El president de la Generalitat, Artur Mas, va obrir el debat de política general amb una intervenció d’una hora i quart, en la qual va subratllar que “la determinació del Govern amb el dret a decidir i la consulta és molt ferma” i que  “el full de ruta està traçat per fer-la, i fer-la bé”.
 
El cap de l’Executiu, que va iniciar el seu discurs afirmant que el tram final d’aquest any 2014 “marcarà un abans i un després en la història de Catalunya”, va remarcar que el Govern de la Generalitat “organitzarà la consulta del 9 de novembre d’acord amb la llei de consultes i el decret de convocatòria”.
 
Artur Mas va expressar la seva intenció d’esgotar la legislatura “si es pot, perquè no només està a les meves mans,” i va afegir que perquè pugui ser així “s’ha de votar el 9 de novembre amb plenes garanties democràtiques”, perquè el resultat es pugui llegir “amb nitidesa” i ser “acceptat per tothom”.
 
El president Mas va assegurar que el fet de poder votar el 9 de novembre “és bo per a Catalunya” i també “és bo per a Espanya”, perquè significaria que l’Estat es redescobriria “tal com és realment: plurinacional”. A més, “apareixeria com un país d’alta qualitat democràtica, tolerant, capaç d’escoltar i de resoldre allò que és sobretot un repte democràtic”.
 
El president de Catalunya es va referir a la pregunta doble acordada per la majoria de les forces polítiques del Parlament i va recordar que s’ha formulat amb tres opcions: “mantenir l’estatu quo actual; una transferència gran de poders dins del marc de l’actual Estat, o un Estat interdependent”. Artur Mas va animar els favorables i els contraris a defensar cadascú la seva posició, però va advertir que “la partida s’ha de jugar, i no té les cartes marcades; decideixen les urnes, decideix la gent”.
 
De nou, el cap del Govern va subratllar la “necessitat del consens i la força de la unitat” de totes les formacions polítiques favorables al dret a decidir i va reiterar el seu compromís de consensuar amb elles les decisions de “gran complexitat i transcendència” que calgui prendre, perquè “tots els que defensem la consulta en som igualment i directament responsables”.  
 
“Catalunya i l’Estat van per vies diferents”
Davant les veus que alerten d’un xoc de trens entre Catalunya i l’Estat, el cap del Govern va assegurar que “Catalunya i l’Estat ja van per vies diferents, i en direccions diferents”. “En el fons, no hi ha xoc de trens, hi ha allunyament dels trens”,  va concloure.
 
En aquesta línia, Artur Mas va afirmar que Espanya “té una greu crisi constitucional” i “les fortes mobilitzacions a Catalunya en són l’expressió més evident”. El president va afegir que “segurament aquesta crisi constitucional d’Espanya té accents diversos que corresponen a motius també diversos, però l’accent més pronunciat es diu Catalunya”.  
 
El cap de l’Executiu va assenyalar que, després de 35 anys de pacte constitucional, “ens trobem en una via en què anem perdent instruments i recursos, en una via morta que no porta enlloc”, i va afirmar que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, l’any 2010, “va expulsar la majoria de la societat catalana del pacte i del consens constitucional”.
 
Artur Mas va fer notar que davant la situació que viu Catalunya “resulta inversemblant i molt simptomàtic” que l’Estat “no hagi pres cap iniciativa política” fora de “dir que no a tot, no a l’Estatut, no al pacte fiscal, no a la consulta”. “Quan una majoria aclaparadora demana ser escoltada, se la ignora; quan demana votar, se la intenta silenciar”, va afegir el president.
 
Del “català emprenyat” al “català il•lusionat”
Davant d’aquesta situació, el president va pronosticar que Catalunya “no s’ha cansat d’Espanya, s’ha cansat de l’Estat espanyol”, i que cada vegada hi ha més catalans i catalanes que “han desconnectat d’aquest Estat, que ja no el veuen ni el senten com el seu”.
 
Pel president, aquest cansament i aquesta desconnexió, que “es podrien expressar legítimament en forma d’emprenyament, cada vegada s’expressen més en forma d’il•lusió”. “Les manifestacions multitudinàries d’aquests últims anys, ja no són només les del català emprenyat, són sobretot les del català il•lusionat”, va reblar.
 
“Catalunya se’n comença a sortir”
La recuperació econòmica i el benestar social van ocupar bona part de la intervenció del president, que va destacar que “Catalunya se’n comença a sortir, malgrat les dificultats que moltes persones encara pateixen” i va afirmar que “estem fent el tomb i donant la volta a una situació tremendament delicada”.
 
