El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reclamat aquesta tarda al Govern espanyol “un tracte per a Catalunya que estigui a l’altura del lideratge que exerceix en la recuperació econòmica  i en la reducció de dèficit de l’Estat”. “La recuperació a Espanya i en general al sud d’Europa té un accent català”, ha afirmat el cap de l’Executiu, i ha afegit “no demanem cap privilegi, però sí un tracte equivalent a aquesta contribució, que no vol dir només diners, sinó que parlem d’esforç, de talent, de llocs i de treball; és a dir, de dinamisme i iniciatives”.

 

El cap del Govern ha fet aquestes declaracions durant la seva intervenció en el dinarcol·loqui organitzat per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació en el marc del cicle  DinarsCambra, i que ha tingut lloc aquest migdia a la Llotja de Mar. 

 

El president ha explicat durant el seu discurs quins són els paràmetres que dibuixen l’accent català de l’economia espanyola i que defineixen el lideratge de Catalunya al qual ha fet referència: un canvi de tendència econòmica més positiva, la creació de llocs de treball i el lideratge de la recuperació econòmica. En aquest sentit, ha ressaltat per exemple que “més del 50% dels llocs de treball nous que s’han creat a Espanya han estat a Catalunya”. “És una dada a retenir -ha explicat Artur Mas- perquè demostra fins a quin punt aquest accent català es tradueix en allò que és més important, i que és feina per a la gent”.

 

Artur Mas ha detallat també algunes de les xifres que situen Catalunya al capdavant de l’orientació exterior de l’economia com el fet que l’economia catalana representa més del 25% de l’exportació espanyola i el 26% en captació de turisme estranger. També ha recordat que el 35% de totes les empreses exportadores regulars de l’Estat són a territori català i el lideratge europeu en la captació d’inversió productiva.

 

Per tot això, el president ha demanat a la societat catalana que es conjuri perquè aquest canvi de tendència en positiu que s’albira “sigui ben aprofitat i aconseguim el repte de donar-li dimensió i  sentit”.  

 

En aquesta línia de reclamar un tracte més equivalent, Artur Mas ha recordat “l’esforç ingent que ha fet Catalunya per reduir en tres anys més de la meitat del seu dèficit públic”, una reducció, ha dit, que representa el 28% del total de la reducció de despesa de les CCAA,  i ha criticat el dèficit fiscal català que ha assegurat “no millora”. En aquest sentit, ha rebutjat l’incompliment de la llei de finançament de les autonomies per part del Govern espanyol, i ha afirmat “aquells que diuen que les lleis s’han de complir i que no es pot estar al marge d’elles són els que incompleixen la llei de finançament, de la qual depenen temes tan cabdals com són els serveis socials, l’ensenyament o la sanitat”.

 

 

En el col·loqui posterior a la seva intervenció, el president de la Generalitat ha assegurat que “la determinació per votar el 9 de novembre és total” perquè “la millor manera que hi ha en una democràcia de decidir el destí d’un país és fer-ho col·lectivament a les urnes”.  “La convocatòria hi serà, la gent serà cridada a les urnes i actuarem amb consens”, ha assegurat en aquest sentit, i ha afegit que  “si algú té interès per posar les urnes el 9 de novembre és el Govern de Catalunya, perquè tenim el mandat democràtic, electoral, parlamentari, resolucions fetes, pactes aprovats i feina feta”.

 

Respecte al camí a seguir a partir d’ara, el cap de l’Executiu ha remarcat la necessitat d’actuar “amb consens i unitat per part de tots”, perquè és una “responsabilitat col·lectiva”, i ha refermat que “si es produeixen circumstàncies excepcionals, el president del país el que ha de fer és reunir als que estan a favor del pacte i prendre les decisions que calgui d’acord amb aquest consens i unitat”. “Qualsevol decisió serà objecte d’aquest consens”, ha subratllat.

 

Valorant l’actitud del Govern central cap a Catalunya, Artur Mas ha lamentat que, en les últimes dècades, Espanya hagi estat capaç de donar resposta als grans reptes que ha hagut d’afrontar, però que, en canvi, “ara que tenen un gran repte a Catalunya, que avui forma part de l’Estat, no hi ha ni una sola iniciativa més enllà de dir que no a tot”.

 

El president ha defensat que l’Estat no resoldrà el problema català “tancant totes les portes, volent una renúncia total i rendicions incondicionals” i ha subratllat que això no passarà mentre “la societat catalana no abaixi el cap, mantingui el tipus i no inclini l’esquena”.

La intervenció del president en el dinar col·loqui organitzat per la Cambra ha estat presentada pel president d’aquesta institució, Miquel Valls, i el col·loqui posterior ha estat moderat pel director de La Vanguardia, Màrius Carol. Per part del Govern, han assistit també a aquest acte la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega; i els consellers de la Presidència, Francesc Homs; d’Economia i Coneixement, Andreu  Mas-Colell, i d’Empresa i Ocupació, Felip Puig.