El president de la Generalitat, Artur Mas, ha destacat aquest matí, en l’acte inaugural del 7è Congrés de la Gent Gran (CCGG), que “el procés que es viu a casa nostra és en realitat un debat a fons sobre com d’una vegada per totes Catalunya pot resoldre les seves mancances estructurals i construir un país normal i millor”. Pel cap de l’Executiu, no és un debat “sobre si serem més grans o més petits, sinó si fem les coses bé o no, per tal de fer un país que valgui la pena”.

És en aquest marc que el cap de l’Executiu ha situat els dos grans reptes que ha dit té el país i que defineix la seva qualitat: la reducció de les desigualtats i la sostenibilitat de l’estat del benestar. Pel que fa al primer repte, el president ha assegurat que en el últims anys hi ha hagut un retrocés en aquest àmbit, per això ha deixat clar que “la nostra gran primeríssima prioritat en el futur ha de ser la lluita per reduir les desigualtats del país”, i ha demanat a la societat que ajudi a reflexionar sobre aquest concepte.

 

Respecte al segon gran repte de país, el president ha subratllat que “mantenir el model de l’estat del benestar, que ens ha costat molt construir, ens està posant a prova a tots: polítics, professionals i població”, perquè, ha explicat, “és impossible fer el mateix quan tens un 20% menys de recursos i en canvi les necessitats són més grans”, fent referència a l’increment en el últims anys de la població de més de 65 anys, que suposa ja el 18% del total, i que en pocs anys arribarà a ser gairebé una cinquena part dels ciutadans.

 

En aquest sentit, Artur Mas ha criticat “les cotilles pressupostàries i competencials” que pateix el país, i ha deixat clar que “Catalunya és perfectament capaç per ella mateixa de fer sostenible el seu model de benestar actual i, fins i tot, una mica millor”. El president ha deixat clar que el concepte de solidaritat amb altres territoris el té molt clar Catalunya, però més enllà d’això, “generem prou recursos per mantenir el nostre model i aquest aspecte l’hem de resoldre d’una vegada per totes”.

La inauguració del CCGG ha tingut lloc aquest matí, a l’Espai La Fàbrica de Món Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages. A més del president, hi ha intervingut la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté; l’alcalde de Sant Fruitós, Joan Carles Batanés; i la presidenta del 7è Congrés Nacional de la Gent Gran, Josefina Castellví. També hi ha assistit els delegats del Govern a la Catalunya central, Juli Gendrau, i de Barcelona, Fernando Brea, i el vicepresident segon del Consell de la Gent Gran, Josep Muñoz.

 

 

El CNGG és una iniciativa del Departament de Benestar Social i Família i el Consell Consultiu de la Gent Gran (CCGG) que se celebra cada quatre anys. L’objectiu principal és definir el full de ruta que ha de guiar les polítiques públiques sectorials a curt i mitjà termini fins a la celebració del següent Congrés. Es tracta de donar respostes als principals reptes, necessitats i inquietuds de les persones grans, tot reflexionant sobre les diverses realitats.

 

Més de 600 participants d’arreu de Catalunya, entre ells els 471 delegats designats en representació de totes les comarques catalanes, debatran durant el dia d’avui les dues ponències que es presentaran en aquest Congrés, que porta enguany per lema “Junts podem!”.

 

La primera de les dues ponències que es debatran duu per títol “Persona, societat i benestar” i mostra el rebuig a qualsevol pas enrere en l’Estat del Benestar. Per això aposta per una distribució més justa de la riquesa i per la incorporació de nous elements que permetin la sostenibilitat del sistema. Així mateix, insta a reforçar la cohesió social amb més protecció social i una atenció centrada en la persona, quelcom que s’ha de fer compatible amb la promoció de l’envelliment actiu i d’entorns més amigables per a la gent gran.

 

Per la seva banda, la segona ponència “La Catalunya del futur” advoca, entre d’altres, per la consecució d’un nou pacte social i intergeneracional global en el que cada generació (joves, adults i grans) trobi el seu espai i la seva utilitat en el si de la societat. El document parteix de la premissa que “cap persona hauria de suposar una càrrega per a cap sector ni per a la societat. La definició i l’assumpció dels drets i els deures de cadascú són els paràmetres més saludables per generar respecte, establir canals de participació i proveir l’atenció necessària a qui pugui necessitar-la”.