El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha presentat avui a Olot l’Estratègia Catalana de Renovació Energètica d’Edificis, que té com a objectiu incentivar els propietaris de l’1,2 milions d’edificis que hi ha a Catalunya, tant d’usos residencials com terciaris, per tal de millorar el seu comportament energètic, impulsant l’estalvi econòmic i les condicions d’habitabilitat i confort. L’Estratègia s’emmarca en el projecte europeu MARIE (2011-2014) i en la implementació a Catalunya de la Directiva Europea d’eficiència energètica.

 

Així, es persegueix que l’any 2020 s’hagi reduït el consum estimat d’energia del parc d’habitatges i edificis en un 14,4%, amb un estalvi de 800 MEUR, i hagin baixat un 22% les emissions de CO₂. Per tal d’aconseguir-ho, es preveuen impulsar 120 macroprojectes de renovació energètica que suposaran una inversió de més de 1.400 MEUR i la creació de 14.000 llocs de treball associats.

 

Un total de 76 entitats, des d’universitats, col·legis professionals, ajuntaments i associacions empresarials del sector de la construcció han signat la seva adhesió a l’Estratègia. Per aquest any 2014 s’ha impulsat un primer grup de 13 projectes anomenats tractors, és a dir, amb capacitat de generar noves actuacions similars.

 

D’aquest primer grup de projectes cal destacar els següents:

 

L’objectiu és reduir la factura energètica que paga el llogater d’habitatge social. Té dos línies principals d’actuació: la primera, que s’impulsarà en un conjunt de 138 promocions (5.288 habitatges) amb una inversió de 2 MEUR, s’orienta a millorar l’eficiència de les plaques solars tèrmiques per aigua calenta sanitària. Aquests treballs en curs suposaran un estalvi mig del 40% en la factura de gas natural als llogaters. La segona línia, en fase de disseny i amb una inversió prevista d’1 MEUR, s’orientarà a millores en la contractació de comptadors i potències, així com en l’enllumenat de les escales. Amb aquesta iniciativa, les comunitats de propietaris podran estalviar fins a un 80% de la seva factura energètica

 

Aquest projecte s’orienta principalment a la renovació de sales de calderes centralitzades de 50 edificis per equips de millor rendiment i/o la substitució de combustibles contaminants i ineficients per gas natural. Es complementarà amb l’aplicació d’altres mesures per a aconseguir un òptim ús de l’energia aportada per les instal•lacions, com ara el repartiment de consums (i facturació)  individualitzat per a cada habitatge.

 

Així mateix, es consideraria, si la comunitat de propietaris ho decideix, la renovació arquitectònica de la pell de l’edifici finançant les actuacions també a través de la factura energètica de cada habitatge.

 

Consisteix en la substitució de 150 calderes de gasoil per altres de biomassa en edificis i equipaments municipals de Catalunya.

 

En l’actualitat, s’acaba d’iniciar la fase pilot d’aquest programa amb una inversió total de 825.000 euros als municipis de Tossa de Mar (dues calderes de 250 Kw per a la xarxa de biomassa a la zona esportiva); Ogassa (una caldera de 140 Kw per a la xarxa de distribució de calor per a l’escola, el local social de la cooperativa i l’hostal); Celrà (CEIP les Falgueres i escola de dansa), i la Fatarella (una caldera de 250Kw per a 3 edificis municipals). 

 

 

L’Estratègia, a part de generar, donar suport i desenvolupar projectes tractor, també ha posat en marxa cinc accions estratègiques orientades a superar alguns dels obstacles que es troba el mercat de la renovació dels edificis per emergir:

 

 

A finals de 2015 aquest sistema serà operatiu pels edificis de la Generalitat i permetrà observar l’acció dels departaments i empreses publiques per reduir el consum d’energia en els edificis.

 

 

Igualment, s’ha preparat una campanya d’implicació dels propietaris d’habitatges que s’iniciarà abans de finals de 2014. La campanya, que s’anomena “Illa Eficient”, es durà a terme a l’illa de Barcelona formada pels carrers de Viladomat, Gran Via, Calàbria i Diputació. L’objecte principal és convèncer a les comunitats de propietaris d’iniciar processos de renovació.

 

 

·         Millorar el model de governança de la renovació energètica d’edificis. S’ha constituït el Comitè Executiu de l’Estratègia, que vetllarà pel seu desenvolupament i assoliment d’objectius, i la Comissió Interdepartamental, que ha de permetre aplicar mesures de renovació als edificis que utilitza el Govern i les seves agències.

 

 

El conseller Vila ha presentat l’Estratègia Catalana durant una visita a les Oficines EspaiZero de l’empresa olotina Wattia Innova, el primer centre de treball 100% autosuficient energèticament de l’Estat espanyol.

 

Wattia Innova va néixer de la unió d’Igetech Innova, especialitzada en automatització d’edificis i habitatges, i d’Analitzadors Assessoria Energètica,  dedicada a la tarifació elèctrica i que basa el seu treball en l’eficiència energètica. L’autosuficiència energètica de les seves noves oficines a Olot s’ha  aconseguit aplicant diverses solucions constructives i d’instal·lacions, així com satisfent la demanda energètica amb equips propis.

 

Entre les solucions constructives es poden esmentar l’orientació de l’edifici al sud per aprofitar la radiació solar, la incorporació de vidres especials de baixa conductivitat tèrmica o l’aprofitament de la llum natural. Igualment, s’ha vetllat per l’aïllament de les façanes i s’han instal·lat sistemes que aprofiten la diferència de temperatura entre els soterranis de l’edifici i l’ambient exterior. El sistema es monitoritza per tal d’adaptar-lo a les circumstàncies climàtiques de cada moment.

 

L’energia necessària per posar en marxa els equipaments prové de les plaques fotovoltaiques instal·lades al sostre de l’edifici i s’acumula en bateries elèctriques que generen l’energia necessària per cobrir la demanda. L’empresa també disposa d’un vidre fotovoltaic integrat en una de les finestres i que   genera energia suficient per a la producció d’aigua calenta sanitària. L’edifici compta, finalment, de tres pous geotèrmics que alimenten una bomba de calor d'alta eficiència per a la producció de fred i calor.