Els reptes i estratègies en el procés de reconeixement i integració en la comunitat internacional d’un eventual estat català independent centren el tretzè informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). Aquest document en complementa d’altres, com els dedicats al futur polític de Catalunya, a la internacionalització de la consulta i del procés d’autodeterminació i a les vies d’integració a la UE.
Aquest nou informe recorda que “a la pràctica, la comunitat internacional no ha condemnat, de forma general, la major part de casos de secessió” i puntualitza que “només ha considerat il•legals casos en què la secessió implicava la violació d’una norma imperativa del dret internacional”. Assegura també que el procés de creació d’un nou estat, a partir de la secessió “es consolidarà o no com un fet pràctic” i que “res no està predeterminat d’antuvi”.
Conclou que el fet que la secessió “no sigui a priori ni legal ni il•legal, no implica que no sigui important la forma com es produeix, les raons que la justifiquen i el treball de creació de confiança i d’interessos compartits per tal d’assegurar que la comunitat internacional no tingui cap dubte que la nova entitat compleix els requisits i condicions propis d’un estat”.
Concretament en el cas català, el CATN recomana que abans d’endegar un procés formal de demanda de reconeixement, seria convenient que el nou estat complís diversos requisits. En primer lloc, que estigués en condicions de mostrar que ho és, és a dir, que es compleixen els criteris i estàndards internacionals. Dit d’una altra manera, mostrar clarament que la població accepta majoritàriament la situació nova, que hi ha un territori definit i que una autoritat legítima exerceix de forma eficaç les seves competències.
En segon lloc, que cerqui, abans de la proclamació d’independència, possibles suports per al procés de reconeixement, amb eventuals valedors i impulsors, per tal d’assegurar-se per endavant un mínim de reconeixement, bilateral i multilateral. I en darrer lloc, que estableixi “una estratègia clara –progressiva, amb prioritzacions ben pensades, realistes i molt treballades–“ per anar aconseguint reconeixements bilaterals i multilaterals, entre altres.
Aquest nou informe recorda que “a la pràctica, la comunitat internacional no ha condemnat, de forma general, la major part de casos de secessió” i puntualitza que “només ha considerat il•legals casos en què la secessió implicava la violació d’una norma imperativa del dret internacional”. Assegura també que el procés de creació d’un nou estat, a partir de la secessió “es consolidarà o no com un fet pràctic” i que “res no està predeterminat d’antuvi”.
Conclou que el fet que la secessió “no sigui a priori ni legal ni il•legal, no implica que no sigui important la forma com es produeix, les raons que la justifiquen i el treball de creació de confiança i d’interessos compartits per tal d’assegurar que la comunitat internacional no tingui cap dubte que la nova entitat compleix els requisits i condicions propis d’un estat”.
Concretament en el cas català, el CATN recomana que abans d’endegar un procés formal de demanda de reconeixement, seria convenient que el nou estat complís diversos requisits. En primer lloc, que estigués en condicions de mostrar que ho és, és a dir, que es compleixen els criteris i estàndards internacionals. Dit d’una altra manera, mostrar clarament que la població accepta majoritàriament la situació nova, que hi ha un territori definit i que una autoritat legítima exerceix de forma eficaç les seves competències.
En segon lloc, que cerqui, abans de la proclamació d’independència, possibles suports per al procés de reconeixement, amb eventuals valedors i impulsors, per tal d’assegurar-se per endavant un mínim de reconeixement, bilateral i multilateral. I en darrer lloc, que estableixi “una estratègia clara –progressiva, amb prioritzacions ben pensades, realistes i molt treballades–“ per anar aconseguint reconeixements bilaterals i multilaterals, entre altres.
1
Fitxers adjunts
