El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general de Desenvolupament Rural, Jordi Sala, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Jaume Fabà, ha presidit, aquest matí, al Castell de Verdú, la presentació del 4rt Motor del Segarra-Garrigues per a la impulsió de la vitivinicultura de regadiu.

 

I és que el DAAM ha apadrinat un conveni que reuneix un seguit de productors agrupats entorn a l’associació ACORD, el grup Codorniu, el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Costers del Segre, i el Grup Cellers de Valls del Riucorb.

 

La vinya de secà és un conreu tradicional en determinats municipis afectats per la transformació en regadiu pel Sistema Segarra-Garrigues, i la posada en reg comporta un gran canvi en el conreu i en la millora de la qualitat i quantitat del raïm que s’obtingui en un futur. De fet, una vinya en regadiu comporta canvis importants en els sistemes de plantació, conducció, maneig, i mecanització, entre altres. Per això, les explotacions que fan la transformació necessiten obtenir les referències, la formació, i l’assessorament de la nova tecnologia.

 

A més, les parts signants de l’esmentat conveni es comprometen també en la instal·lació d’una finca demostrativa de vinya en regadiu al terme municipal de Verdú, de 5,37 hectàrees, en dues fases, i en la que també col·laborarà ASG:

-      Any 2015: 1a fase - plantació de 3 hectàrees de les varietats macabeu, parellada i xarel·lo destinades a vi per a elaboració de cava.

-      Any 2016: 2a fase - plantació de 2,37 hectàrees de les varietats a definir pel Grup de cellers de les Valls del Riucorb, destinades a vi tranquil.

 

Josep Maria Pelegrí ha valorat especialment aquest acord, que permet que una zona en transformació presenti ja des d’un inici un projecte de col·laboració entre productors, transformadors i comercialitzadors per a potenciar un producte concret, en aquest cas el vi, i que alhora ja incorporin des del moment zero l’esperit d’innovació i millora que representa posar en pràctica una finca demostrativa amb noves tècniques de conreu de la zona.

 

I és que el Departament està impulsant una sèrie d’acords, dels quals aquest és el quart, per a què en les noves zones de regadiu del Segarra-Garrigues s’aprofiti el fet de tenir aigua per a introduir-hi produccions de més valor afegit. Aquests acords també pretenen contrastar la viabilitat d’aquestes noves produccions, acompanyar el canvi de pràctiques, i assegurar-ne la comercialització final.

 

“Es tracta d’optimitzar el canal, un motor més pel Segarra-Garrigues” - com ha ressaltat Pelegrí – “el quart projecte sectorial que hem dissenyat, el Departament conjuntament amb el sector, per a les noves àrees de regadiu del Segarra-Garrigues”.

 

Així, el conseller ha agraït i felicitat a les entitats i persones que col·laboren en el projecte  per actuar a com a motor del Segarra-Garrigues, i ha explicat que “la idea és oferir al territori una alternativa viable, competitiva i amb recorregut, aprofitant l’expertesa i la capacitat de comercialització de les companyies implicades. I la voluntat és que la plantació de Verdú sigui un referent a la zona i contribueixi a la transferència tecnològica del conreu per a tots aquells que puguin estar interessats a plantar vinya en regadiu”. 

 

En aquest punt, Josep Maria Pelegrí ha fet palès que la vinya és un conreu tradicional en aquests municipis, però l’entrada en regadiu comporta canvis importants tant en la fase de producció (en els sistemes de plantació, conducció, maneig, mecanització, etcètera),  com de vinificació posterior, pel comportament varietal; si bé els canvis més importants seran en la millora de la qualitat i quantitat del raïm que s’obtingui en un futur. “A dia d’avui, ningú no posa en dubte que amb el reg podem contribuir, i molt, a aconseguir uns estàndards de qualitat del raïm, a aconseguir que el consumidor quan torni a provar el nostre vi pugui assaborir un gust similar o igual que el de la vegada anterior, un raïm que, a dia d’avui i en aquesta zona, té una gran qualitat gràcies a factors com l’altitud, entre d’altres”, ha assenyalat Pelegrí.

 

En aquesta línia, el conseller ha afegit que, “a més a més, tots sabem que la innovació s’ha d’integrar en tot el cicle del vi, i això vol dir que ha de començar pel cultiu de la vinya i el tractament del raïm. I és per això que aquest projecte ha generat una gran expectativa. De moment, però, endeguem una fase per a obtenir referències, informacions multifactorials (dotacions d’aigua, maneigs del sòl....), estudis analítics i organolèptics, etcètera, que ens serveixin de base per a generalitzar aquest cultiu a tothom qui ho vulgui, que ens serveixin per a poder formar i assessorar adequadament i amb garanties, perquè justament aquesta qüestió és el cor dels motors dels Segarra-Garrigues: experimentar per a aconseguir la millor know–how possible”.

 

Josep Maria Pelegrí ha destacat també com un altre dels punts més importants dels ‘motors’ del Segarra-Garrigues la col·laboració conjunta, la importància d’alinear productors i indústries agroalimentàries a les proximitats de les noves zones de regadiu, de contribuir a la cooperació vertical. Així, ha afirmat que “la indústria coopera per a poder competir millor i guanyar rendibilitat, amplia la seva base productiva; i l’explotació agrària coopera per a millorar competències i suport, així com guanyar més; i entra amb més garanties en una nova orientació productiva i té assegurada la comercialització d’un producte nou de més valor afegit. Desapareixen, doncs, moltes incerteses i mancances. Com ho vendré? No ho sé produir? Massa inversió, etcètera. Aquests tipus de col·laboracions són els pilars del futur canal, i també, entre altres, demostren la consciència de clúster, la voluntat de trobar solucions i sortides econòmicament viables per a tots. Ens enforteixen econòmicament”.

