• El Departament de Justícia lamenta, d’acord amb el vot particular de cinc magistrats del Tribunal Constitucional, la Sentència d’aquest Tribunal dictada el 23 d’octubre, per la qual es resol, a favor de l’Estat, el recurs d’inconstitucionalitat que va plantejar l’any 2007 la Generalitat de Catalunya contra diversos preceptes de la Llei 34/2006, de 30 d’octubre, sobre l’accés a les professions d’advocat i procurador dels tribunals.
Justícia vol recordar que el recurs es va plantejar atenent el Dictamen del Consell Consultiu de la Generalitat, ja que es considerava que la regulació establerta a la Llei estatal de 2006 excedia de les competències reservades a l’Estat per l’art. 149.1, apartats 1, 6 i 30 CE i envaïa les competències assumides per la Generalitat mitjançant els art. 125.4; 131, punts 2 i 3; 172.1, apartats f i g, i 172, punts 2 i 3 de l’EAC, en les matèries següents:
 
a) Determinació dels requisits i condicions d’exercici de les professions titulades.
b) Educació, especialment pel que fa a la garantia de la qualitat del sistema educatiu i el règim de beques i ajuts a l’estudi.
c) Ensenyament universitari, especialment pel que fa a la gestió del sistema de beques i ajuts a l’ensenyament, a l’avaluació de la qualitat del sistema i del professorat i a l’expedició dels títols.

Tot i que en la Sentència del TC, emesa el passat dia 23, es considera que la regulació de la Llei espanyola encaixa en la competència estatal per a la regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols professionals, entre altres consideracions, el Departament de Justícia, en línia amb el vot particular de cinc magistrats, denuncia que:
 
  • De nou, som davant d’un “procés de recentralització de competències en detriment de les que tant la Constitució com els estatuts d’autonomia reserven a les nacionalitats i regions”.
  • D’altra banda, “no apareix degudament justificada l’estricta necessitat que la condició bàsica d’igualtat –argumentada a la Sentència del TC– només es pugui aconseguir a través del sacrifici de competències executives reservades a una comunitat autònoma”.
  • Atès que són les universitats catalanes i les escoles de pràctica jurídica les que han d’impartir els cursos de preparació per accedir a les professions d’advocat i procurador, i que els articles 125 i 172 de l’Estatut de Catalunya reconeixen la competència de la Generalitat de Catalunya en aquesta matèria, “aquesta circumstància fa més patent el caràcter anòmal, dins del sistema competencial, de l’atribució a l’Estat –en la Sentència– d’aquesta competència executiva ja que constitueix una excepció en un context generalitzat de competències autonòmiques fins al moment no discutit”.

 

En conclusió, i tal com recull el vot particular, el Departament de Justícia coincideix que:

 

  •  “La competència per atorgar l’acreditació correspon a la Generalitat de Catalunya d’acord amb l’article 131.4 de l’Estatut de Catalunya”
  •  “No hi ha raons amb consistència constitucional suficients que justifiquin el seu desapoderament”, és a dir, la pèrdua de competències per part de la Generalitat de Catalunya, també, sobre l’accés a les professions d’advocat i procurador dels tribunals en favor de l’Estat