Artur Mas també va alertar que les finances públiques catalanes “estan greument amenaçades”. Va explicar que el Govern “ha fet tot i més” per fer-les sostenibles, però va advertir que “hem arribat al final del camí; no hi ha més marge per seguir reduint la despesa, si no es vol posar en risc la qualitat dels serveis públics i el nostre estat del benestar”. “I aquest Govern no els vol posar en risc”, va assegurar.
 
En aquest sentit, el president va recordar que en tres anys el seu Govern va reduir a menys de la meitat el dèficit que es va trobar, que ha passat del 4,6% del PIB a menys del 2%. “Ho hem fet tot i més”, va dir, per “complir els dèficits que se’ns imposen des de Madrid”, que va qualificar d’”arbitraris i injustos”, perquè “no es corresponen en absolut amb el pes de la nostra despesa pública ni amb la importància de les nostres responsabilitats”.
 
El president també va denunciar que el Govern central segueix sense pagar els deutes contrets amb la Generalitat i que està incomplint la llei espanyola de finançament de les autonomies, perquè no va revisar el model que havia d’entrar en vigor aquest any 2014.
 
Destrucció de l’autogovern
En un altre moment de la seva intervenció, el cap del Govern va fer notar que la recuperació econòmica a Catalunya també està condicionada per l’“operació sistemàtica i continuada de desmuntatge i destrucció de l’autogovern” per part de l’Estat. Va posar com a exemples la Llei d’educació impulsada pel ministre Wert o la Llei d’unitat de mercat i va dir que “tot apunta a convertir les autonomies, també la catalana, en pures unitats administratives prestadores de serveis, sense perfil polític i cada vegada amb menys capacitat de decisió”. “I sense capacitat de decisió no hi ha possibilitat de construir un projecte propi de país”, va dir, i va afegir que “l’esperit de la transició i el pacte constitucional, en aquest punt central, s’han evaporat”.
 
Restabliment de l’extra dels funcionaris
En l’àmbit d’autogovern, el cap de l’Executiu va destacar que el Govern preveurà de cara als pressupostos de l’any 2015 el restabliment de la paga extra “que el Govern espanyol va suprimir el 2012 i que el Govern de Catalunya no va tenir més remei que perllongar els dos darrers anys”. També va dir que “s’està perfilant com restablir les condicions horàries i salarials dels interins”.
 
Artur Mas, que va recordar el seu compromís de destinar el que es recapti de l’impost de dipòsits bancaris a millorar les retribucions dels empleats públics, va afirmar que mantenir la supressió temporal de la paga extra “només tindria sentit en un marc de sacrificis compartits dins de l’Estat per controlar millor els dèficits públics”, però va afegir que, “com que no és el cas, no té sentit que a Catalunya mantinguem un sacrifici que no val per a ningú més”.
 
Més de 70 projectes de Govern
En la tercera part de la seva intervenció, el cap de l’Executiu va desglossar els més de 70 projectes que el Govern ha posat en marxa o té previstos per ajudar al progrés econòmic, al benestar social, a la qualitat democràtica i a la preparació de futur de l’autogovern i de la funció pública. Uns exemples, va destacar Artur Mas, que demostren que “el Govern treballa en tots els fronts per aixecar el país”, i “no només en un de sol, com a vegades es diu amb manifesta mala intenció i faltant a la veritat”. I va recordar que, a més, s’està fent “amb capacitat de decisió retallada i recursos retallats”.
En l’àmbit de la reactivació econòmica i la creació d’ocupació de més qualitat, el president va subratllar mesures com la Llei de formació i qualificació professional; la Llei d’ordenació del sistema d’ocupació i del SOC, per ajudar a agilitzar i millorar la cerca de feina; l’acabament de l'L9 del metro en el tram entre Zona Universitària i Fira a l’Hospitalet, o el Nou Pla per al dret a l’habitatge, dotat amb 480 milions d'euros fins al 2016.
 
Pel que fa al benestar i la justícia socials, el president va destacar que “el Govern actua amb una clara agenda de prioritat social”, malgrat la gran limitació de recursos econòmics. En aquesta àrea, va fer notar el “sobreesforç molt notable” de la Generalitat per finançar la Llei de la dependència i ha recordat que la Generalitat “cobreix ja el 83% del cost de la Llei, quasi 8 punts més que el 2008”, tenint en compte que “l’Estat és l’últim de la cua a aportar recursos, fins i tot per darrere dels propis usuaris”. També va refermar que el Govern seguirà fent una “defensa ferma i a fons del model d’escola catalana”, reconegut a Europa, tot i els “atacs sistemàtics del Govern central”.
 
En referència a la transparència i la qualitat democràtiques, el cap de l’Executiu va expressar “la determinació clara i evident” del Govern per instaurar a Catalunya “un sistema de bones pràctiques general i lluitar contra les irregularitats i contra la corrupció, vinguin d’on vinguin i les faci qui les faci”.