• El cap de l’Executiu ha enviat avui la carta al president Rajoy, on insisteix en la seva voluntat de diàleg per acordar els termes d’una consulta definitiva, amb conseqüències vinculants

• El president ha advertit que “no frenarà” el procés si no hi ha resposta de l’Estat i que està disposat a utilitzar les eleccions com a instrument per poder consultar el poble de Catalunya

•  En una compareixença informativa, després de la reunió del Govern, Artur Mas ha anunciat que convocarà una ronda de converses amb tots els grups parlamentaris favorables al dret a decidir, inclòs el PSC
  

• Ha assegurat que “és molt preocupant que el PP faci de portaveu de la Fiscalia” i ha afegit que el Govern està “molt tranquil” perquè “no ha fet res il·legal”

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat avui que ara “és el moment de l’alta política, no dels tribunals”, per afrontar un repte com el que planteja Catalunya “des del civisme i l’esperit positiu”. “Menys tribunals i més política; això no ho resoldrem a través dels tribunals”, ha reblat.

Després que alguns càrrecs del PP hagin amenaçat el Govern d’una possible actuació de la Fiscalia per la celebració del 9N, el cap de l’Executiu ha assegurat que “no ens intimidaran, si això és el que busquen”. “Seguirem endavant i estem encara més legitimats des del punt de vista democràtic”, ha afegit, i s’ha mostrat “molt tranquil”, perquè “no hem fet res il·legal”, sinó un procés de participació perquè “la gent pugui expressar la seva opinió”.

 

Davant d’aquestes amenaces, Artur Mas s’ha preguntat “qui és el PP per anunciar què farà la Fiscalia?” i ha denunciat que això significa “desprotecció total”, a més de “desordre i caos monumental”. “No m’agrada imaginar-me un Estat on la Fiscalia està a les ordres d’un partit”, ha dit i ha afegit que “és molt preocupant que el PP faci de portaveu” d’aquest òrgan judicial. El president de la Generalitat ha recordat que dissabte passat Mariano Rajoy va dir que el que es feia diumenge a Catalunya no era ni un referèndum, ni una consulta, i que no sabia ni com catalogar-ho. “Si no és això, què fa la Fiscalia aquí?”, s’ha preguntat. I ha fet notar que “hi ha una dissonància de veus i una contraposició total”.

 

 

El cap de l’Executiu, que ha comparegut aquest migdia davant dels mitjans de comunicació després de la reunió setmanal del Govern, ha anunciat que avui mateix ha enviat la carta al president Mariano Rajoy, tal com va anunciar fa uns dies. I ha explicat que l’escrit té tres objectius: “convidar el Govern espanyol a fixar les condicions del diàleg permanent i el màxim de constructiu; acordar, si encara es pot, els termes d’una consulta definitiva i políticament vinculant, i recordar-li que el que tenim entre mans només es pot resoldre des de l’alta política i l’alt sentit d’Estat”.

El president Mas ha insistit en la seva voluntat de fer la consulta definitiva, “si pot ser, d’acord amb el Govern espanyol” i ha afegit que després del 9N, el país té més raons i arguments que abans per demanar aquest diàleg. “Catalunya es mereix poder fer la consulta de manera definitiva i políticament vinculant, com ha pogut fer Escòcia i el Quebec”, ha conclòs.  

En la missiva a Mariano Rajoy, el president Mas també li recorda els 23 temes que li va plantejar en la reunió que van mantenir el passat mes de juliol, que “són urgents i importants”, perquè “afecten al dia a dia dels nostres conciutadans i a la viabilitat dels serveis públics del país”.

Malgrat aquesta voluntat d’acordar amb el Govern espanyol els termes d’una consulta definitiva, el cap de l’Executiu ha assegurat tenir “poca confiança” en trobar predisposició a Madrid, i ha insistit que “no frenarem aquest procés a l’espera de la resposta del Govern espanyol si no hi ha cap indici que volen seure a taula”. “Tenim les idees clares, estem disposats a anar endavant i a salvar els obstacles que calgui perquè el poble de Catalunya pugui decidir seu futur polític”, ha declarat.

