La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, recorda a la secretària d’Estat d’Educació, Montserrat Gomendio, que l’ensenyament de l’àrab s’emmarca en el conveni entre el Ministeri del Marroc i el Govern espanyol (BOE, 10 d’octubre de 1985), independentment de la legislació educativa.

 

Rigau recorda que, donat el gran nombre d’alumnes d’origen marroquí a les aules de les escoles catalanes, des del curs 1991-92 es fan classes d’àrab amb professorat nadiu en horari no lectiu.

 

Aquesta actuació s’emmarca en el conveni, encara vigent, signat entre el Ministeri d’Educació espanyol i el Regne del Marroc per a l’aplicació del programa LACM (Llengua Àrab i Cultura Marroquina) per organitzar classes de llengua àrab i cultura marroquina en els centres educatius que hi estiguin interessats.

 

La consellera d’Ensenyament ha recordat que la immigració marroquina té una presència important a Catalunya. “De fet, és la comunitat nouvinguda més gran i des de l’inici d’aquest acord 16.000 alumnes han passat per aquestes classes impartides amb professorat nadiu i pagat pel govern del Marroc”.

 

L’actual Pla Catalunya-Marroc (2014-17), aprovat pel Govern català, inclou la possibilitat de poder incorporar l’àrab de manera optativa com a segona llengua estrangera a secundària atès l’interès estratègic per a la internacionalització de l’economia que suposa el coneixement de llengües. A més, afermar i difondre les llengües d’origen dels alumnes nouvinguts és una riquesa personal i col·lectiva que recull el Marc per al Plurilingüisme del Departament d’Ensenyament.

 

A Catalunya, a diferència d’altres comunitats autònomes algunes governades pel Partit Popular,  no hi ha cap centre on s’imparteixi religió islàmica.