El Consell Executiu ha analitzat l’informe Línies estratègiques 2014-2016 per a un nou impuls de la mediació, que situa aquest mètode de gestió de conflictes voluntari i confidencial com un dels eixos estratègics del Govern. El document, que estableix 6 objectius a assolir en els propers dos anys, pretén evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir l’abast de les conseqüències que se’n puguin derivar.

L’informe que ha analitzat avui el Consell Executiu estableix els següents objectius:

 

 

 

 

 

 

 

Per assolir aquests objectius en dos anys, el Govern ha analitzat les línies estratègiques i bàsiques de treball, que consistiran, entre d’altres, en l’elaboració de plans específics per a la difusió de la mediació entre professionals i ciutadans; l’impuls a la recerca, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i les universitats catalanes; aclariment del rol de l’assessor legal en matèria de mediació; l’impuls normatiu; l’ampliació de col·lectius compromesos en la implantació de la mediació, i la potenciació de la derivació judicial.

 

 

 

El Govern impulsa aquests processos extrajudicials perquè, a través de la mediació, s’obté un guany de temps en la resposta respecte al procés judicial, alhora que es redueixen els costos econòmics i emocionals que suposa acudir al jutjat.

Aquest mètode no s’ha desenvolupat per igual als països membres de la Unió Europea. D’una banda, hi ha estats com per exemple Holanda que tenen una tradició mediadora arrelada, basada essencialment en l'autoregulació. En altres països amb una tradició jurídica similar a la catalana, com és Itàlia, l’augment de la litigiositat ha comportat que s’hagi apostat fortament per la mediació, fins al punt que ha esdevingut obligatòria en la resolució de determinats conflictes.