El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) ha lliurat al Govern l’Informe "La innovació disruptiva i el progrés econòmic i social de Catalunya". Partint de reflexions anteriors del CAREC en relació amb la urgència d’escapar de la coneguda com  “paradoxa Europea” que descriu com, malgrat les substancials inversions en recerca a Europa –i també a Catalunya−, aquestes inversions no s’acaben de traduir en innovacions que arriben als mercats de manera efectiva i eficient, el document postula la necessitat de donar un pas endavant incorporant als hàbits i maneres de fer de les organitzacions dels sectors públic i privat, l’ambició d’una innovació radical o disruptiva que qüestiona de manera permanent els models (productes, serveis, processos, etc.) establerts.

 

La innovació incremental o evolutiva és la que, en iteracions successives, perfecciona gradualment els productes o característiques d’aquests. Afegeix valor a productes/serveis existents a partir de l’aplicació d’una metodologia de millora continua dels processos i procediments. La innovació disruptiva, o radical, és la que dóna lloc a un canvi brusc, sovint no previst, que resulta en la creació d’un nou producte/servei que pot comportar la creació d’una nova categoria i la instauració d’un nou paradigma i el corresponent desplaçament de la tecnologia o serveis  prèviament existents.

 

La societat s’ha beneficiat immensament  de les innovacions disruptives. Així el fonògraf va ser una innovació que va portar a les simfòniques de la sala de concerts a la sala d'estar. En l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), els efectes de la innovació disruptiva han fet possible que el salt de la telefonia del cable a les ones hagi fet realitat la mobilitat d’un usuari permanentment connectat i la ubiqüitat en l’accés a la informació en temps real a un amplíssim espectre de la població mundial. 

 

Igualment l’eclosió de les TIC, de l’accessibilitat mòbil i en temps real a les dades i a la informació, ha comportat el desenvolupament d’un univers d’aplicacions (moltes d’elles conegudes com killer apps) que comporten el qüestionament sovint radical dels models de negoci incumbents fins a la data.

 

La majoria de les  disrupcions parteixen de tres facilitadors:

 

a)    una tecnologia que simplifica les coses;

b)    un model de negoci basat en la innovació, és a dir que implica fer les coses (produir o proveir) de manera diferent de la qual és habitual fins al moment (el paradigma existent) i fins i tot en base a una tecnologia ja consolidada i preexistent, que entra en un mercat que està potencialment saturat i el modifica i amb model de generació d’ingressos també diferenciat;

c)    i una xarxa de valor que accepti i aprofiti la innovació disruptiva: exemples de xarxes de valor necessitades de disrupció són els sistemes de salut i els d’ensenyament.

 

Els resultats obtinguts, quan aquests tres factors es combinen, són comparativament millors que els dels  competidors.

 

El document del CAREC repassa les dades del Regional Innovation Scoreboard (RIS 2014) que publica la Unió Europea i que classifica a les diferents regions europees en funció de la seva “intensitat” innovadora.  El RIS identifica també els motors de la innovació regional: “els principals motors són l'assoliment d’alts nivells educatius, la infraestructura de les TIC, l’accés al finançament –no només bancari-, un ambient propici a les noves activitats innovadores i clústers forts i amb contorns ben definits són alguns dels motors que impulsen la innovació empresarial i n’augmenten el seu potencial.”

 

Un aspecte també destacat en la nota és el del finançament públic dels programes de recerca i innovació, aquests programes “siguin amb fons comunitaris, estatals o regionals, actuen com impulsors però no asseguren la sostenibilitat d’un sistema d’innovació que no és viable sense el concurs d’un sector privat  que aporti focus i orientació a resultats que tinguin una traducció en termes d’aplicabilitat i de mercat.”

 

El document es conclou amb un capítol de recomanacions que incideixen en la necessitat de  canvis profunds en els sistemes de la governança de les organitzacions publiques i privades, canvis en el marc legislatiu i  en els sistemes de  finançament i reemborsament de serveis públics que han de facilitar la incorporació de les innovacions disruptives i dels models de negoci que se’n derivin.

 

Finalment un annex recopila alguns exemples recollits en els àmbits de l’educació, la salut, la indústria o l’administració.