La vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, ha pronunciat avui una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya en què ha denunciat l’acció recentralitzadora del Govern de l’Estat i l’alta conflictivitat competencial, que es tradueix en més de 30 conflictes oberts entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat.

 

 “És inèdit, arreu d’Europa i en qualsevol país desenvolupat, un nivell de conflictivitat competencial com el que patim aquí. És clar que el Govern de l’Estat no creu en el diàleg ni en el consens. Fa més de tres anys que no se celebra cap comissió bilateral per tractar sobre els traspassos encara pendents i per establir com es compleixen els compromisos que s’havien assumit”, ha dit.

 

Així, Joana Ortega ha esmentat algunes de les iniciatives del Govern espanyol que entren en conflicte amb les competències de la Generalitat, com ara la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local (LRSAL), la Llei de garantia de la unitat del mercat o la LOMCE.

 

La vicepresidenta ha afirmat que Catalunya no defallirà en la defensa de la seva identitat i el seu autogovern. “Els catalans i les catalanes es mereixen un país que pugui aprofitar tot el seu potencial econòmic per posar-lo al servei de les persones”.

 

En aquest sentit, Joana Ortega ha insistit a destacar que l’agenda nacional i l’agenda econòmica i social són dues cares de la mateixa moneda. “No entenem una agenda nacional sense lligar-la al progrés econòmic que permeti millorar la cohesió social del país”, ha dit.

 

Així, un dels objectius del Govern de la Generalitat en aquesta legislatura, ha remarcat la vicepresidenta, és la lluita per la sostenibilitat de l’estat del benestar, que la crisi econòmica ha posat en perill. Per preservar-lo, ha calgut prioritzar i prendre decisions difícils, ha dit Joana Ortega, com ara la reducció salarial dels empleats públics, a qui ha volgut adreçar un agraïment per l’esforç realitzat. “No ho puc garantir encara, però espero poder anunciar en els propers mesos que es podrà recuperar la paga extra dels treballadors públics”, ha dit.

 

En el repartiment dels esforços que s’han hagut de fer per mantenir l’estat del benestar i per reduir el dèficit, la vicepresidenta també hi ha trobat greuges comparatius entre l’Administració de la Generalitat i l’Estat. “Per posar un exemple, la Generalitat l’any passat va aportar 1.335 milions d’euros al finançament de la Llei de la dependència, mentre que l’Estat només en va aportar 192, és a dir, la Generalitat va suportar un 87,43% del finançament, mentre que l’Estat només va suportar-ne un 12,57%”.

 

També ha recordat que des del 2010, les comunitats autònomes són les que han portat a terme la major part de la reducció del dèficit, un 52%, mentre que l'Estat espanyol només l’ha reduït al voltant del 5%. “Són dades molt significatives, atès que són les comunitats autònomes les responsables de garantir i proveir les competències per a la prestació dels serveis bàsics de l'estat del benestar com l'ensenyament, la salut  o els serveis socials”.

 

 

Pel que fa a les reformes, Joana Ortega ha destacat les que s’han dut a terme en l’àmbit de l’Administració pública catalana, “una clara estructura d’Estat”. Algunes de les xifres que ha esmentat han estat la reducció d’un 20% dels departaments, d’un 23% dels alts càrrecs i d’un 43% del nombre d’eventuals. També ha remarcat que s’ha reduït el 28% de les entitats de dret públic de participació majoritària, la qual cosa ha significat un estalvi d’un 28,6% del pressupost del sector públic, és a dir, exactament 6.423,1 milions d’euros.  

 

Sobre el Pla de reforma de l’Administració que impulsa el Govern de la Generalitat, la vicepresidenta ha dit que representa un veritable repte. “Hem arrencat una reforma estructural, de bases, per aconseguir un nou model institucional, que respongui a les expectatives i les demandes de la ciutadania en entorns canviants, de complexitat creixent, amb una forta pressió de despesa pública i de recursos limitats”.

 

“Volem un model institucional que s’inspiri i s’emmiralli en valors com la transparència, l’ètica, la innovació, la simplificació. Amb una gestió pública professional, una organització al servei de les necessitats ciutadanes i amb un capital humà compromès amb l'interès públic i reconegut socialment”, ha explicat.

 

“Impulsarem una Administració més transparent, més àgil, més professional, més capacitada, més compromesa, més intel·ligent i més orientada als resultats”, ha afirmat la vicepresidenta, que ha remarcat el fet que no es parteix de zero. “Aquest pla cal veure’l com una mena de revolució que ha de sacsejar l’status quo existent, que ha d’impulsar canvis en un procés que ja té una inèrcia en el temps. I que, com tot canvi, exigeix tenir molt presents tant els consensos que cal assolir com les resistències que pot generar el seu propi plantejament i, sobretot, el seu desplegament.”

 

Joana Ortega ha explicat els principals eixos en què es fonamenta el Pla de reforma de l’Administració. “Transparència i ètica són els valors fonamentals  que impregnen, inspiren i orienten la reforma de l’Administració en el seu conjunt”, ha dit. I, en aquest sentit, ha destacat que la Generalitat se situa com  una de les administracions més transparents de l’Estat espanyol. Per fomentar la transparència, el Govern compta amb eines com el Portal de la transparència, el banc de dades d’ocupació pública i el web del sector públic. Així mateix, la vicepresidenta ha recordat que el passat 24 de juliol el Parlament va donar via lliure perquè la Proposició de llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern continuï la seva tramitació ordinària.

 

“Ens cal revaloritzar els valors, incorporant la dimensió ètica en tota l’actuació pública”, ha dit Joana Ortega. Per això, la Generalitat ha impulsat mesures com el codi de bones pràctiques per als alts càrrecs, el codi de bones pràctiques en la contractació pública, el de Mossos d’esquadra o el de l’Institut Català de la Salut, entre d’altres.

 

Un altre dels eixos centrals de la reforma és l’impuls d’un nou model de recursos humans que posi en valor la professionalització. “Volem potenciar el talent intern, que n’hi ha molt”, ha dit, i ha destacat que el 40% dels efectius que ocupen llocs administratius i tècnics tenen una formació superior a la que exigeix el seu lloc de treball, i que el 53% d’aquest mateix col·lectiu té titulació superior, cosa que ens situa al nivell dels països més desenvolupats.

 

“Les polítiques de personal que hem impulsat han de permetre una gestió eficaç i flexible, fonamentada en processos de selecció adequats i que facilitin la mobilitat. Les persones han de poder ser assignades als llocs més adequats als seus perfils i, en coherència, ser avaluades en funció dels objectius que se’ls encomani”, ha dit.

 

La professionalització ha d’abastar també els directius públics i, per això, la vicepresidenta ha anunciat que la figura del directiu públic professional estarà implantada en la propera legislatura. “Ben aviat comptarem amb personal format i escollit per concurs públic, allunyat dels escenaris electorals i avaluat objectivament, que tindrà la consideració de personal de confiança però que haurà de demostrar la seva vàlua per gestionar els recursos públics”.

 

La simplificació administrativa per facilitar la relació amb la ciutadania és un altre dels eixos centrals del Pla de reforma, que també preveu potenciar la col·laboració público-privada.