El 10 d’octubre de 1994 es van registrar importants precipitacions a tot el territori català, però amb una especial incidència en el Camp de Tarragona. En alguns indrets de la província, encara que fóra de la conca del Francolí, es van mesurar  registres superiors als 400 litres per metre quadrat. Les pluges van provocar el desbordament del riu Francolí, amb els importants danys materials i humans consegüents. Per rememorar aquests fets, l’Agència Catalana de l’Aigua ha celebrat avui una jornada a Tarragona amb l’objectiu d’analitzar les causes d’aquests aiguats, i divulgar les millores adoptades en els darrers 20 anys.

 

A la jornada, presentada pel delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Nin, hi han participat representants de l’Agència Catalana de l’Aigua, de Protecció Civil, així com també experts externs.

 

 

En el moment que es van produir les riuades de 1994 es disposava de poca informació contrastada i fiable sobre la delimitació de zones inundables i espais fluvials. Les escasses dades de les que es disposava en aquell moment eren incertes i no estaven a l’abast de tothom. La normativa urbanística en aquell moment, amb prou feines tractava el tema de la inundabilitat i, a l’àmbit legislatiu, la legislació hidràulica  estava molt poc desenvolupada i no es disposava de cap directiva europea sobre el tema.

 

 

Ara, passats 20 anys d’aquells fets, es disposa de molta informació, contrastada i de fàcil accés, tant pel que fa al perill com al risc. Les mesures actuals se centren en l’autoprotecció (abans les actuacions eran eminentment estructurals), promovent mesures de gestió del risc i no estructurals.

 

També s’ha millorat en la detecció i prevenció de fenòmens meteorològics extrems, fent possible una millora en la gestió de fenòmens atmosfèrics. Finalment, destacar que a nivell legislatiu, tant pel que fa al Reglament de la Llei d’Urbanisme com la normativa hidràulica existent, també s’han regultat de manera més adequada l’ocupació i gestió de zones inundables i usos admisibles.

 

 

La coordinació entre el Servei Meteorològic de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i Protecció Civil, en el marc del Pla Inuncat, fa possible gestionar la predicció d’avingudes sumant diverses variables: les condicions meteorològiques (SMC), la seva repercussió en rius i quines zones es poden inundar (ACA), quins danys es poden produir i com es coordinen (Protecció Civil)

 

 

Les inundacions són el primer risc natural a nivell europeu. En aquest sentit, en el marc de la implantació de la Directiva europea d’inundacions, articulada en fases cícliques que es revisen cada 6 anys, hi ha tres fases. La primera, realitzada en  2011 i que es revisarà l’any 2018,  se centra en l’avaluació preliminar del risc d’inundació, concretament en determinar les àrees del territori sotmeses a un risc potencial significatiu o probable d’inundació. 

 

La segona fase corresponent  a l’any 2013 i a revisar en 2019, té per objecte l’elaboració dels mapes de perillositat i risc. En aques sentit,  l’ACA ja  ha posat a informació pública durant el mes de juliol aquests mapes.

 

Tot això ha de culminar en una tercera fase l’any 2015, a revisar l’any 2021, amb l’elaboració dels Plans de Gestió de Risc d’Inundació, els quals hauran de definir les actuacions per a la reducció de les conseqüències potencialment adverses de la inundació i l’establiment d’instruments adequats a la gestió del risc.