· El Govern considera que tot i els avenços en les negociacions, els 2 reglaments de mesures anunciats ahir per la UE per fer front a la crisi de preus arriben tard i són insuficients

· L'impacte de la crisi puja ja més de 110 milions i comporta la pèrdua del segon mercat internacional més important en volum d'exportació de préssec i nectarina per a Catalunya

· Govern i sector, preocupats per l'impacte imminent davant de l'inici de la campanya de pera i poma, ja que Catalunya lidera les exportacions espanyoles, amb un 66% en pomes i un 69% en peres

El conseller d'Agricultura denuncia la baixa consideració de l'Estat espanyol cap als sectors agroalimentaris (especialment de fruites i verdures, el carni i la llet) i les comunitats autònomes afectades, i reclama a l'Estat i a la Unió Europea (UE) una acció política decidida per a contrarestar la crisi de preus i el veto a les exportacions a Rússia, que afecta molt directament al sector agroalimentari català, principal exportador de l'Estat en la majoria d’aquests productes.

 
El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep María Pelegrí, ha comparegut, avui, davant de la Diputació permanent del Parlament de Catalunya per a informar sobre la situació del sector agroalimentari davant de la crisi de preus del sector de la fruita de pinyol que es perllonga des de començaments de juliol, els atacs contra camions de fruita a la frontera, i les conseqüències del tancament de la frontera de Rússia per a productes agroalimentàries procedents de la UE.

 

El conseller ha manifestat que “el Govern considera que tot i els avenços en les negociacions, els 2 reglaments de mesures anunciats ahir per la UE per fer front a la crisi de preus arriben tard i són insuficients”

Pelegrí demana mesures fiscals per ajudar els productors afectats (en els àmbits de l’IRPF, reducció dels mòduls, quotes SS i amortitzacions de crèdits, etc.), universalitat en les ajudes, tracte igual per a tots els productes afectats i que els 2 reglaments de mesures de crisi que ha anunciat la UE que s’activaran fins a  final del 2014 s’allarguin mentre duri el veto de Rússia a les exportacions.

Pelegrí ha detallat, així mateix, la gestió que s'ha estat desenvolupant des del Departament d'Agricultura en relació a aquesta situació de crisi que ha general un fort impacte sobre un sector, l'agroalimentari, que és un dels grans motors econòmics del país, tal com posen de manifest els principals indicadors en termes de PIB, d'ocupació, i de balança comercial exportadora:

 

• Durant l’any 2013, les empreses agroalimentàries catalanes van exportar per valor de 8.038 M€, un 2,79% (218 M€) més que l’any anterior, mentre que les importacions es reduïen un 3,75%.

 

Això ha permès millorar encara més la taxa de cobertura, que s’incrementa 6 punts percentuals, passant del 88% al 94%.

 

• 4 subsectors lideren aquesta estratègia: el porcí, els vins i caves, la fruita dolça i els olis.

 

D'altra banda, cal tenir en compte que Catalunya presideix actualment l’Assemblea de les regions europees hortofructícoles (l’AREFLH), el lobby europeu més important del sector de les fruites i hortalisses. Les 26 regions europees que l’integren representen, dins dels conjunt de la UE, el 45% de la producció de fruites i hortalisses, el 60% de la producció de flors i plantes, i el 85% de l’oli d’oliva.

 

 

 

Pelegrí ha recordat que previ al veto rus, el sector de la fruita vivia una crisi de preus.  Aquesta crisi és la que va comportar els incidents a la frontera francesa i l’activació de la retirada amb fons operatius de les OPF’s. 

 

Cal recordar també que, malgrat les peticions que es feien des de Catalunya, la nova Política Agrària Comuna (PAC) va excloure expressament les hectàrees de fruita i vinya. I que en la conferència sectorial, a Madrid, la majoria de comunitats autònomes van votar a favor de l’exclusió, excepte Catalunya i la Rioja.

 

La campanya de comercialització del préssec i la nectarina va entrar en una greu crisi dels preus de producció a principis del mes de juliol; i és la tercera vegada durant els darrers 10 anys que es produeix una crisi de gran magnitud que pot hipotecar el futur del sector.

 

Les dues primeres setmanes de venda de préssec i nectarina van ser nefastes per al sector de la fruita dolça a tot Europa. El preu es va situar per sota del cost, que inclou la producció, el transport i la manipulació.

 

• Així, en origen, el preu de cost d'una nectarina era d’entre 0,50 i 0,60 cèntims per quilo; i s'estava pagant als productors entre 20 i 30 cèntims.

  

La situació fou provocada per la confluència de diversos factors:

 

El clima: les baixes temperatures als països del nord d’Europa, consumidors dels nostres productes; un estiu molt fresc i humit no anima al consum de productes associats a la calor com el préssec i la nectarines.

 

En segon lloc, les condicions climàtiques a les zones de producció han provocat, sobretot a Catalunya, un avançament de dues setmanes en les dates de collita i, per tant, un desajust amb els moments de consum, acumulant estocs als magatzems. Tot plegat ha fet coincidir en el temps les produccions de l’Estat espanyol, França, Itàlia i Grècia.

 

I en tercer lloc, als factors climàtics s'hi ha afegit la demanda interna estancada, fruit de la crisi econòmica i uns preus de distribució molt elevats, que convivien amb la forta pressió exercida per les grans centrals distribució.

Conscients de la situació, el Departament, al mes de juliol, ja va posar en marxa la maquinària per a pal·liar les conseqüències:

 

El conseller, com a president d’AREFLH, va demanar al Comissari Ciolos l’activació de les mesures extraordinàries de gestió de crisi, fora de l'OCM única, com les que es van activar el 2011 amb la crisi de l'e.coli, que preveuen els reglaments europeus, en aquest cas per a préssec, nectarina, i préssec pla.

 

En el marc del Codi de Bones Pràctiques Comercials (CBPC) s’inicià la campanya de promoció del préssec i la nectarina el proppassat 5 de juny, amb la tramesa a totes les entitats signants del CBPC. Recordar-vos que el Codi està integrat principalment per entitats representatives del comerç i de la distribució catalana i estatal. Aquesta actuació es va reforçar, el 14 de juliol, amb la sol·licitud, per part del DAAM, d’una major difusió i acció específica per a aquests productes.

 

El Departament d'Agricultura va convocar una reunió extraordinària de la Taula sectorial de la fruita dolça, el 15 de juliol, per a analitzar l’actual crisi de preus. Per això, a part de les organitzacions membres de la Taula Sectorial, també es va convidar a les quatre majors indústries transformadores de fruita de Catalunya. I en aquesta reunió es va acordar:

 

1. Sol·licitar a la Comissió Europea (CE) la revisió a l’alça dels imports de compensació aplicats per superfície a l’actuació de collita en verd o no collita.

 

2. Sol·licitar un increment dels imports d’ajuda per la retirada de producte pels diferents mecanismes previstos en els Reglaments europeus, així com la revisió i millora de la compensació per a la industrialització de fruita de retirada amb destí a beneficència.

 

3. Sol·licitar una rebaixa en els mòduls de l’IRPF en els municipis amb produccions afectades per aquesta crisi de preus, tant per a fruita d’estiu (fruita de pinyol) com per a la resta de fruita (fruita de llavor).

 

Fruit de tot plegat, a finals de juliol es van activar les mesures extraordinàries de la gestió de crisis de la fruita de pinyol. El dia 25, el director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Domènec Vila, va assistir, a la subdelegació del Govern a Lleida, a una reunió convocada pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) per a analitzar el procediment per a activar els mecanismes de retirades de mercat per a la distribució gratuïta per la via de la transformació en sucs, mecanisme que ja es preveu en l’OCM única actual, però que mai s’havia posat en marxa ateses les dificultats d’endegar-la.

Aquesta reunió venia precedida d’una realitzada pel propi director general amb el DG de Produccions i Mercats Agraris del MAGRAMA, Fernando Miranda, en què el DAAM ja va sol·licitar l’activació d’aquest mecanisme i una actuació contundent i clara per part del Ministeri davant de la Comissió Europea (CE), aprofitant les reunions setmanals de vigilància dels mercats. 

La finalitat d’aquesta reunió va ser analitzar les possibles solucions per la crisi de preus de la fruita de pinyol i donar una sortida als excedents per la via de les retirades del mercat, a través de la industrialització mitjançant els sucs per a la seva distribució  a beneficència. L'activació d'aquest mecanisme s'ha pogut dur a terme gràcies a la col·laboració de les indústries transformadores ubicades principalment a la demarcació de Lleida i a la bona predisposició dels Bancs dels Aliments. Uns i altres han acordat el model de contracte que ha permès l'activació d'aquesta mesura.

 

A dia d’avui, un total de 25 Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses han demanat modificar el seu Programa Operatiu per a incloure les retirades de mercat per a la distribució gratuïta per la via de la transformació en sucs.

 

 

Pelegrí ha destacat que "aquesta crisi de preus ha posat de nou en evidència que els actuals mecanismes de gestió de crisi que preveuen els reglaments europeus, alguns dels quals la Comissió Europea pot activar per pròpia decisió (i que es preveuen en l’OCM única), no estan funcionant i creen greus problemes de rendibilitat als productor catalans i europeus".

