·        En la reunió del Consell Assessor de Comerç, celebrat aquesta tarda i presidit pel conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, s’ha presentat davant les principals associacions, entitats municipalistes i sindicats, un primer esborrany de la Llei Reguladora de l’Activitat de Comerç, Serveis i Fires.

·        L’objectiu del text és compilar en un sola llei les diferents normes dispeses actualment vigents; actualitzar, sistematitzar i clarificar conceptes; i simplificar la regulació actual i les càrregues administratives. Així mateix, la nova llei incorporarà determinats serveis assimilables a l’activitat comercial i potenciarà el model de ciutat compacta que harmonitza les activitats comercials i de serveis amb l’ús residencial.

·        En el marc del Consell Assessor de Comerç també s’ha donat a conèixer el nou decret de marxants, que aprovarà en breu el Govern. El nou decret regula, professionalitza i garanteix la seguretat jurídica de la venda no sedentària.

La Generalitat de Catalunya ha presentat avui davant dels membres del Consell Assessor de Comerç les principals línies de la futura Llei Reguladora de l’Activitat de Comerç, Serveis i Fires. En una reunió del Consell Assessor de Comerç presidida pel conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, s’ha donat a conèixer a les principals associacions de comerciants, entitats municipalistes i sindicats l’esborrany del text elaborat per la Direcció General de Comerç en col·laboració amb el sector.

 

La futura norma pretén compilar en un sol text les diverses normes dispeses que integren actualment la regulació catalana en matèria comercial; actualitzar, sistematitzar i clarificar conceptes; i simplificar la regulació i les càrregues administratives. Així mateix, la nova llei incorporarà serveis que es poden considerar assimilables a l’activitat comercial i potenciarà el model de ciutat compacta on s’harmonitzen les activitats comercials i de prestació de serveis amb l’ús residencial. La norma té una clara vocació de permanència, i aspira a oferir un marc legal sòlid i estable i alhora adaptable a les canviants necessitats del sector.

 

La futura llei constarà de 86 articles estructurats en 11 títols, a més d’una disposició addicional, una disposició transitòria, una derogatòria i tres disposicions finals. Dins d’aquesta nova llei s’integraran el decret legislatiu 1/1993, de 9 de març sobre comerç interior, la llei 8/1994, de 25 de maig d’activitat firals, i la llei 8/2004, de 23 de desembre, d’horaris comercials.

 

ü  En el títol preliminar es recullen els principis rectors de la llei que són: el de llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat, i el de cooperació, coordinació i interoperativitat entre les administracions. Així mateix, estableix com a finalitats de la llei la compilació de normes disperses, l’actualització-sistematització i clarificació de conceptes, la simplificació i reducció de càrregues administratives, la incorporació de serveis assimilables, la dignificació i professionalització del sector, l’afavoriment de cohesió social, la consecució de l’equilibri territorial i la potenciació del model de ciutat compacta entre d’altres. També es defineixen conceptes com “serveis assimilats”, “venda automàtica” o “botiga de conveniència”.

 

ü  El títol I es dedica a les Condicions i Modalitats de l’activitat comercial i de la prestació de serveis assimilats a l’activitat comercial. Es regula l’accés, exercici i cessament (sense introduir cap nivell d’intervenció administrativa), i s’estableix, com a novetat, un Cens de Comerciants i Prestadors de Serveis. En aquest sentit, es preveu establir la “Targeta d’Identificació Comercial i de Serveis”, a efectes purament censals. També contempla mesures per professionalitzar i dignificar el sector, com l’exigència als comerciants o prestadors de serveis de comptar amb formació tècnica, coneixement normatiu i coneixements de les dues llengües oficials. Així mateix, s’actualitzen i sistematitzen les modalitats de venda i s’inclouen noves pràctiques com les vendes efímeres o les vendes fora d’establiment comercial.

 

ü  El títol II regula les Activitats de Promoció. Es diferencia entre les activitats de promoció amb finalitat extintiva d’existències i les de tenen per finalitat incentivar el comerç. Entre les primeres, es recull la venda en rebaixes, la venda en liquidació i, com a novetat, de manera expressa es regulen els establiments especialitzats en venda d’excedents o “outlets”. Pel que fa a les que tenen finalitat d’incentiu, es reconeixen les vendes amb obsequi i les vendes mitjançant les ofertes conjuntes. En aquest àmbit, s’amplien les possibilitats de venda en rebaixes i liquidació, s’elimina el concepte “saldo”, es deixa a criteri de l’empresari la determinació de l’obsolescència d’un producte, i es dóna cobertura i seguretat a les vendes promocionals amb finalitat incentivadora. Així mateix, s’elimina l’obligació de comunicar prèviament les vendes promocionals amb finalitat extintiva i se substitueix el control previ pel control a posteriori.