 

En aquesta línia, el president ha anunciat que en els propers dies convocarà una ronda de converses amb totes les formacions polítiques favorables al dret a decidir. I ha remarcat que aquesta convocatòria també inclou al PSC, “que al seu programa portava el dret a decidir i va votar a favor de la llei de consultes”.

 

El propòsit de les reunions, ha dit, és “escoltar posicions i propostes”, “buscar els punts d’acord” després del 9N i “veure el consens en usar unes eleccions com a instrument per aconseguir l’objectiu d’una consulta definitiva”. Un cop escoltades totes les parts, Artur Mas ha dit que farà la seva proposta com a president, que anunciarà d’aquí a deu o quinze dies.

 

En aquest punt, el cap del Govern ha volgut insistir que, tal i com ha fet constar a la carta que ha enviat a Mariano Rajoy, si no es troba la via del diàleg i l’acord amb l’Executiu central, “l’últim instrument d‘utilitzar unes eleccions per fer la consulta definitiva hi és”. “Aquesta possibilitat la tenim a la mà i estem disposats a utilitzar-la si a la política catalana hi ha acord suficient” per tal d’arribar a la consulta definitiva, però Mas ha subratllat que “focalitzar el que tenim per davant en forma d’eleccions és un error”.

 

“L’objectiu després del 9N no són les eleccions”, ha insistit el president, sinó “la consulta definitiva amb tots els ets i uts”. Per fer això, ha assegurat “potser sí que no hi haurà més remei que utilitzar les eleccions, però no ens confonguem d’objectiu, perquè si no entrarem en un debat de gran confusió i no hi podrà haver acords”, ha subratllat.

 

Tot i que el president ja va valorar l’èxit la jornada del 9N el mateix dia de la votació, ha volgut insistit durant la seva compareixença que està molt “satisfet i orgullós” de com va funcionar tot l’operatiu i ha assegurat que “el 9N s’ha superat amb nota”. “Vam donar un molt bon exemple com a país”, ha declarat, “malgrat els molts impediments i obstacles en contra”.

 

Entre aquestes dificultats, el cap de l’Executiu ha subratllat els “atacs duríssims organitzats de tipus cibernètic” que van patir els sistemes informàtics de la Generalitat. Durant aquells dos dies, Catalunya va concentrar el  90% de tots els atacs que va rebre l’Estat espanyol en aquest àmbit i les incidències informàtiques habituals es van multiplicar per 20.000 dissabte i per 60.000 diumenge. “Mai s’havia patit un atac organitzat d’aquest volum i característiques”, ha subratllat, “i això va posar en perill temes tan sensibles com l’accés del SEM, els historials clínics, en combinació amb els serveis d’emergència, i la recepta electrònica”. Un atac que el president ha assegurat que s’està estudiant a fons.

 

En la ronda de preguntes dels periodistes, Artur Mas també ha volgut remarcar el paper que ha tingut l’Executiu en tot aquest procés, assegurant que “un Govern que arriba a quedar-se en minoria per arriscar tant, vol dir que té molt clar què ha de fer”. “Després algú, algun dia, ens haurà d'explicar per què estem en minoria si resulta que el 9N ha estat un èxit”, ha reblat.

 

Malgrat aquesta minoria, el president ha deixat clar que des del Govern “jugarem fort la carta que hi hagi pressupostos perquè això és el que li convé al nostre país”, tot i que ha remarcat que “depèn dels altres que n’hi hagi o no”. En les condicions actuals del país, el cap del Govern ha confiat que  “hi haurà la visió suficient per entendre que hem de posar en dos plans diferents el que està passant a Catalunya” i que es podran aprovar els pressupostos. “Si el país no és capaç de tirar endavant el seu dia a dia com podrà convèncer que som capaços de tirar endavant operacions d’envergadura com les que tenim plantejades?”, ha preguntat.