El conseller Pelegrí durant la reunió
El conseller Pelegrí durant la reunió
  • Des del Consell de Pesca de Catalunya i Afers Marítims de Catalunya es considera que “l’Estat recentralitza competències i perjudica Catalunya amb el repartiment del nou Fons de Pesca de la Unió Europea per al període 2014-2020”
 
  • El Ministeri redueix a zero la seva aportació al programa operatiu de Catalunya (en l’anterior període es va comprometre a aportar 10,8 M€, ara no hi destinarà ni 1 sol €)
 
  • El Consell de Pesca i Afers Marítims destaca “aquest nou atac al marc competencial i de gestió de les polítiques pròpies de Catalunya per la via de l’involucionisme, la recentralització i l’eliminació de les aportacions de fons que li tocarien a Catalunya”
 
  • “Volen disminuir la nostra capacitat d’autogovern a Catalunya per la via dels fets consumats, traient-li competències i minvant els recursos que ens corresponen, però a qui perjudiquen és als pescadors, que ja patien una situació de greuge important en l’anterior  període”
 
  • “Les prioritats del FEMP a Catalunya són fruit de la consulta pública en què s’han convidat a participar 154 entitats dels diferents sectors afectats i les institucions públiques de Catalunya”
  
 
El  conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha presidit avui la reunió extraordinària del Ple del Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya, el qual ha denunciat l’impacte que suposarà per al sector pesquer de Catalunya el model de repartiment financer del Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP) que l’Estat ha decidit presentar davant la Unió Europea (EU) de manera unilateral i sense tenir en compte els posicionaments de les comunitats autònomes (CA).
 
Catalunya s’ha posicionat en contra dels criteris utilitzats de repartiment dels Fons comunitaris i del plantejament que fa l’Estat, ja que aquest s’atribueix competències en la decisió i gestió dels Fons de pesca que eren pròpies de les CC (com és el cas de les vedes). A més elimina el seu cofinançament en els expedients gestionats a Catalunya, fet que penalitza encara molt més un sector, el de la pesca catalana, que ja ho estava en l’anterior període de programació del FEMP (2007-2013) pel fet de figurar com a zona de no-convergència.
 
Pelegrí, s’ha mostrat crític amb el plantejament que fa l’Estat i ha denunciat “aquest nou atac al marc competencial i de gestió de les polítiques pròpies de Catalunya per la via de l’involucionisme, la recentralització i l’eliminació de les aportacions de fons que li tocarien a Catalunya.”
 
“Volen anul·lar el Govern de Catalunya des de totes les instàncies i per la via dels fets consumats, traient-li competències i minvant els recursos que ens corresponen, però a qui perjudiquen és als pescadors, que ja patien una situació de greuge important en l’anterior  període”.
 
“Per un costat diuen que no tenen competències i no posen diners tal i com va passar amb el Programa de Desenvolupament Rural (PDR) agrari de la Política Agrària Comuna (PAC), i per l’altra volen recentralitzar i atacar el nostre marc competencial català”.
 
El Consell de Pesca i Afers Marítims ha remarcat els punts de desacord amb el model de distribució del FEMP que pretén imposar l’Estat:
 
  1. No estem d’acord amb els criteris de ponderació utilitzats pel repartiment entre les CCAA perquè penalitza les zones de no-convergència, com Catalunya, que ja venia d’una situació de greuge enfront d'altres territoris que rebien un 75% de cofinançament per part del FEMP, mentre que a Catalunya era del 50%.
 
  1. El repartiment posiciona Catalunya al 5è lloc amb relació a la recepció de fons, allunyant-la del pes que representa el sector pesquer i aqüícola. Catalunya és la 3ª comunitat autònoma en relació amb la producció de pesca extractiva i el nombre de llocs de treball de la pesca i l’aqüicultura.
 
  1. El finançament FEMP per a Catalunya ascendeix a 38,2 M€ (similar a l’anterior Programa operatiu, 33,8 M€, on Catalunya restava penalitzada com a zona de no-convergència).
 
  1. El MAGRAMA no aportarà finançament propi al Programa operatiu de Catalunya (l’anterior Programa operatiu aportava 10,8 M€).
 
  1. Amb el finançament proposat el Pla financer per a Catalunya per endegar les 6 Prioritats establertes al FEMP ascendirà a 51,24 M€ (74,65% FEMP i 25,34% Catalunya)
 
  1. En les mesures de control, data collection i PMI s’estableix un cofinançament màxim igual per a totes les CCAA molt inferior al permès al Reglament que obliga les CCAA a aportar més fons propis.
 
  1. Es modifiquen els sistemes actuals de gestió, basats en la descentralització, per un sistema centralitzat amb suport administratiu de les CCAA per les línies de paralització definitiva i paralització temporal (vedes). Aquest sistema ha estat acceptat per la majoria de les CCAA excepte el País Basc, que té un sistema propi pel concert econòmic, i Catalunya, que s’ha posicionat contrària i defensa la gestió descentralitzada com en l’actual Programa operatiu.
 
  1. No es reserva finançament suficient per a la realització dels 6 mesos de veda previstos al Reglament. Les ajudes a la paralització temporal com a instrument de gestió pesquera en el marc dels Plans de gestió del Mediterrani es consideren irrenunciables per part del sector.
 
En la proposta inicial de la Comissió Europea no es preveia aquesta mesura. El posicionament de Catalunya, Espanya i el sector pesquer en les negociacions del FEMP defensava el manteniment de les vedes, i establia un dels principals punts de debat polític en les institucions comunitàries. Finalment el Reglament va recollir aquestes mesures, i el DAAM lamenta que al MAGRAMA no estableixi una programació financera suficient.
 
Pla de desenvolupament del litoral català
 
Durant la reunió del Ple del Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya també s’ha tractat sobre el Pla de desenvolupament del litoral català i de les comarques catalanes amb aigües continentals i/o fluvials.
 
Aquest pla té com a finalitat desenvolupar les potencialitats de les comarques amb litoral o amb aigües continentals i/o fluvials de Catalunya. Per tant, pretén dinamitzar les activitats vinculades a la nàutica d’esbarjo, dirigides tant a un públic local com a un sector turístic selectiu i de qualitat; i millorar la sostenibilitat bioambiental, econòmica, i social del territori, aprofitant les oportunitats i creant les condicions favorables.
 
Aquest pla, que té una durada d’un any, engloba les activitats vinculades als centres d’activitats marítimes (acadèmies nàutiques, centres d’immersió i centres nàutics), a la pesca recreativa i a les activitats de pescaturisme i de turisme pesquer i aqüícola. Hi participaran tant les administracions públiques com els agents socials, com ara les cambres de comerç, associacions d’empresaris del sector nàutic, pesquer, de la restauració, entre altres.
 
Segons el conseller, “aquest projecte ha de configurar una nova realitat de les activitats maritimorecreatives a Catalunya, amb més presència al territori, un major apropament a la ciutadania i amb una amplia oferta d’activitats atractives, segures i de qualitat que permetin configurar un sector empresarial competitiu i consolidat”.
 
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.
 

1  

Imatges

El conseller Pelegrí durant la reunió

El conseller Pelegrí durant la reunió 1095