 

ü  El títol III es dedica a les Pràctiques Prohibides i a la Lleial Competència. Es clarifiquen els dubtes dels operadors i facilita la identificació de les pràctiques irregulars o prohibides.

 

ü  Titol IV regula els Horaris Comercials. Es manté la regulació existent a Catalunya, aprovada pel govern el febrer passat. Es detalla l’horari comercial d’aplicació general a tot el territori, els supòsits d’exclusió de l’horari comercial general en virtut del tipus d’establiment o la seva localització, així com el procediment per a la determinació de la qualificació de les zones turístiques com a excepció a l’horari comercial general.

 

ü  El títol V recull les Activitats Firals. Es regula el concepte d’activitat firal i els seus diferents formats i classificació. Diferencia entre fira i fira-mercat. També detalla el règim d’intervenció administrativa, que com a criteri general serà el de comunicació, i els paràmetres que han de complir aquestes activitats pel que fa a la seguretat i l’ordre públic. Així mateix, s’estableix un Registre d’Activitats Firals, a efectes censals. Com a principals novetats, s’elimina el concepte difós d’ “exposició”, i es delimita el concepte de fira-mercat diferenciant-lo de la venda no sedentària i de la venda fora d’establiment comercial.

 

ü  El títol VI regula l’Artesania. S’estableixen els criteris de promoció i protecció de l’artesania així com l’organització d’esdeveniments en els que hi participin de manera principal els artesans, ja siguin de caràcter comercial o promocional.

 

ü  El Títol VII regula els Instruments de Col·laboració. Incideix de forma expressa en que la Generalitat i les administracions locals i les entitats públiques podran formalitzar convenis de col·laboració i la possibilitat també de formalitzar convenis amb les entitats representatives del sector de la distribució comercial, per tal de facilitar una aplicació de la llei més àgil i simple.

 

ü  El títol VIII se centra en El Pla de Competitivitat del Comerç Urbà. Es manté aquest instrument amb l’objecte de contribuir a la millora del comerç urbà posant al seu abast les eines que permetin l’adaptació a l’entorn actual, la capacitat de creixement i l internacionalització

 

ü  El Títol IX es dedica a la Inspecció i Procediment. Es regula l’estatus de la inspecció, les facultats i deures, els actes i informes i els efectes de les diligències. Pel que fa al procediment sancionador, es detalla la normativa aplicable, els òrgans competents, l’inici i instrucció del procediment, la prescripció de les infraccions i sancions i les mesures provisionals.

 

ü  El títol X regula les Infraccions i Sancions. Es classifiquen i tipifiquen les infraccions i les sancions, amb les graduacions i quanties, i recullen expressament aspectes com la reincidència, la publicitat i efectes de les sancions i la competència sancionadora dels ajuntaments.

En el marc del Consell Assessor de Comerç també s’ha donat a conèixer el nou decret de marxants, que ha començat el tràmit administratiu per a la seva aprovació. El nou decret regula, professionalitza i garanteix la seguretat jurídica de la venda no sedentària. El decret regula el marc normatiu mínim al que s’han d’ajustar Ajuntaments, pel que fa a l’autorització i continguts de les llicències, la creació i modificació dels mercats de marxants i les condicions per al seu exercici, el règim de transmissió d’autoritzacions, i la normativa sobre taxes.

 

Com a novetat, el decret introdueix la figura de la Comissió de Seguiment del Mercat, integrada per tècnics municipals i representants dels marxants, per tal de disposar d’un òrgan d’interlocució que permeti agilitar la resolució de qüestions que afectin al mercat.

 

L’objectiu és desenvolupar els paràmetres que configuren aquesta activitat per facilitar la professionalització del sector anivellant la venda no sedentària amb la resta d’activitats de venda al detall, establint una regulació mínima que garanteixi la seguretat jurídica en aquesta modalitat de venda.

L’elaboració del text s’ha articulat a través de la Taula de Treball de la Venda no sedentària on han participat  les entitats de marxants inscrites a la Confederació del Comerç de Catalunya i a Pimec-Comerç, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM).