La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha anunciat avui que a desembre de 2015, el 96% dels centres educatius públics disposaran d’alta capacitat en connectivitat. Els centres restants corresponen a llars d’infants de la Generalitat, aules que no estan dins dels centres, o als ensenyaments no reglats. La consellera ho ha exposat en seu parlamentària durant la compareixença a la Comissió d’Ensenyament.

 

A data de juliol de 2014, un 68% dels centres educatius públics disposen d’alta capacitat: un 76%  a les comarques de Barcelona, un 61% a les de Girona i Tarragona i un 43% a les terres de Lleida. La consellera ha afirmat que “no deixarem ni un racó per connectar a l’alta capacitat. Volem centres capacitats per connectar bé, per introduir al dia a dia la dimensió digital, volem que els alumnes tinguin incorporada aquesta competència, volem docents que puguin reforçar aquesta formació. Catalunya s’està preparant per al futur també en aquest àmbit”.

 

Irene Rigau ha afegit que aquesta aposta suposarà haver fet un treball que permeti a cada centre combinar llibres i ordinadors, per tal de “poder sent competents el dia de demà com a ciutadans i com a professionals”.

 

La titular d’Ensenyament ha avançat que ha disminuït el nombre d’alumnes repetidors. A sisè de primària, el curs 2009-2010 hi havia un 1,5% de repetidors, i el passat curs un 0,9%. El curs 2008-2009, la xifra d’alumnes que repetien era de 9,5% a segon d’ESO i de 9,9% de quart d’ESO, mentre que el passat curs va ser de 6,1% i 6,5% respectivament.

                                              

També s’ha reduït l’abandonament prematur entre la franja de 16 a 18 anys. Si al tercer trimestre de l’any 2010 hi havia un 30,60% d’alumnat que deixava d’estudiar, la xifra s’ha reduït al 21,12% en el segon trimestre d’enguany: “Necessitem continuar impregnant l’orientació vocacional i professional als alumnes d’ESO, perquè als 16 anys s’acaba l’ESO però no el període d’estudis”.

 

Irene Rigau ha repassat els principals eixos del curs 2014-2015, destacant-ne la formació del professorat. En aquest sentit, ha recordat que és el primer any que s’incorporen els estudiants de grau del pla de Bolonya, i que el Departament d'Ensenyament farà una aposta important per retitular els mestres que tenint diplomatura vulguin aconseguir el grau. I ha anunciat que s’està treballant en la primera iniciativa pilot perquè els docents ho pugin fer a través d’un seguiment d’un nombre de crèdits, en fase presencial i virtual. La consellera ha destacat que “és una bona línia perquè si l’educació és estructura d’estat, els seus membres han de tenir el màxim nivell per donar servei a la ciutadania”.

 

Respecte les plantilles, Rigau ha recordat que per primera vegada els centres educatius han pogut perfilar les seves plantilles a partir del Decret de perfils i provisió de llocs de treball docents. Del 20.000 nomenaments de professorat, gairebé 17.000 han estat a proposta dels directors i acceptats pels professors, la majoria interins. La consellera ha ressaltat que els nomenaments d’ofici també han baixat els darrers anys, passant dels 1.000 de fa uns cursos als 42.

 

La consellera d’Ensenyament ha valorat els nous criteris socials i econòmics per a la concessió de beques menjador, recordant la feina feta amb els consells comarcals per unificar els requisits: “Aquesta ha estat una tasca ingent que s’ha fet, que molts responsables anteriors havien intentat sense èxit, i que és posar d’acord tots els consells comarcals en els mateixos criteris, quan hi havia tanta varietat segons els consells comarcals. Ha estat una aposta per atendre a qui de veritat necessitava aquest ajut”.

 

Rigau ha recordat l’aposta per la formació professional de manera lineal i flexible, com ara la impartició parcial de cicles, el poder fer dos cicles alhora, la matrícula parcial, l’oferta per a col·lectius singulars, la formació semipresencial, la formació dual, o els cicles en zones de baixa densitat: “És una aposta per la persona que comença a estudiar, pel que treballa, pel que combina treball i feina, i per la persona que està lluny de l’institut i no ho pot fer presencialment i ho fa virtualment”. Pel que fa a l’FP dual, un 60% dels alumnes graduats de la primera promoció han aconseguit un contracte laboral.

 

En la compareixença també s’ha valorat la continuació de les auditories pedagògiques per als centres amb resultats baixos en competències bàsiques, així com la posta en marxa del Servei comunitari a l’ESO: “Tenim una aposta important perquè els nostres alumnes practiquin la competència social i ciutadana en entorns de solidaritat”. Irene Rigau ha exposat que entre els joves que el passat curs van participar en el període d’experimentació, un 41% afirma que vol mantenir un vincle amb l’entitat que ha col·laborat.

 

Pel que fa al tancament d’unitats als centres públics i concertats, la consellera ha exposat que a P3 hi ha hagut una reducció de 37 unitats, fet que representa l’1,6% de les unitats de P3 a tot l’ensenyament públic. A l’escola concertada s’han tancat 27 unitats, el que suposa un 2,8% de les unitats de P3 a totes les escoles concertades.

 

La consellera, en atenció als mitjans de comunicació, ha fet referència al Decret de Trilingüisme del Govern de les Illes Balears, i que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes ha suspès cautelarment. Rigau ha  explicat que hi ha una previsió de l’Estatut de les Illes que demana que tota qüestió lingüística sigui determinada i consultada amb la universitat: “És un mandat estatutari. El tribunal els diu que han incomplert el seu propi Estatut d’Autonomia i per tant, és una falta de respecte a l’autogovern i a la llengua”. I ha afegit que “el català quedaria en una situació molt minoritzada.  Aquest és el model que tant Ciutadans com PP ens han reclamat durant molts anys a Catalunya”.