Aquest dimarts, 23 de setembre, ha tingut lloc el Seminari Internacional sobre Doctorats Industrials al recinte modernista de Sant Pau, a Barcelona. L’acte, impulsat per l’ACUP (Associació Catalana d’Universitats Públiques) i el Departament d’Economia i Coneixement, ha aplegat un centenar d’assistents i ha comptat amb la participació de Lluís Jofre, director general d’Universitats del govern català.
L’esdeveniment ha servit de plataforma per debatre sobre la situació actual d’aquesta iniciativa a Catalunya així com de les primeres experiències des de les universitats, empreses i el Govern. Al mateix temps, a través de la participació d’experts en l’àmbit dels doctorats industrials d’altres països europeus, el seminari ha estat un espai d’aprenentatge d’altres iniciatives semblants.
Ha obert l’acte Ferran Sancho, secretari de l’ACUP, que ha explicat com els doctorats industrials són una peça clau per augmentar les relacions entre universitats i empreses i com afavoreixen que els empresaris puguin esdevenir doctors i els doctors empresaris. Tot seguit, Josep M. Vilalta, secretari executiu de l’ACUP, ha anomenat els objectius del seminari que consistien en conèixer experiències similars a nivell europeu i el desplegament que se n’ha fet, fins al moment, al nostre país.
Lídia Borrell, directora de Recerca i Innovació de l’European University Association (EUA) de Bèlgica, ha començat la seva intervenció felicitant a la universitats catalanes pel seu nivell d’implicació a nivell europeu. A continuació ha explicat com han estudiat les estructures dels programes de doctorats amb empreses a nivell europeu i quins en són els seus punts forts i febles. Finalment ha conclòs dient que “aquests programes no només són pel benefici de l’empresa, sinó que també ho són per a la universitat i al final per a tota la societat”.
Clarisse Angelier, directora de Conventions Industrielles de Formation par la REcherche (CIFRE) Association Nationale Recherche Technologie (ANRT) de França, ha explicat la llarga experiència del seu país en l’àmbit dels doctorats industrials, iniciats a l’any 1981, i les diferents variants que han anat desenvolupant al llarg del temps com són un programa específic de defensa i un programa amb col·laboració amb Brasil. Segons Clarisse, el 75% dels doctorands industrials tarden menys de 3 mesos a trobar feina i un 25% acaben treballant en l’àmbit acadèmic i per tant, segons va explicar, fer un doctorat industrial no és un handicap per ser professor universitari com es pot creure d’entrada.
Per tancar el primer debat, ha intervingut Palle HØy Jakobsen, director R+D Academic Relations, de l’empresa Novo Nordisk de Dinamarca, que ha explicat com les empreses que acullen doctorands industrials produeixen més patents, tenen més benefici brut i contracten a més treballadors que les que no ho hi participen. Ha afegit, també, que el 50% dels doctorands que participen en projectes a la seva empresa acaben treballant per aquesta. Finalment ha fet un repàs de com la seva companyia participava en projectes de col·laboració amb universitats i centres de recerca a nivell mundial.
Ja en el segon debat, basat en l’experiència dels doctorats industrials a Catalunya, Antonio Huerta, director acadèmic del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya, ha fet una breu introducció explicant el context en el que es troba la recerca i la innovació a Catalunya. Segons Huerta “es doctoren 2000 estudiants a l’any però només un 15% dels doctors treballen en empreses i d’aquests només un 25% fan recerca”. Antonio Huerta ha afegit que “tenim un teixit empresarial que funciona i una recerca potent però falta potenciar la transferència de coneixement des de les universitats cap al teixit empresarial, i és precisament amb aquest objectiu, que va néixer el programa de Doctorats Industrials”. Finalment, després d’analitzar les oportunitats i reptes, ha assenyalat que malgrat la situació de crisi actual i del poc temps que porta el projecte “som pioners a l’estat i disposem del compromís polític perquè el Pla tingui continuïtat”.
En segon lloc, Enric Isidre Canela Campos, director de l’Escola de Doctorat de la Universitat de Barcelona, ha ressaltar la necessitat de que aquest programa tingui continuïtat i ha subratllat, també, que tot i que l’experiència és curta, el plantejament és correcte i positiu.
Un cop acabat, ha pres la paraula Esther Martínez, directora de tesi del programa de Doctorats Industrials a la Universitat de Girona, que ha afirmat que “les empreses tenen poca tradició en incorporar doctors en l’àrea de les ciències socials”. Segons Esther Martínez, s’ha de trobar l’encaix entre els ritmes de l’empresa, que vol resultats a curt termini, i el fet d’estar fent una tesi doctoral. Malgrat això, ha assegurat, ells ho estan resolent satisfactòriament.
Tot seguit ha estat el torn de Ramón López, coordinador del programa de Doctorats al Grup Agbar, que ha afirmat que “les empreses han de fer un canvi de mentalitat, han d’entendre que no només és un treballador el que incorporen, sinó un estudiant”. Després ha enumerat les raons del seu interès pel Pla de Doctorats Industrials. Entre les respostes, ha destacat que els permet tenir les universitats més a prop, entendre com treballen i reforçar aquesta relació. Ha explicat també que, segons els seu criteri, és molt necessari que els futurs estudiants tinguin un compromís fort amb la recerca. Finalment ha destacat que l’experiència ha resultat molt positiva pel seu grup empresarial.
Per finalitzar el segon i últim debat, ha parlat Anna Cuscó, doctoranda del grup Agbar i la Universitat Autònoma de Barcelona, que he explicat la seva experiència com a estudiant de doctorat industrial. Segons Cuscó, l’avantatge principal que té el programa és la seva dualitat, ja que et permet obtenir un títol de doctor al mateix temps que guanyes experiència en el sector privat. Entre les elements positius ha destacat, també, la formació enfocada a l’empresa, la borsa de mobilitat, que ja li ha permès assistir a congressos nacionals i internacionals. També ha destacat el fet que si la línia de recerca es consolida et pot donar una oportunitat laboral en la pròpia empresa. Pel que fa als elements que comporten certa dificultat ha anomenat la duració limitada a 3 anys, que hi ha d’haver una molt bona coordinació universitat i empresa i el fet que, en alguns casos, pot ser que la publicació d’articles pugui ser més complicada. Tot i això, ha afegit, en el seu cas aquests temes estan molt ben resolts gràcies a la feina de totes les parts.
Finalment, ha clos l’acte el director general d’Universitats, Lluís Jofre, que ha assegurat que “els Doctorats Industrials formen part d’un dels objectius més importants pel govern que és la transferència de coneixement del món acadèmic al teixit empresarial”. Després d’assegurar-ne la continuïtat futura, gràcies a la total unanimitat dels grups parlamentaris en aquest tema, ha afegit també que “ja no es tracta d’un programa del Govern sinó que és un programa de tothom”.
