• El conseller Homs ha citat les paraules de l’Abat Escarré a l’entrevista a Le Monde el 1963 en l’homenatge a Albert Manent al saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona
• Homs: “Manent ens pot ajudar a no perdre la perspectiva del que som, del que fem i del país en què estem”
• Homs: “Manent ens pot ajudar a no perdre la perspectiva del que som, del que fem i del país en què estem”
El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha participat en l’homenatge a Albert Manent (1930 -2014), escriptor, historiador i activista polític i cultural. En nom de la Generalitat, el portaveu del Govern s’ha compromès a realitzar un homenatge a Manent, que després de la Transició va treballar per al Govern en diversos càrrecs, entre ells, del 1980 al 1988, Manent va ser el director general de difusió cultural del departament de Cultura de la Generalitat, i també l’escriptor va ser assessor del president Pujol.
“Des d’una perspectiva més personal, més generacional”, el conseller Homs ha agraït “la capacitat de fer xarxa” d’Albert Manent. Des del faristol, fins i tot veia companys seus –“companys de batalles” en paraules del conseller-- , i juntament amb ells “vàrem mamar tot el que ens va ensenyar l’Albert Manent”, ha dit col·loquialment el conseller perquè quedés clar la gran influència que la persona de Manent va exercir en ell i en els seus companys de generació.
“Vaig tenir l’oportunitat de conviure moltes estones quotidianes, d’una gran bellesa i transmissió de coneixement” ha explicat el portaveu del Govern a l’auditori del Consell de Cent; “per gent com nosaltres, anar a prendre un cafè amb llet i una ensaïmada amb l’Albert Manent d’una manera relativament regular era font d’il•lusió i de ben segur, que ens ha quedat”.
El conseller Homs ha il·lustrat la saviesa de Manent explicant una anècdota de fa un any, quan coincidint amb el 50è aniversari de l’entrevista de l’abat Escarré a Le Monde i que el conseller de la Presidència havia d’anar a un acte que la commemorava, va visitar a l’escriptor per darrera vegada. “El senyor Manent em va alliçonar” ha confessat Homs fent referència a aquella trobada que el conseller ha explicat adreçant-se en especial a la vídua de Manent, present a l’acte.
Manent li “va fer notar” al conseller Homs que l’entrevista de l’Abat Escarré a Le Monde era també d’actualitat l’any 2013. I el conseller, que ha citat un fragment de les paraules de l’Abat Escarré en la seva intervenció “El Govern –referint-se al govern espanyol, ha clarificat Homs- no té dret a abusar del seu poder; ha de ser un administrador en nom de Déu i un servidor del poble. On no hi ha llibertat autèntica, no hi ha justícia; i això és el que passa a Espanya”. I, de fet, com ha assenyalat Francesc Homs, aquestes paraules de l’Abat Escarré “eren d’actualitat fa 51 anys, fa un any i ahir”.
Finalment, Francesc Homs ha conclòs el seu parlament amb la idea inspiradora que “Manent ens pot ajudar a no perdre la perspectiva del que som, del que fem i del país en què estem”.
En l’acte d’homenatge que ha tingut lloc al Saló de Cent l’Ajuntament de Barcelona conduït per la periodista Carme Canet –que ha llegit textos escrits per l’homenatjat, el portaveu del Govern ha participat després de sentir les paraules de Joan Galtés, vicari episcopal i historiador eclesiàstic, i de Jordi Amat, escriptor, filòleg i crític literari. Després de les paraules d’Homs, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha clos l’acte fent referència a Manent com a un “optimista”, el llegat del qual “està més viu que mai i ens inspira”.
“Des d’una perspectiva més personal, més generacional”, el conseller Homs ha agraït “la capacitat de fer xarxa” d’Albert Manent. Des del faristol, fins i tot veia companys seus –“companys de batalles” en paraules del conseller-- , i juntament amb ells “vàrem mamar tot el que ens va ensenyar l’Albert Manent”, ha dit col·loquialment el conseller perquè quedés clar la gran influència que la persona de Manent va exercir en ell i en els seus companys de generació.
“Vaig tenir l’oportunitat de conviure moltes estones quotidianes, d’una gran bellesa i transmissió de coneixement” ha explicat el portaveu del Govern a l’auditori del Consell de Cent; “per gent com nosaltres, anar a prendre un cafè amb llet i una ensaïmada amb l’Albert Manent d’una manera relativament regular era font d’il•lusió i de ben segur, que ens ha quedat”.
El conseller Homs ha il·lustrat la saviesa de Manent explicant una anècdota de fa un any, quan coincidint amb el 50è aniversari de l’entrevista de l’abat Escarré a Le Monde i que el conseller de la Presidència havia d’anar a un acte que la commemorava, va visitar a l’escriptor per darrera vegada. “El senyor Manent em va alliçonar” ha confessat Homs fent referència a aquella trobada que el conseller ha explicat adreçant-se en especial a la vídua de Manent, present a l’acte.
Manent li “va fer notar” al conseller Homs que l’entrevista de l’Abat Escarré a Le Monde era també d’actualitat l’any 2013. I el conseller, que ha citat un fragment de les paraules de l’Abat Escarré en la seva intervenció “El Govern –referint-se al govern espanyol, ha clarificat Homs- no té dret a abusar del seu poder; ha de ser un administrador en nom de Déu i un servidor del poble. On no hi ha llibertat autèntica, no hi ha justícia; i això és el que passa a Espanya”. I, de fet, com ha assenyalat Francesc Homs, aquestes paraules de l’Abat Escarré “eren d’actualitat fa 51 anys, fa un any i ahir”.
Finalment, Francesc Homs ha conclòs el seu parlament amb la idea inspiradora que “Manent ens pot ajudar a no perdre la perspectiva del que som, del que fem i del país en què estem”.
En l’acte d’homenatge que ha tingut lloc al Saló de Cent l’Ajuntament de Barcelona conduït per la periodista Carme Canet –que ha llegit textos escrits per l’homenatjat, el portaveu del Govern ha participat després de sentir les paraules de Joan Galtés, vicari episcopal i historiador eclesiàstic, i de Jordi Amat, escriptor, filòleg i crític literari. Després de les paraules d’Homs, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha clos l’acte fent referència a Manent com a un “optimista”, el llegat del qual “està més viu que mai i ens inspira”.
