El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha presidit aquest migdia l’acte de lliurament de les distincions de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, que s’atorguen anualment a persones o entitats que s’han distingit en defensa de la figura dels jutges de pau i en reconeixement a la seva feina en aquest àmbit.

 

En el seu parlament, el conseller Gordó ha definit els jutges de pau com aquelles “persones que no només fan servir l’ordenament jurídic, sinó que també fan servir el seny”. Una definició amb la qual Gordó ha fet una asseveració en relació amb el procés que viu Catalunya: “no n'hi ha prou, amb l’ordenament jurídic, s’hi ha de posar sentit comú”.

 

Germà Gordó també s’ha referit als aspectes que preocupen el col·lectiu, com el futur de la gestió del Registre Civil o la modificació de la demarcació i planta judicial, que comportarien la supressió de la figura del jutge de pau. En aquest sentit, Gordó ha alertat que, malgrat les darreres declaracions del nou ministre de Justícia, “el projecte no és una idea d’una sola persona, sinó d’un conjunt de persones i, per tant, hem de continuar estant amatents a la seva evolució”. “En farem batalla -ha insistit el conseller- i defensarem la figura del jutge i de la jutgessa de pau a peu i a cavall perquè fan una feina que és molt important per al conjunt del país”.

 

Durant el seu parlament Gordó ha fet un recordatori de la important tasca que desenvolupen els jutges de pau i els ha reiterat que tenen també un paper fonamental "com a homes i dones bons” de l’Administració de justícia en els nostres pobles i ciutats. I, alhora, els ha emplaçat a reflexionar sobre quina nova estructura de justícia de proximitat haurà de tenir Catalunya “quan assolim un nou estatus jurídic en benefici dels nostres ciutadans i de les nostres ciutadanes”.

 

 

 

La institució del jutge de pau va néixer el 1855 com a primer esglaó de l’Administració de justícia i constitueix, encara avui, el primer contacte del ciutadà amb el món de la justícia. El jutge de pau no té necessàriament una formació jurídica específica (i el seu perfil és el d’una persona amb seny, l’home bo que, per arribar a acords entre les parts, aplica tècniques de negociació basades en el sentit comú i en els costums de la gent del poble).

 

El jutge de pau de cada població i el seu substitut són nomenats per a quatre anys per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a proposta del Ple de l’Ajuntament corresponent i per majoria absoluta. Té competències en matèria penal (determinats supòsits de judicis de faltes) i en matèria civil i de registre civil. Entre les seves funcions principals, dins la jurisdicció, cal destacar l’activitat en matèria de registre civil del seu municipi i les tasques d’auxili judicial a altres òrgans judicials (exhorts).

 

A Catalunya hi ha 898 jutjats de pau. El Departament de Justícia els proveeix de mitjans materials directament i mitjançant subvencions que atorga als respectius ajuntaments per ajudar a sufragar les despeses de funcionament d’aquests òrgans judicials; paga la compensació que rep la persona de l’ajuntament que assumeix les funcions de secretari del jutjat de pau o, si el municipi té més de 7.000 habitants o altres circumstàncies com tenir un centre penitenciari al terme municipal, hi destina personal de l’Administració de justícia.

 

Els municipis de menys de 7.000 habitants que tenen jutjat de pau es poden organitzar en agrupacions de secretaries de jutjats de pau. Les agrupacions es creen quan diversos municipis d’un mateix partit judicial, i generalment de la mateixa comarca, tenen una població mínima de 7.000 habitants i ho sol·liciten, de conformitat amb els requisits que estableix el Decret 75/1997, pel qual es regula el procediment de creació i modificació de les agrupacions de secretaries de pau.