• Assegura que el 9N hi haurà “una massiva i pacífica celebració de la democràcia en la seva absència”
  • Denuncia que Catalunya es defensa d’un atac en tota regla a la seva identitat i al seu autogovern
  • Afirma que la situació només es resoldrà votant: “cal una negociació amb l’Estat que porti la celebració d’un referèndum que inclogui l’opció de la independència”
Fotografia de l'atenció als mitjans abans d'entrar al Parlament britànica
En una conferència pronunciada avui en el Parlament britànic, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha dit que el conflicte entre Catalunya i Espanya “és més polític que econòmic”. El conseller ha lamentat que, a diferència del Govern  britànic, l’espanyol no ha autoritzat la consulta emparada en la Llei catalana.
 
A la conferència “Economic and Political Events in Catalonia”, Mas-Colell ha destacat el pes de l’economia catalana dins l’espanyola i ha fet un breu repàs de la història de Catalunya, des que l’any 1714 va ser annexionada a Castella pel “dret de conquesta”. “Per sobre del dret de conquesta, considerem que hi ha el dret de les nacions a decidir la seva pròpia història i el dret d’autodeterminació”, ha dit.
 
El responsable de les finances catalanes també ha posat com a exemple altres períodes de la història en els quals Catalunya ha assolit un alt grau d’autogovern, com amb la Mancomunitat de municipis al 1914 o amb la Generalitat republicana l’any 1931. En ambdós casos, una dictadura va acabar amb l’autogovern de Catalunya. “Ara la UE ens dóna garanties democràtiques, desafortunadament tornem a estar sota un greu atac i aquesta situació només es resoldrà votant”, ha explicat.
 
El titular d’Economia ha situat l’any 2000 com l’inici de la politització del Tribunal Constitucional, perquè va començar a interpretar la Constitució –que s’havia redactat per aconseguir el màxim consens- de la manera més “homogeneïtzadora” possible. “A partir de l’any 2000, totes les ambigüitats de la Constitució es van resoldre en una única direcció, la de restaurar el concepte d’“Espanya, una nació única i homogènia”, ha assegurat.
 
En aquest sentit, pel conseller, que el Tribunal Constitucional tombés l’Estatut d’Autonomia votat pels parlaments espanyol i català i referendat pel poble de Catalunya va fer que molts catalans se sentissin exclosos.
 
Identitat, autogovern i fiscalitat, el nucli del conflicte
 
Mas-Colell ha volgut deixar clar que Catalunya “no ha escollit el moment del conflicte”, i que “només ens defensem d’un atac en tota regla” en els fronts de la identitat i de l’autogovern. Així, ha afirmat que des que l’any 2011, quan el PP va arribar a la presidència del Govern, s’ha dut a terme una política recentralitzadora en tots els àmbits amb l’excusa de la lluita contra la crisi econòmica i la recerca de l’eficiència. “És una mera excusa, perquè algunes de les economies més eficients i productives del món són estats federals”, ha defensat.
 
El conseller també ha destacat els greuges econòmics als quals està sotmesa Catalunya: “malgrat que som contribuents nets a les finances espanyoles, els nostres serveis públics estan extremadament tensionats. Ens agradaria retenir una proporció més elevada dels nostres impostos.” Mas-Colell s’ha mostrat convençut que en "una anàlisi cost-benefici projecte ‘autogovern de Catalunya’ donaria alts beneficis per a Espanya”.
 
Reflexions de futur
 
Mas-Colell ha assegurat que el Govern de Catalunya està compromès amb la llei, la Unió Europea i els processos democràtics i, en aquest sentit, “no farem res imprudent”. També s’ha referit a la consulta del 9N: “no tinc cap dubte que hi haurà una massiva i pacífica celebració de la democràcia en la seva absència”.
 
També ha recordat que el president Mas està obert al diàleg amb el president Rajoy i que la possibilitat d’un “exercici de sobirania” per part del Parlament català no es pot excloure del tot, “però no abans d’unes eleccions amb un clar mandat democràtic i no sense haver donat una última oportunitat a les negociacions”.
 
El conseller també ha recordat que els catalans no se senten amenaçats per Europa, ja que ha estat construïda en el respecte a la diversitat i que “un exercici de sobirania” del Parlament català no qüestionaria el continuar formant part de la UE i l’eurozona. “Històricament, els catalans han estat pro europeus, les nostres arrels són europees, una Europa amb forts poders federals”, ha dit.
 
Pel conseller, ara l’escenari ideal seria aquell en el qual el “Govern espanyol es mogui de la seva intransigència, aturi la recentralització i s’atreveixi a negociar”. Amb la negació del dret a decidir per part del Govern espanyol i la transformació en una demanda popular massiva, cal una negociació amb l’Estat que acabi amb la celebració d’un referèndum que inclogui l’opció de la independència. “Vostès saben molt bé, per la seva experiència recent, que el debat democràtic pot acabar, o no, en la independència”, ha conclòs. 

2  

Fitxers adjunts

Nota de Premsa

Nota de Premsa
PDF | 122

Discurs del conseller

Discurs del conseller
PDF | 89