- El conseller ha explicat que “en algun cas molt decisiu per a nosaltres, com és el cas del Liceu, el Ministeri encara té pendent d’abonar quantitats que són essencials. Totes les altres administracions han fet els deures i l’Estat, encara no”
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha remarcat avui en resposta a una pregunta parlamentària que “les polítiques culturals de l’Estat són ideològicament arcaiques, i des del punt de vista tècnic, profundament negligents i ineficients”, a més de “mantenir una actitud liquidadora respecte a la cultura del país”.
Mascarell ha explicat que, amb relació al suport directe del Ministeri de Cultura als equipaments culturals catalans, “pràcticament la meitat de la inversió que feien s’ha deixat de fer, i tenim algun cas molt decisiu per a nosaltres, com és el cas del Liceu, on encara estan per abonar quantitats que són essencials. Totes les altres administracions han fet els deures. L’Estat, encara no.”
A l’hora d’explicitar l’actitud negligent per part de l’Estat, el conseller de Cultura ha remarcat que “L’IVA cultural situa l’Estat amb l’IVA més alt d’Europa. Ningú entén per què ens mantenim en aquesta tessitura tan perjudicial per al consum cultural, però és un fet de tossuderia que no es desitja canviar per raons que, fins i tot, són difícils de comprendre.”
En el mateix sentit, Mascarell ha recordat que “la Llei de mecenatge, la gran aposta d’aquest Govern de l’Estat, és una llei que s’ha quedat al calaix; no s’ha fet, i això perjudica d’una manera notable el sector cultural català. I la manca d’una llei de la propietat intel·lectual eficaç situa l’Estat justament entre els països amb una pirateria cultural més alta. És extraordinàriament negatiu que això no s’hagi produït”. En aquest ordre de coses, ha assenyalat que “el cànon per préstec bibliotecari s’acaba de fer, proposar, i s’ha adjudicat, sense consens, el seu cost als ajuntaments. Bé, totes aquestes coses formen part d’una realitat que ens perjudica profundament”, ha conclòs.
Finalment, ha considerat “absolutament incomprensible” qüestions com que “els papers de Salamanca estiguin per tornar encara” o el fet que “l’actitud respecte del català sigui la que ja sabem: que s’incompleix sistemàticament l’article 3 de la Constitució espanyola. Negligència, molta ineficiència, i molt sovint”.