 

I ha afegit que "és per això que, des de l’Administració catalana i des de l’AREFLH, ens hem fet nostres les exigències dels productors que la Comissió compleixi amb les seves normes. I hem demanat a la Comissió:

 

1. Automatisme en l’aplicació de les mesures, especialment, l’activació dels articles:

• 226. Fons de reserva per a crisi.

• 219. Pertorbacions del mercat (mesures per a evitar).

• 221. Mesures per a resoldre problemes específics.

 

2. L’aplicació del criteri d’universalitat. Qualsevol productor ha de percebre un ajut si s’activa els mecanismes

 

3. Igualtat en l’ajut: tothom hauria de rebre i percebre el mateix ajut pel mateix concepte

 

Sense l’activació d’aquestes mesures, la gravetat de la crisi s’està incrementant. "Per això, el 5 i 8 d’agost li vaig fer arribar dues noves cartes al Comissari Ciolos per a demanar una reunió i per a què s’establissin i s’apliquin mesures excepcionals, mesures que estan fora del marc de l’OCM", ha recordat el conseller.

 

El dia 7 d’agost, Rússia anunciava el boicot a la importació dels productes agroalimentaris procedents dels països que han donat suport a les sancions comercials contra Rússia per la crisi d’Ucraïna.

 

El mateix dia de l’anunci del tancament de les fronteres a l’exportació a Rússia, des del Departament d'Agricultura, ha explicat Pelegrí, "vam contactar amb el Ministeri d’Agricultura per a demanar que s’activessin les gestions necessàries per a evitar que el boicot anunciat per Rússia acabés afectant les exportacions del sector. La nostra prioritat va ser, és i serà donar suport al sector a través de totes les vies que tenim al nostre abast".

 

El conseller ha recordat, però, que aquest no és el primer veto rus que pateix el sector agroalimentari els últims mesos. El mes de març de 2013, els inspectors del Servei federal de vigilància veterinària i fitosanitària de la Unió Duanera (Rosselkhoznadzor) van realitzar una auditoria a les empreses alimentàries autoritzades per a exportar a la Unió Duanera, integrada per Rússia, Bielorússia i Kazajistan. Aquesta se centrava especialment en els productes carnis, el porcí i el boví, així com els làctics, la pesca i l’alimentació animal. L’auditoria tenia com a rerefons una qüestió sanitària: la pesta porcina a Lituània i a Polònia.

 

El resultat van ser les restriccions per a l’exportació a la Unió Duanera de productes d’origen animal a partir del 18 d’abril de 2013, un tancament totalment injust. I tot i les gestions realitzades des de l'Estat, la realitat és que a data d’avui i des de l’any 2013, es mantenen restringides les exportacions a Rússia de carn refrigerada.

Pelegrí ha denunciat que "la realitat és, que a dia d’avui, una decisió política de la UE ha comportat un greu perjudici al sector productiu català; especialment per al sector productor de la fruita i la verdura, el carni i el de la llet; però també per al sector industrial agroalimentari que processa i exporta aquests productes."

Així mateix, aquesta decisió política ha tingut uns efectes negatius directes: la saturació del mercat europeu de productes vetats a Rússia, la conseqüent baixada de preus, i la destrucció d'ocupació vinculada.

En aquest sentit, el conseller d'Agricultura ha anunciat que el Govern de la Generalitat té la voluntat de presentar una queixa a la UE.

 

 

Dades d’exportació de fruita de Catalunya a l'estranger:

• El saldo del comerç exterior a Catalunya per al préssec i la nectarina és de 250,09 M€

• Les exportacions catalanes del 2013 respecte l’any 2012 s’han incrementat un 42%, 162.145 tones per al préssec, i un 17%, 155.437 tones per a la nectarina.

• Del total estatal, durant el 2013, des de Catalunya s’ha exportat el 47,4% dels préssecs i el 38.2% de les nectarines

• Els principals països destinataris del préssec i la nectarina catalans són la UE i diversos països de l’Est europeu com Polònia, Rússia i Lituània.

 

Fruita catalana -Rússia

• Entre gener i juny del 2014 (i amb dades provisionals), Catalunya va exportar a Rússia fruita per un valor de 9.111 milers d’euros.

• El total del 2013 ascendia a 480.270 milers d’euros.

• Al 2009 la xifra només arribava als 17.561 milers d’euros.

 

Dades d’exportació de carn:

• El sector porcí, el 2013, va donar una mitjana mensual d’exportacions de 895.000 tones, que representen el 60% del total del sacrifici de Catalunya.

