• La revisió del Pla ALLAUCAT incorpora les modificacions de tots aquells aspectes que han quedat obsolets per adequar-los al marc legal actual
  • Pel que fa al Pla SISMICAT, s’hi han introduït les diferències derivades dels sismes induïts i els naturals i les fases de notificació i prealerta
 
El Consell Executiu ha aprovat la revisió de dos plans de Protecció Civil de la Generalitat: el Pla especial d’emergències per allaus a Catalunya, ALLAUCAT i el Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya, SISMICAT. La revisió del Pla ALLAUCAT incorpora les modificacions de tots aquells aspectes que han quedat obsolets per adequar-los al marc legal actual. Pel que fa a la revisió del Pla SISMICAT, incorpora les diferències derivades dels sismes induïts i els naturals i la introducció de les fases de notificació i prealerta.
 
Pla ALLAUCAT
 
El Pla especial ALLAUCAT, aprovat pel Govern l’abril de 2010, té 4 fases operatives: avís de prealerta (no suposa activació del Pla) i les tres fases d’activació: alerta, emergència-1 i emergència-2. En aquest sentit, s’han fet modificacions en l’operativitat del Pla pel que fa als supòsits de prealerta i d’activació en alerta i en emergència-1.
 
Pel que fa a la prealerta, s’han ampliat els supòsits que donen lloc a l’inici d’aquesta fase, com ara que una allau tingui una afectació puntual sobre la xarxa viària o bé que deixi incomunicat un petit nucli de població i que es prevegi un ràpid restabliment de la circulació.
 
Pel que fa a l’activació del pla en alerta, s’han incorporat dos situacions que abans es contemplaven com supòsits per a una emergència 1 i són: els talls de carreteres de curta durada o que deixin incomunicat un nucli de població, sempre que no es tracti de poblaments dispersos dins del terme municipal d’aquest municipi -que en la nova operativitat del Pla suposen una prealerta- i els talls de llarga durada de subministrament d’algun dels serveis bàsics.
 
Finalment l’activació del Pla en emergència 1 es produirà quan hi hagi múltiples víctimes, ferits greus i/o un gran nombre de persones atrapades o incomunicades. També s’activarà el Pla en emergència 1 quan es produeixin destrosses importants en béns i infraestructures, o quan a causa de la magnitud de l’accident sigui necessària la mobilització d’un nombre de mitjans i recursos superiors als habituals.
 
Cal especificar que l’ALLAUCAT s’activaria en aquells accidents de muntanya que afectin a un gran nombre de persones i en què s’hagin de mobilitzar un nombre de recursos superiors als habituals, o bé calgui la seva coordinació per tal de garantir el dispositiu de recerca i rescat. No obstant, en cas de situacions de perill d’allaus o d’accidents que afectin persones que realitzin activitats d’oci o professionals d’alta muntanya hivernal, es consideren dins dels límits del risc inherent a la pràctica d’aquestes activitats, i queden fora de l’activació del Pla.
 
Pla SISMICAT
 
La revisió del Pla SISMICAT, aprovat pel Govern el maig de 2003, incorpora les diferències derivades dels sismes induïts i els naturals. La necessitat d’aquesta diferenciació es va fer palesa en l’activació del pla en alerta pels sismes induïts a causa de la injecció de gas en el magatzem geològic Castor a prop de la costa de les Terres de l’Ebre. A més, s’han introduït les fases de notificació i prealerta, per tal de donar resposta a les condicions sísmiques del nostre país que es caracteritza per tenir una activitat moderada i de baixes intensitats.
 
En relació amb l’abast corporatiu del Pla especial SISMICAT, s’ha afegit una llista exhaustiva dels organismes que poden intervenir en cas de sisme en consonància directa amb la quantitat dels danys soferts per la població.
 
També s’ha integrat la planificació municipal i els plans d’autoprotecció al marc legal i s’ha desenvolupat l’estructura i organització per donar resposta a les necessitats d’atenció psicosocial de la població i d’alberg i d’avaluació post-sísmica dels danys als edificis. Per a la realització d’aquest punt ha estat de gran utilitat l’anàlisi de les experiències viscudes en les emergències sísmiques ocorregudes a Europa en els últims temps: l’Aquila i Llorca.
 
D’altra banda, els plans d’actuació municipal (PAM) són fonamentals per atendre l’emergència en primera instància i han d’estar perfectament engranats amb el Pla especial SISMICAT. Amb la revisió que s’aprova avui, s’estableixen les responsabilitats mínimes dels municipis vers la planificació de l’emergència sísmica per prevenir i minimitzar les conseqüències en el cas que hi hagi un sisme.
 
A més, els municipis han de catalogar els elements vulnerables d’especial importància en zones d’intensitat major o igual a VII tenint en compte la Directriu bàsica de planificació de protecció civil davant el risc sísmic. Els elements vulnerables són les construccions que donen un servei bàsic o que, en cas de ser destruïdes per un sisme, poden causar efectes catastròfics, com ara hospitals, edificis de serveis bàsics, centrals nuclears, embassaments, grans superfícies comercials, etc.
 
Els municipis també hauran d’informar dels elements vulnerables (centres o activitats) obligats a adoptar mesures d’autoprotecció, amb l’objectiu de millorar el coneixement de la vulnerabilitat del territori.
 
Entre els centres de coordinació de l’emergència definits dins del Pla SISMICAT s’ha incorporat la Unitat Mòbil Operativa de Protecció Civil UMOPC, que treballa com una prolongació del CECAT al territori afectat, obtenint la informació d’una manera més immediata i precisa, i que no existia quan es va aprovar el pla l’any 2003.
 
Respecte a l’apartat relatiu a l’operativitat que explica els nivells o fases en les que es pot situar el Pla especial SISMICAT en proporció amb els danys registrats desprès del sisme, s’estableix el criteri d’intensitat (tenint en compte la densitat de població i la intensitat sísmica registrada). I en el criteri de dany o percepció es té en compte allò establert al protocol d’actuació per emergències amb múltiples víctimes elaborat per la Direcció General de Protecció Civil.