- La primera estació depuradora d’aigües residuals (Besòs) va entrar en servei el 1979
- Això ha provocat, de manera progressiva, la millora qualitativa de la conca, la recuperació d’algunes comunitats biològiques i la reducció del nitrogen i del fòsfor a l’aigua del riu
La conca del Besòs disposa actualment de 25 depuradores, repartides en 4 comarques (els dos Vallesos, Osona i el Barcelonès), que tracten un cabal d’aigües residuals de 488.000 m3/dia (que representa el sanejament de 2,3 milions d’habitants). Des de l’entrada en funcionament de la primera estació depuradora d’aigües residuals al 1987 (planta del Besòs), l’evolució del sanejament a la conca del Besòs ha estat la següent (veure pdf adjunt).
Les 25 depuradores actives a la conca del Besòs són les següents: Besòs (Barcelonès), Aiguafreda, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Cànoves i Samalús, Corró d’Amunt, la Garriga, Granollers, la Llagosta, Montornès del Vallès, la Roca del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Feliu de Codines, Sant Quirze Safaja, Santa Eulàlia de Ronçana, Vilanova del Vallès (Vallès Oriental), Can Canyameres, Castellar del Vallès, Montcada, Sabadell-riu Ripoll, Sabadell-riu Sec, Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), Centelles, Masia Perafita i Muntanyà (Osona).
Al mateix temps l’Agència ha dut a terme, en la mesura que els diferents sistemes de sanejament ho han requerit, les ampliacions i millores oportunes en els darrers anys.
Així doncs, des de l’any 1995, en què es va ampliar la depuradora de Montcada, s’han dut a terme 10 ampliacions més (Caldes de Montbui en dues ocasions, Besòs, Montcada, La Garriga, Granollers, Sabadell/ Riu Sec, Montornès del Vallès i Corró d’Amunt).
Cal destacar que, actualment, l’Agència i l’Ajuntament de Sabadell treballen en la posada en marxa de l’ampliació de la depuradora de Sabadell-Riu Sec amb la millora de les seves instal·lacions.
Evolució qualitativa
Totes aquestes actuacions desenvolupades en els darrers 35 anys en matèria de sanejament han comportat la millora qualitativa de la conca, la reducció del nitrogen i del fòsfor en un percentatge significatiu, que ha permès millorar l’estat ecològic i qualitatiu d’algunes de de les masses d’aigua de la conca.
3
Fitxers adjunts
