En una jornada organitzada ahir a Barcelona per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) del Departament de Salut, en la qual han participat més de 300 professionals del sistema sanitari, ciutadans i pacients, s'han presentat els informes de les dades de la Central de Resultats corresponents a l'any 2013 en els àmbits hospitalari, d'atenció primària, sociosanitari i de salut mental i d'addiccions.

 

En la presentació el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha destacat “l’exercici clar de transparència i rendiment de comptes” de l’AQuAS que “pretén donar resposta a un compromís del Govern en un moment de situació política i econòmica excepcional”. Boi Ruiz ha destacat que la Central de Resultats vol mantenir l’excel·lència del sistema i que “darrere dels indicadors hi ha persones que tenen accés a un sistema excel·lent”. El conseller ha volgut remarcar que “tots els resultats són d’excel·lència” i que “els indicadors en cap cas són pejoratius sinó que tots són resultats de màxima eficiència”.

 

Els informes de la Central de Resultats es publiquen des de l'any 2010 recullen i analitzen els resultats i indicadors de qualitat de l'assistència dels centres del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT). Els informes són una eina de transparència d'informació i avaluació cap a la ciutadania que contribueixen als objectius del Pla de Salut de Catalunya. Els informes permeten identificar les millors pràctiques i els punts de millora de manera que faciliten la presa de decisions al servei de la qualitat de l'atenció sanitària. 

 

 

Els resultats dels hospitals del SISCAT mostren que, malgrat el difícil context econòmic del sector sanitari de Catalunya, els resultats i els indicadors de qualitat de l'any 2013 es mantenen i, fins i tot, milloren respecte el primer informe del 2010. L'activitat dels hospitals ha passat de 786.529 altes l'any 2010 a 796.362 l'any 2013, la major part de les quals corresponen a hospitalitzacions quirúrgiques.

 

Les persones usuàries dels serveis d’urgències hospitalàries tenen una percepció molt positiva de l'assistència rebuda. En aquest àmbit, un 83% de les persones usuàries manifesta que tornaria al mateix centre en cas de poder triar. La certesa de les persones de trobar-se en bones mans és l'aspecte més ben valorat, amb una mitjana de 92,7%, amb tots els hospitals de Catalunya situats en el nivell d'excel·lència. Aspectes com la comoditat de la sala d'espera i, sobretot, la informació sobre el temps d'espera posen de manifest la necessitat de millora. L'índex de satisfacció global a Catalunya és de 7,6 punts sobre 10.

 

Entre els indicadors assistencials que milloren destaquen també la mortalitat al cap de 30 dies de l'alta hospitalària per a un conjunt de diagnòstics seleccionats, com la fractura de coll de fèmur o la reparació d'aneurisma d'aorta abdominal.

 

Pel que fa a indicadors d'efectivitat clínica, han millorat aquells que fan referència al codi infart i al codi ictus. D'aquesta manera, els pacients amb codi infart atesos en menys de 120 minuts han passat de ser el 59,3% l'any 2010 al 65,4% el 2013. Pel que fa al codi ictus, ha millorat en 4 minuts el temps transcorregut entre l'entrada del malalt a urgències i la inserció de l'agulla per a la trombòlisi venosa (ara és de 51 minuts). La supervivència a 3 mesos amb recuperació completa també ha passat del 36,6% el 2011 al 42,3% el 2013. Finalment, en cirurgia per fractura de coll de fèmur, el 92% dels centres presenten valors de temps des de l'ingrés fins a la intervenció inferiors a 3 dies.

 

Com a exemple dels esforços realitzats per millorar l'eficiència cal destacar una major implantació de la cirurgia major ambulatòria que arriba fins a gairebé un 50% de l'activitat quirúrgica als hospitals de Catalunya (l'any 2005 la proporció d'intervencions en què l'ingrés no era necessari era del 25%). La durada de les estades d'hospitalització convencional ha disminuït els darrers anys des dels 6,6 dies del 2006 fins a estabilitzar-se en el 6,1 dies; xifra que s'ha mantingut estable els darrers 3 anys.

 

Destaca també que l'any 2013 es van produir 1.032 hospitalitzacions corresponents a nadons de fins a 32 setmanes de gestació i/o pes inferior a 1.500gr. Aquestes hospitalitzacions suposen el 21,5% del total de nens i nenes de menys d'un any amb una estada mitjana de 36 dies.

 

 

L'informe presenta els resultats de l'any 2013 de tots els equips d'atenció primària (EAP) del SISCAT. Durant l'any passat el 75,4% de la població va ser atesa pel seu equip com a mínim 1 vegada. A més, els EAP van fer més de 45 milions de visites que suposen una mitjana de 7,7 visites per persona atesa. La quantitat de vegades que  una persona és atesa per ŸEAP depèn, sobretot, de l'edat i el sexe: els homes de 75 anys o més són els més freqüentadors.

 

L'elevada efectivitat de l'atenció primària en diabetis mellitus de tipus 2 és un dels indicadors més destacats. Les hospitalitzacions per diabetis es situen en 63,7 per cada 100.000 habitants, una de les taxes més baixes d'Europa. Pel que fa a les cobertures vacunals, la de la població infantil es manté a nivells alts i mostra poca variabilitat entre EAP.

 

Pel que fa al consum de fàrmacs, destaca la reducció d'un 28% de les dones de 50 anys o més amb tractament a llarg termini amb bifosforats, generant-se un estalvi de 7,7 milions d'euros. També s'ha reduït el nombre de consumidors d'antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) i d'inhibidors de la bomba de protons (IBP), utilitzat contra l'acidesa d'estómac.Tot i així, el consum ïIBP continua estant per sobre de la mitjana de països europeus.

