El director general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Miquel Molins, ha presidit, aquest matí, la inauguració del segon Congrés d’Aeall-Asaja, que se celebra en el marc de la 60 Fira de Sant Miquel de Lleida.
Miquel Molins ha obert la seva intervenció fent palès que “aquest segon congrés arriba després d’una de les campanyes més complicades dels darrers anys a les terres de Lleida, crisi de preus de la fruita, veto rus, calamarsades, un context econòmic que no acaba de remuntar i, lamentablement, l’esforç que tots plegats, sector i administració, hem provat de fer conjuntament, no s’ha fet efectiu per part de la Comissió Europea fins que el veto a les exportacions a Rússia va evidenciar una situació força desastrosa no només per a nosaltres, aquí a Catalunya, sinó per a molts més productors europeus. I ho ha fet tard i malament. S’ha estat treballant tota la temporada amb preus per sota de cost de producció i confecció i la millora no ha estat ostensible, atès que el veto ha continuat i no ha permès descongestionar la situació de parada”.
Molins ha assenyalat que “no obstant això, davant de situacions com aquesta, a Catalunya som capaços d’asseure’ns a parlar. La taula sectorial agrària de la fruita fresca, on ASAJA hi sou representats, ha començat a valorar propostes com crear una taula de referència per a la fruita, on producció i comerç s’asseguin per a analitzar el mercat i puguin arribar a plasmar cotitzacions orientatives”.
Pel que fa a les calamarsades, amb danys de diversa consideració però que en alguns casos han assolit el 100% de la collita en prop de 25.000 hectàrees de fruiters, el director general ha assenyalat que “ens ensenyen, un cop més, la necessitat d’invertir en mètodes de protecció passiva, com les xarxes antipedregada, o en la contractació de les assegurances agràries”.
Miquel Molins també ha volgut fer palès que crisis com la d’enguany afecten no només la producció sinó tot l’entramat que opera en un sector com el de la fruita: cooperatives, exportació, etcètera, i que “tot plegat ensenya que, ara més que mai, operem en un món ple d’incerteses, de canvis, de decisions que ens afecten i a les que no en som aliens. I això requereix disposar d’estructures més flexibles, de major capacitat de resposta, d’inversió en I+D, de suport als emprenedors, i d’una veritable col·laboració pública-privada; aspectes que, almenys en l’àmbit de les competències del Departament d’Agricultura, mirem de posar en pràctica en tot moment en cadascuna de les nostres actuacions i projectes”.
En aquest punt, Molins ha incidit en diverses qüestions cabdals per a gestionar la sostenibilitat i competitivitat de les explotacions, i que formen part de les competències de la Direcció general d’Agricultura i Ramaderia. Així, s’ha referit en primer terme a la sanitat animal i vegetal per a dir que “sense uns nivells d’excel·lència en matèria de sanitat no disposem de la capacitat mínima per a exportar els nostres productes i posicionar-nos en els mercats internacionals”, i que “sectors fonamentals per a l’economia agrària del país, com la fruita i el porcí, depenen d’una acurada gestió interna en matèria de sanitat en la que no en podem escatimar esforços”.
El director general també ha assenyalat que, avui per avui, “la sanitat és una autèntica barrera comercial que ens pot tancar fronteres, i això no té res a veure amb decisions polítiques com la que del veto rus. Contra aquestes decisions no hi podrem fer gaire, però si que hi podem fer, i molt, en demostrar que els nostres productes compleixen amb tots els requisits sanitaris, i en aquesta tasca també pensem que podem treballar coordinadament i de manera conjunta, sector i administració, en una estreta col·laboració pública-privada que ens pot garantir major eficiència, com fem, per exemple, en el model laboratorial del porcí o l’avicultura, el projecte Fruit.Net en fructicultura, les ADV, etcètera. Continuarem, doncs, fent aquest esforços necessaris per a garantir els millors nivells sanitaris possibles a les nostres produccions agrícoles i ramaderes”.
Com ha afirmat Miquel Molins, una altra qüestió que condiciona la viabilitat de les explotacions és l’acurada gestió i sostenibilitat mediambiental de les produccions, com demostren reptes que s’han d’afrontar com la gestió integrada de plagues en l’àmbit dels vegetals, o la gestió de les dejeccions ramaderes; i en aquest punt ha afegit que “l’establiment d’un nou pla de la fertilització i la gestió de les dejeccions ramaderes de Catalunya l’hem dissenyat per a encaminar les nostres explotacions a garantir que produeixen de manera sostenible des del punt de vista mediambiental. Tant el nou model com les ajudes que estem mirant de canalitzar al sector que s’ha vist afectat pel tancament de les plantes de tractament de purins, han de servir per a resoldre un problema que a curt i mig termini podria comportar una seriosa amenaça al nostre potencial productiu i a llarg termini hipotecaria del tot la nostra capacitat exportadora”.
Molins ha recordat que, amb el mateix objectiu, el Departament hea publicat enguany el Decret d’Ordenació de les explotacions ramaderes, amb el qual es preveu una millora en les estructures de bioseguretat de les explotacions de bestiar, l’ordenament i l’establiment dels requisits que han de complir les explotacions ramaderes a Catalunya per a l’exercici de la seva activitat, així com la regulació del registre d’explotacions tot simplificant-ne la seva tramitació i gestió; “un pas més, doncs, per a ajudar el sector a consolidar el seu potencial i a expandir-se de manera sostenible i respectuosa amb el medi ambient; però a la vegada, i permeteu que ho digui així, ‘per no perdre el costum en el sector agrari’, ens veiem abocats a molts altres reptes que constantment condicionen el nostre futur”.
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.
