En una conferència titulada “Els reptes de les finances públiques catalanes” pronunciada en el fòrum Tribuna de Girona, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha assegurat que Catalunya viu la paradoxa “d’una situació econòmica que millora i una institució, la de la Generalitat, que s’asfixia.” Pel conseller, si l’economia millora, també ho haurien de fer les perspectives de provisió dels serveis públics, però això no és així perquè “l’Estat pretén anular l’autogovern de Catalunya en tots els seus aspectes, i aplicar una política d’asfíxia”.

 

En aquest sentit, Mas-Colell ha explicat que pel 2015 l’Estat “ens està exigint que reduïm novament la despesa en una magnitud simplement brutal: un 14,3%, un 1,6% del PIB i no ho farem”. El responsable de les finances catalanes ha defensat que la despesa ja no es pot reduir més, perquè ja s’ha reduït un 20,3% la despesa departamental des del 2010 i tornar-ho a fer seria “abocar els serveis a un deteriorament segur i sever” (la despesa social s’ha reduït un 16,9% des del 2010). Mas-Colell ha demanat incrementar la despesa, “com a mínim, per poder restablir la paga extra als servidors públics”, la professionalitat dels quals ha permès que no es deterioressin els serveis públics durant els anys de crisi. “Fa tres anys que els treballadors públics catalans han perdut una paga extraordinària. Ni a l’administració central, ni a cap altre autonomia ha estat així”, ha dit.

 

Pel titular d’Economia, la Generalitat no podrà renovar els ingressos no recorrents i l’augment d’ingressos ha de venir per una ampliació de l’objectiu de dèficit i per un increment de les transferències del Govern central procedents dels impostos que paguen els catalans. “Seria lògic que l’objectiu del 0,7% s’interpretés en termes de dèficit primari, és a dir, sense els pagaments d’interessos. Això ens donaria un objectiu real de l’1,4%, o de l’1,6% d’acord amb les disposicions de la Ley de Estabilidad 2011, recorreguda als tribunals”, ha assegurat.

 

Pel que fa a l’increment de les transferències, el conseller ha recordat que els recursos de les autonomies depenen exclusivament de la voluntat política del Govern, “que disposa de suficient capacitat d’interpretació normativa per justificar la quantitat i per repartir-la com li sembli”. “El sistema de finançament autonòmic era vàlid fins el 2013, per tant, tant aquest any com el vinent les transferències del Govern Central ja no tenen cap altre base normativa que el criteri polític del Ministeri”, ha afirmat.  

 

D’altra banda, mentre la recaptació està augmentant (es poden preveure 25.000M entre 2014 i 2015), l’Estat redueix les transferències a les comunitats autònomes: “De 2013 a 2015, les autonomies haurien perdut 10.390M -2.200M en el cas de Catalunya- i l’administració central n’hauria guanyat, com a mínim, 6.490M resultat de l’augment de la recaptació i de la menor transferència a les autonomies”, ha assegurat.

Segons Mas-Colell, les balances fiscals deixen clar que, en termes econòmics, els catalans paguen tot el que reben i, per tant, tenen “tota l’autoritat moral per exigir solidaritat recíproca en termes de respecte per a la seva ambició d’autogovern.”

 

Pel conseller, “l’ofensiva recentralitzadora” de l’Estat s’ha vist beneficiada per la crisi que ha proveït una “excusa perfecta”: “Tot el que es va començar a fer abans de la crisi, i s’hagués intentat continuar fent sense crisi, ara es fa en nom de l’eficiència i del compliment de programes d’estabilitat”.

 

“La política de finançament del govern central envers les autonomies no mereix altre nom que el d’asfíxia. Se’ns està demanant un desmantallament sever dels pilars bàsics de l’estat del benestar”, ha conclòs.