·  En valor, aquestes exportacions van suposar una mitjana mensual de 2,179 M€.

•  Les exportacions de carn de porcí catalanes representen quasi el 70% del total de les exportacions espanyoles.

 

Carn -Rússia

• El primer mercat europeu del porc és Rússia.

• El sector de la carn suposa unes exportacions directes a Rússia de prop de 70 milions d'euros

 

El conseller ha xifrat l'impacte de la crisi sobre els dos sectors més directament afectats: "En total, estiraríem parlant d'unes pèrdues globals directes de més de 110 milions d'euros (aquestes no inclouen les exportacions de fruita i carn des de Catalunya a països de la CE, a través dels quals, també arriben a Rússia els productes catalans)."

 

Pelegrí ha fet un repàs també a les actuacions realitzades des del Govern en aquest àmbit:

 

.- Reunió del Conseller amb el sector de la fruita 8/8, on es va acordar demanar al Ministeri que liderés un lobby, juntament amb França, Itàlia i Grècia per a demanar a la Comissió Europea l’activació de les mesures extraordinàries.

 

Així mateix, el sector:

 

• Va mostrar el seu malestar envers les exigències de la UE en les condicions de producció, considerant inadequat que només exigeixi i no respongui davant de situacions greus amb la seva normativa, com la que està vivint.

 

• També va mostrar la seva disconformitat amb el fet que les hectàrees de fruita de pinyol i de vinya haguessin quedat fora de les ajudes de la PAC per al període 2014-2020.

 

• Va acordar buscar nous mercats per a poder exportar.

 

• Va reclamar, una vegada més, que s’activés els mecanismes de l’OCM que tenen com a objectiu evitar la pertorbació del mercat. 

 

• Es va mostrar preocupat que el veto afectés a la nova campanya de la fruita de llavor, com són la poma i la pera, i a la fruita d’hivern.

 

.- Reunió del conseller amb el sector càrnic 11/8, amb els representants de les associacions, patronals i empreses destacades del sector de la carn (vaquí i porcí, especialment), per a analitzar, tal i com s'havia fet amb el sector de la fruita, l'impacte del bloqueig de Rússia a les exportacions.

 

En aquesta reunió es va acordar:

• Demanar al Ministeri que es dugués a terme tots els processos pertinents per a l’obertura de nous mercats per al sector de la carn.

• Agilitzar els tràmits per a l'expedició del certificat a l’exportació.

 

• Sol·licitar l’activació dels mecanismes que l’OCM única preveu per l sector càrnic en aquell moment en què el mercat així ho indiqui.

 

.- Reunió del conseller com a president d’AREFELH, a Brussel·les 12/8, amb el director general d’Agricultura, Mr. Plewa, per a traslladar-li la demanda d'activació immediata de mesures extraordinàries per a compensar les pèrdues als productors de les diferents regions europees integrades dins  de l'Areflh:

 

· Activació de mesures extraordinàries com les que es van activar per la crisi de la E.coli.

· Activació dels préstecs bancaris en els programes operatius (mesura inclosa en l’OCM i que s’empra sovint en altres països, i no habitual a Catalunya).

· L'augment dels llindars que limiten els recessos dels volums de retirada.

· L'aplicació de mesures d’ajuts de mínimis per a compensar els productors.

· Ampliació dels lliuraments de volums de retirada amb destí a les organitzacions benèfiques als de productes transformats.

· La implementació del fons per a destinar aquests productes a les organitzacions benèfiques.

 

Josep Maria Pelegrí ha conclòs que, "tant des de l’AREFLH com des del Govern de Catalunya, es considera insuficients les mesures anunciades i els recursos per a activar-les anunciats per la CE, tot i que en la reunió d'ahir, al Ministeri, aquest va aclarir que els 125 milions que es destinaran a activar les mesures per a fer front a la crisi no sortiran dels programes operatius de l'OCM i que, tal com reclama Catalunya, se'n podran beneficiar també els productors individuals afectats que no estaven integrats a una organització de productors.

 

Pelegrí ha finalitzat reclamant, una vegada més, una actuació decidida per part de l'Estat i de la Unió Europea:  "Davant de  decisions polítiques, cal mesures polítiques. I és per això que ens agradaria conèixer quines mesures pensa prendre l’Estat espanyol, especialment de cara a la cimera de caps d’Estat i de Govern (el Consell Europeu) d’aquest 30 d’agost.  I en el Consell de Ministres de la UE que se celebrarà el proper 5 de setembre. I la UE, quina postura tindrà?".

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.