L’ictus és una malaltia aguda ocasionada per una alteració de la circulació de la sang al cervell. Es tracta de la primera causa de mort entre les dones catalanes i la tercera entre els homes, i és la primera causa de discapacitat mèdica en adults. Per tant, és una malaltia que té un impacte social molt gran. A Catalunya l’ictus provoca més de 13.000 ingressos cada any, xifra que representa un ictus cada 40 minuts. Sis de cada deu ictus afecten dones.

 

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l’Ictus el 29 d’octubre, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va participar ahir al vespre en l’acte central de la Fundació Ictus a Barcelona. Amb el lema d'enguany, "Jo sóc dona", el Dia Mundial pretén conscienciar la ciutadania sobre el fet que les dones tenen més risc de patir un vessament cerebral i destaca que, en molts casos, són les cuidadores principals dels familiars afectats per aquesta malaltia.

 

En la cloenda de l’acte, el conseller va expressar el reconeixement del Departament de Salut a la tasca de la Fundació Ictus, del Pla director de la malaltia cerebrovascular i de les entitats d’afectats i familiars. Igualment, va voler agrair la feina dels investigadors i professionals sanitaris que treballen en l’àmbit d’aquestes malalties. "És estimulant que totes les associacions i entitats de pacients treballin conjuntament per ajudar a superar les seqüeles de la malaltia", va concloure.

 

L’acte va comptar amb el testimoni de cinc dones que van parlar sobre la malaltia des de diferents punts de vista. Un moment rellevant de l’acte va ser la proposta formal, d'acord amb totes les entitats de Catalunya dedicades a les persones que han patit un ictus, de treballar conjuntament per aconseguir una marató de TV3 sobre la malaltia. Catalunya té nou entitats i associacions de pacients de persones amb ictus, amb professionals altament qualificats a tot el territori i amb grups de recerca pioners a Europa.

 

 

Per tal de reduir l’índex de mortalitat i de discapacitat és molt important actuar ràpid davant d’un ictus. L’únic tractament que s’ha demostrat eficaç per desobstruir l’artèria obstruïda en l’ictus cerebral (el 85% de tots els ictus) necessita administrar-se al més aviat possible.

 

El Pla director de la malaltia vascular cerebral del Departament de Salut ha implementat una xarxa d’atenció aguda per als pacients amb ictus a Catalunya: el Codi ictus. Aquest dispositiu organitza l’atenció a partir de la xarxa¡¡d’hospitals comarcals, de 14 hospitals de referència i del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), i agilitza el temps que passa entre l’inici de l’ictus i el tractament. Tot el territori està cobert per aquest Codi des de l’any 2006.

 

Actualment, més de la meitat dels ingressos per ictus responen a activacions del Codi ictus, i d’aquesta manera Catalunya ha triplicat el nombre de malalts que reben tractament, i ha superat el miler per any, cosa que representa una de les taxes de tractament més altes d’Europa. L’any 2013 es van activar un total de 4.890 casos de Codi ictus.

 

D’altra banda, els darrers anys s’ha posat en marxa el sistema Teleictus 2.0. A partir de la connexió per videoconferència, el sistema Teleictus 2.0 permet fer una avaluació i prendre decisions terapèutiques a distància. Des del desplegament complet del Teleictus 2.0 el març del 2013, la connexió d’11 hospitals comarcals distants, ja sigui amb el seu hospital de referència o bé amb una guàrdia centralitzada de neuròlegs experts, ha permès avaluar més de 500 pacients i uns 150 tractaments, alguns dels quals podrien no haver estat possibles per motius de temps. L’avaluació en origen ha evitat, a més, 250 trasllats innecessaris cap als hospitals de referència.

 

A Catalunya, els pacients que va patir un ictus cerebral l’any passat van rebre tractament trombolític al cap de 138 minuts de l’aparició dels primers símptomes, un temps que millora en 7 minuts el termini fins al moment del tractament de l’any 2011.

 

 

Més enllà del tractament, cal destacar la importància de la rehabilitació del pacient amb ictus. Aquesta té com a objectiu fonamental el de tractar la discapacitat per aconseguir la màxima capacitat funcional possible en cada cas i facilitar la independència i la reintegració en els entorns familiar, social i laboral. Sempre que les condicions de la persona ho permeten, la rehabilitació s’inicia en l’àmbit hospitalari i es va adaptant a les necessitats de cada persona segons la seva evolució. A Catalunya s’han posat en marxa dues experiències pioneres: la rehabilitació intensiva i la rehabilitació integral a domicili.