 

 

El model sociosanitari ha d'atendre situacions clíniques complexes i adaptar-se a l'evolució de les necessitats dels pacients en el transcurs d'una malaltia crònica. Es tracta d'un sector amb un elevat nombre d'agents i una gran heterogeneïtat organitzativa que atén cada any 43.300 pacients en més de 90 centres (36.300 l'any 2011).

 

L'índex de satisfacció global en atenció sociosanitària a Catalunya és de 8,4 sobre 10 amb poques diferències entre centres, assolint un nivell d'excel·lència en tots els centres. Els aspectes que presenten més variabilitat entre centres són els referents a si el metge explica com evoluciona la malaltia i al temps d'espera quan el pacient truca el timbre. Destaca el fet que 2 de cada 3 centres presenten valoracions millorables en relació amb el menjar.

 

L'any 2013 una quarta part de l'activitat d'internament sociosanitària va correspondre als diagnòstics de fractura de coll de fèmur, ictus, insuficiència cardíaca congestiva i malaltia pulmonar obstructiva crònica.

 

La coordinació entre nivells assistencials afavoreix la derivació precoç a un recurs de convalescència i l'inici precoç de la rehabilitació, especialment a les unitats de convalescència. L'estada mediana de les persones amb fractura de coll de fèmur derivades a l'alta a un servei sociosanitari ha estat de 10 dies a l'hospital d'aguts i de 42 dies a convalescència; per l'ictus les estades són d'11 dies a l'hospital i 41 dies a convalescència. El percentatge de persones que han millorat el seu estat funcional durant l'ingrés en un recurs de convalescència ha estat del 36,7% durant el 2013.

 

 

Durant el 2013 els centres de salut mental d'adults (CSMA) han atès 159.875 persones, el que representa un 2,6% de la població adulta de Catalunya, i han realitzat una mitjana de 6,6 visites per persona atesa. L'aspecte més destacable és la priorització de l'atenció a les persones amb trastorn mental greu: el 2013 han representat una tercera part dels pacients atesos (32,8%) i més de la meitat de les visites (50,2%).

 

Pel que fa als serveis d'hospitalització de salut mental d'adults, l'any 2013 els hospitals monogràfics psiquiàtrics i els serveis de psiquiatria d'adults van realitzar un total de 16.644 altes, un 18% més que l'any 2011.

 

Els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) han atès durant el 2013 a 59.570 persones, el 4,1% de la població de Catalunya menor de 18 anys, que ha realitzat una mitjana de 6,3 visites a l'any. De fet, la població atesa pels CSMIJ ha crescut un 19% en els darrers cinc anys, tot i que el nombre de visites anuals per pacient ha disminuït de 7 a 6,3. Una de cada deu persones ateses en un CSMIJ pateix un trastorn mental greu, proporció que ha augmentat un 54% en els darrers cinc anys. Un dels factors que pot explicar aquest increment és la implementació del programa d'atenció als infants i adolescents amb trastorn mental greu en els CSMIJ. El TDAH és el diagnòstic més freqüent (23% dels pacients atesos). Entre les patologies emergents destaquen els trastorns de l'espectre autista (7,5% dels menors atesos). L'any 2013 els hospitals monogràfics psiquiàtrics i els serveis de psiquiatria dels hospitals d'aguts han realitzat un total de 1.163 ingressos de població menor de 18 anys, un 11,5% més que en el 2011.

 

L'any 2013, 13.391 persones van iniciar o reiniciar tractament a la xarxa d'atenció a les dependències. D'aquestes, 12.697 el van realitzar a centres ambulatoris i 694 a centres penitenciaris. El 76% dels inicis de tractament corresponen a homes. L'alcohol encapçala la llista de substàncies que motiven els inicis de tractament, mantenint una tendència creixent en els últims deu anys.

 

 

Amb la intenció d'oferir una imatge més fidel, completa i entenedora possible dels resultats de l'atenció sanitària, els informes que avui es publiquen inclouen algunes novetats. D'una banda, s'incorporen alguns indicadors més específics o d'altres complementaris als ja existents, com la mortalitat a 30 dies de l'alta hospitalària, la mortalitat per reparació d'aneurisma abdominal d'aorta, percentatge de nadons amb gran prematuritat, indicadors de procés, indicadors de satisfacció de l'atenció al part i atenció a urgències. També s'hi afegeixen nous temes com és l'ús de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'àmbit hospitalari o la descripció dels perfils de pacients en l'àmbit sociosanitari.

 

Cal destacar que per primera vegada es publica un resum en format d'infografies, així com un resum dels resultats de cada hospital. Aquests nous recursos se sumen a les explicacions textuals, imatges gràfiques i fitxers de dades obertes ja existents que tenen l'objectiu d'afavorir la consulta per part de la ciutadania. Per aquest motiu el conseller en la seva intervenció ha destacat que cal que cada centre publiqui les pròpies infografies de manera que els ciutadans les puguin visualitzar.

Com l'any passat, l'anàlisi dels resultats d'aquest informe es pot aprofundir mitjançant l'aplicatiu de Central de Resultats i fulls de càlcul dinàmics disponibles al lloc web de l'Observatori, així com mitjançant els fitxers de dades obertes que, complint amb els estàndards internacionals, es posen a la disposició de tothom al lloc web de la Generalitat de Catalunya.

 

Més informació: