• El titular de la Presidència ha participat aquesta tarda, a Palma de Mallorca, en l’assemblea general de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, que aplega 14,2 milions d’habitants i genera en conjunt un PIB de 358.372 milions d’euros

• El conseller Homs referma “l’aposta” del Govern amb la cooperació territorial i transfronterera en el marc de l’Euroregió

• Els governs de Catalunya, les Illes Balears, el Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus han signat la declaració del desè aniversari de l’Euroregió, que renova el compromís de continuar contribuint a la integració europea

• Homs també destaca el paper "vertebrador" que pot tenir l'Euroregió en tot el projecte europeu de pau, convivència, de progrés social i econòmic

 

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha reiterat “l’aposta ferma” del Govern amb la cooperació territorial i transfronterera en el marc de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, que s’ha reunit aquesta tarda a Palma de Mallorca, coincidint amb el desè aniversari de la seva creació.  Així ho explicita també la declaració institucional que han signat els governs de Catalunya, les Illes Balears i les regions franceses del Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, i a través del qual els quatre territoris renoven el seu compromís de continuar contribuint a la integració europea. L’Euroregió aplega 14,2 milions d’habitants i genera en conjunt un PIB de 358.372 milions d’euros.

 

En la seva intervenció en l'assemblea, el conseller ha subratllat el paper que pot jugar l'Euroregió en el foment de la creació d'ocupació i també el paper "vertebrador" en el projecte europeu de pau, convivència, progrés social i progrés econòmic.

 

L'Euroregió es va crear el 29 de novembre de 2004 com un projecte de cooperació política entre els governs dels quatre territoris amb l’objectiu de crear un espai de cooperació al sud-oest d’Europa, basat en la innovació i la integració social i econòmica del territori. Es tracta, ha subratllat Homs, del “resultat d’un compromís polític dels nostres governs per formalitzar, concretar i impulsar de forma conjunta i mancomunada uns territoris veïns, amb forts lligams culturals lingüístics i històrics, en l’escenari global que planteja el segle XXI”.

 

Avui, durant la reunió de l’assemblea general de l’Euroregió celebrada a Palma de Mallorca, les quatre institucions han reafirmat la voluntat de jugar un paper actiu en la definició i la implementació de les polítiques europees, en cooperació activa amb les institucions de la UE, en un context de lleialtat institucional i transparència.

 

El titular de la Presidència ha subratllat també el “capital important de resultats i realitzacions” que ha bastit l’Euroregió al llarg dels seus 10 anys d’existència, amb “bons resultats euroregionals” i “exemples d’èxit en tots i cadascun dels sectors que hem identificat com a prioritaris per concretar la cooperació euroregional”, entre els quals ha destacat àmbits com la innovació o el turisme. En aquest sentit, la declaració del desè aniversari de l’Euroregió que s’ha signat aquesta tarda posa de manifest les fites assolides durant aquest període. En primer lloc, la creació d’una estructura amb personalitat jurídica pròpia (l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial) ha permès llançar convocatòries de projectes comuns en cultura, desenvolupament sostenible, ensenyament superior, innovació i turisme, i contribueix alhora a vertebrar el territori i assolir objectius de creixement sostenible i inclusiu.

 

En segon lloc, la creació de la xarxa universitària Eurocampus ha permès augmentar, on participen 100 escoles superiors i universitats, 510.000 estudiants i 45.000 investigadors, afavoreix l'intercanvi de coneixements i la mobilitat d'estudiants, professors i investigadors.

 

En tercer lloc, s’ha estimulat l'esperit empresarial i l'ocupació a través del projecte Creamed, una xarxa euroregional d'incubadores d'empreses, per al qual l'agrupació ha estat reconeguda com la millor estructura europea de cooperació l’any 2014 per part de del Comitè de les Regions. Un guardó que, segons el conseller Homs, “significa un reconeixement” per a l’Euroregió, a qui “posiciona com un referent destacat en l’espai europeu i mediterrani”.

 

El conseller Homs ha subratllat, durant la seva intervenció, la importància de tots aquests projectes que du a terme l'Euroregió pel foment del treball. "Tot això que fem no tindria sentit si no anés orientat d'una manera directa o indirecta al principal repte que tenim les administracions públiques i els governants, com és la creació d'ocupació". Per Homs, facilitar la creació d'ocupació  ha de ser "objectiu i marca" de l'Euroregió ja que hi pot contribuir des de totes les “vessants estratègiques i sectorials".

 

En la seva intervenció, el conseller ha destacat també com a punt important dels acords d'aquesta assemblea, "el compromís per vertebrar una estratègia mediterrània occidental potent". Homs h assegurat que "a vegades tenim la sensació que Europa té una mirada, un punt borrosa, sobre el paper principal que ha de tenir la Mediterrània". I per això, ha apuntat el paper "vertebrador" que pot tenir l'Euroregió: "si algú està en aquests moments en condicions de ser referent a la Mediterrània d'una manera organitzada som els que representem els territoris de Pirineus-Mediterrània. Certament, si ens ho mirem amb un punt de distància,  tot el projecte europeu de pau, convivència, de progrés social, de progrés econòmic, sense una mediterrània ben vertebrada no podria tenir lloc. I aquí nosaltres  estem cridats a tenir un paper vertebrador, cadascú òbviament des de la seva posició i idiosincràsia, però de ben segur que això és comú denominador de tots plegats.”

 

Finalment, destaca la declaració, l’Euroregió ha permès també millorar la capacitat i el desenvolupament R+D+i del territori euroregional amb l’elaboració de l’Estratègia Euroregional de la Innovació, que se centra en quatre sectors punters compartits pels quatre territoris: aigua, TIC-salut, agroalimentari i turisme.

 

A través del document, els governs de Catalunya, les Illes Balears, el Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus refermen la voluntat de jugar un paper actiu en la definició i la posada en marxa  de les polítiques de la UE amb els objectius següents:
 
-    Estimular la innovació i la competitivitat als territoris, al servei d’un creixement econòmic sostenible i inclusiu.
 
-    Contribuir a desenvolupar la política de transport i influir en la modernització de les infraestructures per garantir l'accessibilitat al territori euroregional i europeu, articularment respecte a les línies d'alta velocitat, les autopistes del mar i corredor ferroviari mediterrani.
 
-    Participar en la definició i implementació de les estratègies europees en l’àmbit del turisme.
 
-    Participar en el desenvolupament de l'estratègia macro-regional i l'estratègia per a la conca de la Mediterrània occidental, en connexió amb la Unió per la Mediterrània (UpM).
 
-    Prendre en consideració les dificultats geogràfiques permanents de determinats territoris (illes i zones de muntanya) per elaborar polítiques de la UE, perquè es pugui assegurar l’equitat per als ciutadans i la competitivitat de les empreses.
 
-    Fomentar la mobilitat dels joves per promoure el seu accés al mercat de treball, i lluitar així contra l’atur.
 
 
Han participat a la reunió d’aquesta tarda el conseller Homs, el president del Govern de les Illes Balears, José Ramón Bauzá; el vicepresident de Relacions Internacionals i Europees del Govern de Llenguadoc-Rosselló, Jean Claude Gayssot, i el vicepresident d’Afers Europeus, de Relacions Internacionals, de Cooperació Descentralitzada i de Reflexió sobre el futur de les Regions del Govern de Migdia-Pirineus, Gérard Onesta.