El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del Departament de Cultura ha finalitzat aquesta setmana la restauració de quatre figures escenogràfiques de les set que conformen el novenari d’ànimes que es conserva al Museu Comarcal de Manresa. Les peces són pintures sobre tela que han estat restaurades amb motiu de l’exposició temporal “Girona a l'època moderna: de l'obrador al baluard (segles XVI-XVIII)”, que es podrà veure al Museu d’Història de Girona del 29 d’octubre al 6 d’abril de 2014 i que està comissariada per Francesc Miralpeix i Xavier Torres. 

 

La intervenció de conservació i restauració s’ha basat en el criteri de mínima intervenció i el màxim respecte per la història de l’obra, amb l’objectiu d’estabilitzar-la i millorar-ne  la lectura.

Les quatre figures que s’han restaurat formen part d’un conjunt escenogràfic de novenari d’ànimes i estan datades en els segles XVIII i XIX. El Museu Comarcal de Manresa encara en conserva tres mes per restaurar. Es considera que són, per les seves característiques, del s. XVIII, la Bellesa i la Riquesa, i del segle XIX, la Ciència i el Rei. Les dimensions de l’obra són aproximadament: de 200 a 265 cm d’alçada, per 100 cm d’amplada i 5 cm de gruix. 

 

El novenari d'ànimes és un període de dedicació a la predicació intensiva, per al bé de les ànimes del purgatori. Comença el dia dels morts, el 2 de novembre, i dura els set o nou vespres següents. Temps enrere, en aquestes diades els temples parroquials es guarnien de manera especial i temporal. Damunt de l'altar major es muntava un escenari amb imatges pintades d'ànimes de reis i clergues, de rics i pobres, de tots els estaments, cremant al Purgatori i acompanyats de la Mort.

 

Moltes d'aquestes peces d’escenografia de novenari han desaparegut, segurament a causa del desús. Eren peces que, d’acord amb la seva funció litúrgica temporal, havien de ser lleugeres i de fàcil trasllat. Els conjunts els formaven diversos elements que s'encaixaven els uns amb els altres, fins a formar una escenografia que es muntava pels dies de novenari, i que després es desmuntava i es guardava.

Les quatre figures que s’han restaurat, Ciència, Rei, Riquesa, i Bellesa són pintures sobre tela muntades i clavades amb gavarrots sobre suport de fusta. En dues d’aquestes, la Riquesa i la Bellesa, la tela de lli o de cànem està clavada en uns llistons de fusta amb la forma de la silueta. Pel que fa a les altres dues figures, la Ciència i el Rei, la tela és de cotó i estan muntades sobre un suport rígid fet amb post de fusta, també amb la forma de la figura. L’estat de conservació de les peces era regular. Les teles presentaven diverses alteracions, com ara problemes en la tensió, deformacions, arrugues, descosits, algunes pèrdues i nombrosos estrips. En una restauració anterior es van clavar gavarrots en alguns dels estrips en forma de set per sobre de la pintura, per tal que les teles no pengessin. Els suports de fusta presentaven parts amb trencaments, separació d’algunes posts i orificis d'insectes xilòfags. Tots els gavarrots i altres elements metàl·lics estaven oxidats. Malgrat tot, l’estat general dels suports era bo.

 

En totes les peces l’adherència entre la capa de preparació i el suport de tela estava afeblida, cosa que provocava aixecaments i pèrdues. Pel que fa a la capa pictòrica, feta al tremp, hi havia zones amb aixecaments, clivelles, algunes pèrdues, rascades i taques d'humitat. Tot i això, l’adhesió amb la preparació era bona. Moltes de les pèrdues de la capa corresponien a les zones de tela amb estrips i plecs. També hi havia pèrdues degudes a impactes o friccions que deixaven visible la preparació. En superfície, presentava brutícia i taques de naturalesa diversa. Cap de les obres tenia capa de vernís de protecció.

 

Abans de la intervenció, les quatre figures s’han sotmès a un tractament de desinfecció en la cambra d’anòxia, per eliminar els insectes xilòfags. Pel que fa el tractament del suport, s’ha eliminat l’òxid, s’ha aplicat un inhibidor de la corrosió a les parts metàl·liques i s’ha fet la neteja i consolidació de les fustes amb adhesiu.  La tela s’ha netejat mecànicament, s’han corregit les deformacions i arrugues i s’han  consolidat i adherit les zones més febles o danyades. Per fer-ho, s’ha utilitzat el teixit fi de polièster impregnat amb adhesiu sintètic termoplàstic, i s’han aplicat empelts de tela a les zones amb pèrdues.

 

Quant al tractament de la capa pictòrica, s’han fixat les zones amb l’adhesió afeblida i s’ha iniciat la neteja mecànica i aquosa amb control de pH.Finalment, s’han anivellat algunes de les llacunes més rellevants i s’ha fet la reintegració cromàtica amb aquarel·les, seguint un criteri de tipus i il·lusionista.

 

L’equip de conservadors-restauradors l’han format Rosa Martínez, Irene Panadés i Laia Roca, amb la col·laboració de Clara Bailach, Carla Enrique, Marta Estadella i Carol Folch, conservadores-restauradores en període de beca de pràctiques del CRBMC, sota la direcció de Maite Toneu, coordinadora de l’especialitat de pintura sobre tela.