25 que actualment el tenen implantat. Mitjançant aquest sistema s’ha fet possible que pacients amb ictus isquèmic arreu de Catalunya rebin tractament trombolític, i d’això n’ha resultat una distribució molt més equitativa. Des de la seva posada en marxa l’any 2006, s’ha passat de 13 hospitals d’aguts catalans amb capacitat per administrar tractament trombolític als 25 hospitals –entre hospitals de referència (14) i comarcals (11)– que actualment formen part de la xarxa d’atenció als ictus isquèmics.

 

 

La implantació del Teleictus 2.0 a partir del març del 2013 ha permès que 11 hospitals comarcals, connectats als centres de referència i a una guàrdia central amb un neuròleg o neuròloga vascular mitjançant videoconferència, s’afegeixin a la xarxa d’hospitals amb capacitat per avaluar i tractar pacients amb ictus isquèmic. Aquest servei consta d'un sistema de videoconferència a través del qual l'especialista en neurologia vascular de l'hospital de referència veu i avalua els pacients en directe alhora que revisa la imatge de la tomografia computada (TC). D'aquesta manera, l’especialista pot decidir instaurar el tractament trombolític in situ i guanyar temps. Els pacients poden romandre a l'hospital comarcal o ser remesos al de referència segons el seu estat clínic i l'opinió de l’esmentat especialista.