 

En aquest punt, Pelegrí s’ha referit als motors del Segarra-Garrigues com  a “autèntiques màquines de tren, escollides per la seva potència, solvència i tarannà win-win”;  ha recordat els altres tres motors relacionat amb un projecte de pomeres amb Fruits de Ponent, un de doble collita per a l’alimentació ramadera amb la Cooperativa d’Ivars d’Urgell, i un altre d’una plantació de festucs amb el Grup Borges; i ha remarcat que aquests motors confirmen l’orientació i la finalitat per a reg de l’obra del canal.

 

I precisament parlant del canal, el conseller ha incidit en què “no volem una infraestructura museu, sinó una infraestructura viva, utilitzada, en mans d’aquells que viuen i treballen la terra. El regadiu del sistema Segarra-Garrigues aposta per un reg eficient, on es compatibilitza el vessant social, ambiental i econòmic. I la Generalitat aposta fermament amb aquesta infraestructura des de tots els vessants (adhesions, Oficina del Regant, acompanyant el canvi, etcètera). Som un sector anticíclic, en constant creixement i amb grans oportunitats, com la que brinda el Segarra-Garrigues”.

 

A més, Josep Maria Pelegrí també ha subratllat que “aquesta iniciativa també ens ha de servir per a revertir la caiguda del consum intern, que s’esmorteix gràcies a l’exportació”, alhora que ha instat a apostar per vins amb més valor afegit per a guanyar competitivitat i rendibilitat, i també a acostar-los a nous consumidors.

 

 

Pelegrí ha tancat la seva intervenció fent palès que el Departament considera positiva aquesta iniciativa per a activar l’economia i l’activitat agrícola de la zona, donant noves alternatives als cultius agrícoles que fomenten la territorialitat i la millora de les rendes agràries als nous regs del Segarra –Garrigues; i ha afegit que en aquest projecte també hi col·laborarà tècnicament l’Oficina del Regant, l’Oficina Comarcal del DAAM i si s’escau l’INCAVI i l’IRTA.

 

 

 

Fins a la data, hi ha quatre projectes sectorials en marxa, al davant dels quals hi ha “màquines de tren” ben escollides per la seva potència, solvència i tarannà win-win; són quatre màquines orientades a produccions interessants per a si mateixes i per al Segarra-Garrigues.

 

 

Motor 1: projecte de pomeres amb Fruits de Ponent d’Alcarràs com a motor. Aquest projecte ha de permetre a les explotacions de la zona (sectors 1 i 2 del Segarra-Garrigues) que ho decideixin fer la transformació cap a la producció de pomes, l’aprenentatge en el maneig de la plantació i la comercialització del producte. A Fruits de Ponent, li ha de permetre la complementació de la seva producció actual de préssecs i nectarines (que suposa una concentració d’activitat de juny a setembre) amb la producció de pomes, cosa que li permetrà millorar els seus resultats amb una ocupació més equilibrada del seu personal, una millor rendibilització de les instal·lacions i material i equip, i un increment de les vendes.

 

 

Motor 2: projecte de doble collita anual per a l’alimentació ramadera, amb la Cooperativa d’Ivars d’Urgell com a motor. Es tracta d’un projecte pioner amb una doble finalitat: des del punt de vista de l’alimentació animal, cercar mecanismes per millorar els sistemes de nutrició i abaratir alhora els costos energètics; des del punt de vista agronòmic, un millor rendiment de les terres de regadiu amb dos conreus per any natural, quan ara se n’aconseguien 3 cada 2 anys. Tot plegat amb l’assessorament i col·laboració de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), per analitzar les millores en l’índex de conversió del pinso.

 

 

Motor 3: a partir d’un protocol de col·laboració signat entre el Departament i Borges Mediterranean Group amb l’objectiu de donar impuls al canal Segarra-Garrigues i promoure l’activitat agroindustrial en la zona d’influència d’aquest regadiu, es tracta de crear una plantació de 50 hectàrees de pistatxos en la finca Mas de Colom, a Tàrrega. Borges Mediterranean Group, amb més de 25 anys d’experiència en el conreu d’aquest fruit sec en les seves plantacions de Badajoz i Granada, vol que el cultiu del pistatxo en aquesta finca sigui un referent a la zona i pugui contribuir a la transferència tecnològica del conreu per a tothom qui pugui estar interessat a plantar-ne. De fet, l’empresa es compromet a facilitar la comercialització del pistatxo a tots els productors de la zona.

 

 

El cultiu del pistatxo es pot adaptar molt bé a la zona d’influència del canal Segarra-Garrigues amb hiverns freds i estius calorosos, atès que és un arbre petit, originari de les regions muntanyoses de l’Àsia Central, molt rústic, resistent i amb un vida útil que pot arribar als 40 o 50 anys. L’arbre del pistatxo, el Pistacia vera, si bé és de creixement i fructificació molt lents (entre 7 i 10 anys), floreix a mitjan abril, amb la qual cosa esquiva el risc de gelades. En conreu de regadiu, pot assolir unes xifres de producció que oscil·len entre 1.500 i 2.000 quilos per hectàrea. La tècnica de recol·lecció, a més, és la que es fa servir habitualment per a oliveres o ametllers (vibradors amb paraigües).

 

 

I el quart projecte és el que s’ha presentat avui.

 

 

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.