·        El govern català considera que aquesta nova ofensiva legal, forma part de la voluntat política del govern espanyol d'uniformitzar el comerç de tot l'estat seguint el model de la Comunitat de Madrid.

 

Davant la decisió del Govern espanyol anunciada avui d’interposar un nou recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei catalana d'horaris comercials, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig convocarà d'urgència les organitzacions patronals i sindicals del comerç per a plantejar una resposta política i jurídica conjunta al nou atac del govern central contra el model comercial català.

 

El govern català considera que aquesta nova ofensiva legal, forma part de la voluntat política del govern espanyol d'uniformitzar el comerç de tot l'estat seguint el model de la Comunitat de Madrid.

 

El govern espanyol ha decidit avui recórrer la Llei catalana 3/2014, del 19 de febrer, d'horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció, per considerar que vulnera la normativa estatal. A aquest respecte, la Generalitat recorda que la llei estatal en virtut de la qual s’interposa ara aquest nou recurs ha estat impugnada fa mesos pel govern català davant del Tribunal Constitucional perquè envaeix competències de la Generalitat de Catalunya, i actualment està pendent de pronunciament per part del Constitucional.

 

La llei 3/2014, de 19 de febrer d’horaris comercials es va aprovar el gener passar amb un ampli consens de les forces polítiques del Parlament de Catalunya, amb 100 vots a favor i 19 en contra. Va rebre el suport de CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA.

 

Durant el segon semestre de 2014 s’ha intentat arribar a una entesa amb el govern central en les negociacions articulades per les comissió bilateral Generalitat-Estat en matèria d’horaris comercials. Després de l’immobilisme de l’executiu central davant les propostes de negociació del govern català, ha presentat avui aquest nou recurs al Tribunal Constitucional contra una de les normes que regula l’activitat comercial a Catalunya, d’acord amb les competències reconegudes a la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

 

A banda d’envair de forma flagrant les competències catalanes, les mesures legislatives impulsades pel govern central en els darrers dos anys en matèria comercial tot i que aposten per la desregulació de l’activitat comercial per reactivar el sector, estan propiciant el tancament d’establiments i negocis, i no representen una reactivació de les vendes. Els diferents indicadors estadístics demostren que el model català ha resistit i està resistint millor la crisi econòmica.

 

 

 

 

D’acord amb les dades de l’INE, les reduccions d’empreses, establiments i densitat comercial (cnae 47: comerç al detall) són inferiors a Catalunya que a la resta de l’Estat, o a la Comunitat Autònoma de Madrid, paradigma de la liberalització de l’ordenació comercial. La densitat comercial en centres comercials (mesurada en superfície de venda per cada mil habitants) segueix la tendència inversa: Catalunya (183 m²/1.000 hab.), Comunitat de Madrid (457  m² / 1.000 hab.) i mitjana estatal (320 m² / 1.000 hab.). Font: Asociación española de centros comerciales.

 

Les variacions interanuals de les vendes des de gener de 2013 mostren la solidesa d’un inici de recuperació econòmica i, també, que aquesta és superior per a Catalunya que no per al conjunt de l’Estat.

 

El comerç català ha encadenat variacions interanuals positives de l’índex de vendes de comerç al detall des del mes de novembre del 2013, amb l’única excepció del mes d’agost. Les vendes a nivell estatal, en canvi, presenten dades negatives intercalades i variacions positives molt més atenuades.

 

Si es comprova les sèries històriques des de l’inici de la crisi econòmica, s’observa que, entre setembre de 2007 i setembre de 2014, la caiguda de vendes del comerç detallista a Catalunya ha estat d’un 20,0%, mentre que per al conjunt de l’Estat queien un 23,9%.

 

L’evolució del nombre d’ocupats en comerç al detall a Catalunya també mostra una tendència innegable de recuperació:

 

L’INE no desagrega prou les dades de l’EPA per conèixer l’evolució a nivell de comerç al detall i comunitats autònomes. Ara bé, convé assenyalar que la pèrdua de llocs de treball en el comerç durant els anys de la crisi econòmica ha estat inferior a la del conjunt de l’economia catalana.

 

Per tant, les dades de l’INE demostren que les polítiques uniformitzadores que pretén impulsar el govern espanyol no són necessàries. Ans al contrari, a tenor d’aquestes xifres, el model diferenciat de comerç que defensa Catalunya és més competitiu i està responent millor en la reactivació de l’activitat comercial.