El Gran Dinar és un esdeveniment de sensibilització i conscienciació ciutadanes sobre el malbaratament alimentari, organitzat per la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA), amb la col·laboració d’institucions públiques, empreses i organitzacions no governamentals, entre les quals hi ha l’Ajuntament de Barcelona, l’Agència de Residus de Catalunya, el Departament d’Agricultura i el Departament de Salut, a través de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. L’acte s’emmarca en la Setmana Europea de la Prevenció de Residus.

 

El gran Dinar ha estat un acte obert al públic i al llarg del matí s’ha ofert a tots els assistents un àpat gratuït cuinat pels cuiners de la Fundació Alícia. Amb l’ajut de més de cent voluntaris, s’han preparat uns 800 kg d’aliments aprofitats, bàsicament fruites i verdures que, tot i ser aptes per al consum humà, no es comercialitzen pel fet de no ser prou fresques. Aquesta acció vol sensibilitzar els ciutadans, a partir de l’experiència, sobre el fet que hi ha un gran potencial d’aprofitament del menjar. També s’ha organitzat una fira d’experiències on s’han donat a conèixer les diverses iniciatives que hi ha per reduir el malbaratament d’aliments. L’Agència de Salut Pública de Catalunya ha exposat el material que ha elaborat l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària per conscienciar els ciutadans sobre aquesta qüestió.

 

El malbaratament és un problema propi de les societats desenvolupades que ocasiona la pèrdua de milers de tones d'aliments. A més, en un context de crisi econòmica com l'actual, el malbaratament alimentari comporta un greu impacte social i ètic.

 

Els aliments es deixen perdre en totes les etapes de la cadena alimentària: productors, fabricants, detallistes, empreses de càtering i consumidors. A les llars, els motius són, entre d’altres, la manca de consciència de la quantitat de menjar que es desaprofita i dels costos ambientals i econòmics del malbaratament dels aliments. El fet de no saber com es poden utilitzar els aliments de manera eficient (per exemple, aprofitant al màxim les restes de menjar i cuinant amb els ingredients disponibles) també contribueix al malbaratament d’aliments a les llars, així com la manca de planificació de la compra i no interpretar bé la lectura de les dates a les etiquetes.

 

S’estima que a la Unió Europea cada persona deixa perdre uns 179 quilos de menjar a l'any. En total, es tracta de 89 milions de tones per any. En aquesta estimació no s’han inclòs els residus agroalimentaris i els rebuigs de peix; això vol dir que la pèrdua total anual d'aliments és encara més gran. S’espera que la pèrdua d’aliments augmenti fins a prop de 126 milions de tones per a l’any 2020 (un augment del 40%), en absència de polítiques preventives o altres activitats. A Catalunya es calcula que anualment es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments a les llars, restaurants, bars i càterings i comerços, que equivalen a les necessitats alimentàries de 500.000 persones durant un any. El 58% del malbaratament es produeix a les llars.

 

L’Agència de Salut Pública de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, col·labora amb les principals entitats del tercer sector en matèria d’informació, aprofitament i seguretat dels aliments per facilitar la donació d’aliments, reduir el malbaratament alimentari i formar els voluntaris que treballen en aquest àmbit. També fomenta la reducció del malbaratament alimentari, de forma segura, a les llars i impulsant l’educació i el coneixement en matèria de seguretat alimentària per reduir la pèrdua d'aliments sense afectar la seguretat alimentària i la higiene.