 

Determinats pacients amb ictus obtenen una millora funcional sota programes de rehabilitació precoç intensiva hospitalària que ofereixen tractaments d’alta intensitat amb estades curtes (menys de 4 setmanes), a càrrec d’equips multidisciplinaris de rehabilitació. Aquests programes inclouen diferents intervencions de suport a l’alta i coordinació amb els serveis comunitaris que permeten, en la majoria de casos, el retorn del pacient al domicili, on continuarà la rehabilitació en l’àmbit domiciliari o ambulatori.

 

En el Programa d’atenció domiciliària integral amb suport domiciliari de rehabilitació, els pacients són atesos de manera coordinada per equips d’experts multidisciplinaris domiciliaris amb programes de rehabilitació i suport de geriatria. Aquesta modalitat de rehabilitació comporta una alternativa als programes de convalescència hospitalària que promou ja des del començament una millor adaptació al seu entorn.

 

 

L’ictus es produeix per una alteració sobtada de la circulació de la sang al cervell, bé per l'obstrucció d'una artèria (ictus isquèmic) o pel trencament d’una artèria (hemorràgia cerebral), que es manifesten clínicament amb els mateixos símptomes.

 

L'ictus és la primera causa de discapacitat, la primera causa de mort en les dones i és una de les 10 causes més freqüents de mortalitat en la infància. Més de 16,5 milions de persones presenten un nou ictus cada any a tot el món. Es considera que 1 de cada 6 persones patirà un ictus al llarg de la seva vida i que més d'un 45% dels supervivents patirà una discapacitat residual permanent.

 

A Catalunya hi ha 54.000 persones vives que han patit un ictus. Prop del 25% dels ictus es produeixen en joves i adults (19-65 anys) i gairebé 600 en els joves de menys de 45 anys. La incidència de l’ictus en edat infantil és de 5-10 casos nous per 100.000 habitants, amb una xifra important de nounats afectats. Més de 500 nens amb ictus han estat atesos a un hospital infantil de Catalunya en els darrers cinc anys.

 

Per bé que els avenços en prevenció i tractament són importants, la incidència de l’ictus no decreix i la recerca esdevé cabdal. En aquest context, Catalunya n’és pionera. Actualment, hi ha 12 grups de recerca, reconeguts internacionalment, que es dediquen exclusivament a l’estudi de les malalties cerebrovasculars.

 

 

Altres entitats de Catalunya també celebraran el Dia Mundial de l’Ictus. A Lleida, l’Associació de Malalts i Familiars d’Ictus de Lleida (AMILL) serà a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova dimecres al matí per oferir informació sobre la malaltia, conjuntament amb el Servei de Neurologia d’aquest hospital. A la tarda faran l’acte central a la sala d’actes del Palau de la Diputació, on es parlarà de com es pot conduir amb afectació neurològica. Per concloure la jornada, es farà un sopar de germanor.

 

A Girona demà dimarts l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta conjuntament amb l’Associació Ictus Girona (AIGi) posarà dues carpes informatives a la ciutat. Una serà al centre de Girona i oferirà informació de les funcions de l’Associació i l’altra, a l’entrada principal de l’hospital, on s’informarà sobre la malaltia.

 

A l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, s’hi farà un acte formatiu a l’entrada de l’hospital amb la col·laboració d’estudiants i professionals d’infermeria, que faran xerrades divulgatives.

 

A l'Hospital Universitari de Bellvitge s'oferiran diverses proves per determinar el risc de patir un ictus, com són la determinació de la pressió arterial i de la glucèmia i, si és necessari, un eco-Doppler per comprovar l’estat de les artèries. També s’oferirà informació sobre la prevenció de la malaltia i sobre la manera de reconèixer els seus símptomes.

 

A l’Hospital Universitari Quirón Dexeus de Barcelona, dimecres hi haurà un punt informatiu organitzat per la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), on es mirarà la tensió arterial, la glicèmia i es faran ecocardiografies de Doppler de TSA i transcranials, a més d’oferir materials divulgatius.