Un total de 114 individus de tortuga d’estany (Emys orbicularis) s’han alliberat  a la llacuna de l’Alfacada, al Parc Natural del Delta de l’Ebre, a través del projecte LIFE+ DELTA-LAGOON. En el procés de restauració i gestió de l’hàbitat de dues llacunes costeres al Delta de l’Ebre, l’Alfacada i la Tancada, avui s’ha fet  la darrera reintroducció per intentar millorar la situació d’aquesta tortuga que es troba en perill d’extinció.

 

La tortuga d’estany era una espècie molt abundant al delta de l’Ebre fins als anys 1960. Malgrat això, actualment aquesta espècie ha quasi desaparegut d’aquest aiguamoll, així com de la major part de zones humides de Catalunya. Al Delta, les causes de la seva desaparició són múltiples i possiblement van actuar de manera conjunta: captures accidentals en les arts dels pescadors, captures per a animals de companyia, pèrdua dels seus hàbitats, i contaminació de les aigües i de les seves preses.

 

L’objectiu final d’aquestes reintroduccions és la de formar una població viable de tortuga d’estany en llibertat a l’Alfacada. Aquest aiguamoll és propietat de la Fundació Catalunya-La Pedrera i forma part del Parc Natural del Delta de l’Ebre (PNDE).

 

Les tortugues provenen del programa de cria en captivitat que realitza el Centre de Fauna Salvatge del Canal Vell (PNDE). Després de passar tres anys en les instal·lacions de cria, l’abril de 2014 es van portar les tortugues al tancat d’aclimatació de l’Alfacada, on van romandre durant cinc mesos. Aquest període d’aclimatació té per objectiu fixar-les a aquesta llacuna i evitar que, un cop s’alliberin, marxin fora de la zona. Durant aquests mesos, dins el tancat d’aclimatació els tècnics del Parc i de Forestal Catalana han portat a terme un control mensual de l’estat dels exemplars.

 

En aquest projecte, hi participen l’IRTA, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, la Fundació Catalunya-La Pedrera, el Parc Natural del Delta de l’Ebre, la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar, Forestal Catalana i l’Institut Català del Sòl (INCASOL).

 

Totes les tortugues estan marcades individualment amb microxips implantats sota la pell (com els que s’utilitzen per a les mascotes), un codi d’osques a les plaques de la closca (sistema habitualment utilitzat per marcar les tortugues) i, a més a més, 20 exemplars estaran equipats amb emissors de radioseguiment. Aquests emissors permeten localitzar-les i determinar-ne l’adaptació a les condicions en llibertat. El seguiment posterior d’aquests individus és molt important, ja que és l’única manera de determinar la supervivència de les tortugues i la consolidació d’aquesta nova població. En aquesta fase del seguiment en llibertat també participen tècnics de l’IRTA.

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat  i https://twitter.com/agriculturacat