El Govern ha aprovat la memòria prèvia de l’Avantprojecte de llei d’ordenació del litoral català, que articularà un model de gestió integrada de l’espai costaner, tal com recullen les recomanacions de la Unió Europea. La nova legislació reservarà el paper d’administració de referència al Govern de la Generalitat, amb competències per aprovar els instruments de planificació i per atorgar títols de concessió, i dotarà de més competències als ajuntaments, que seran els encarregats de les autoritzacions, simplificant el procediment administratiu. La llei desenvoluparà la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria, tal com estableix l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

 

Fins ara, l’ordenació de la franja costanera catalana s’ha articulat de manera molt segmentada, a partir d’una distribució competencial complexa on concorren les tres administracions territorials (Govern espanyol, Govern de la Generalitat i ajuntaments). El domini públic marítim terrestre (DPMT) és titularitat de l’Estat, tot i que la Generalitat té la competència d’ordenació i d’atorgament d’autoritzacions i concessions. Els ajuntaments costaners, de la seva banda, presenten un pla d’usos per a cada temporada de bany, que aprova la Generalitat, i ingressen part del cànon que es recapta per les activitats que s’hi fan. L’altra part del cànon actual va a parar a l’Estat.

 

La nova legislació també potenciarà la implicació dels agents econòmics i territorials en la gestió de la costa i establirà un nou règim econòmic i financer que permeti reinvertir en la millora de l’espai els recursos obtinguts per l’explotació del litoral. La nova llei també vol donar resposta a la inexistència de figures pròpies per ordenar el domini públic terrestre, tant en l’ordenament jurídic català com en l’espanyol, creant les eines per abordar un àmbit especialment sensible i sotmès a nombroses pressions.

 

Per aconseguir aquests objectius, la Llei regularà la creació de dues noves eines d’ordenació i gestió de la costa:

 

1.     Pla d’ordenació del litoral català. Serà l’instrument bàsic per a la gestió integrada de l’àmbit terrestre i marí del litoral i abastarà els béns de domini públic marítim terrestre, incloent-hi el mar territorial i les aigües interiors. Tindrà en compte una zona d’influència d’aquest domini configurada per una franja d’almenys 500 metres d’amplada terra endins, que es podrà ampliar en coherència amb el planejament urbanístic i territorial.

 

2.     Plans d’ús del litoral i les platges. Els impulsaran els ajuntaments amb l’objectiu d’ordenar les ocupacions d’instal·lacions desmuntables al DPMT i a les seves zones de servitud. Tindran una vigència de 4 anys i, per tant, inclouran la previsió d’activitats i instal·lacions per a aquest període i no només per a la temporada anual de bany. Les instal·lacions que no estiguin previstes en els plans requeriran l’autorització de la Generalitat. També s’introdueix per primera vegada el règim de comunicació prèvia en la tramitació d’autoritzacions en servitud de protecció, trànsit o accés.

La norma també pretén resoldre la manca d’un règim econòmic i financer propi, que actualment dificulta l’obtenció de recursos per dedicar-los a la conservació del litoral. L’assumpció de més competències per part del Govern no ha anat acompanyada de la dotació de més recursos que, majoritàriament, recapta l’Estat a través del cànon d’ocupació, una part del qual ingressen els ajuntaments. Tot i que el decret de transferència de competències de 2008 ja admetia la possibilitat que el Govern creés altres cànons per explotació d’activitat, mai s’havia fet efectiva. Ara, amb la nova llei, es reordenarà l’actual règim financer. En primer lloc, els ajuntaments hauran de destinar a accions de manteniment i millora del litoral els ingressos que recaptin de les activitats incloses en el seu Pla d’ús. En segon lloc, es crearà un cànon d’explotació a favor de la Generalitat, que també es destinarà a actuacions de millora de la costa. Es cobrarà a tota ocupació del domini públic marítim terrestre que no estigui inclosa als plans d’ús dels ajuntaments, de manera que, en cap cas, se superposaran els tres gravàmens.

 

La nova llei vol impulsar la gestió concertada, involucrant-hi les administracions més properes i el teixit econòmic i territorial. Preveu crear els consells rectors dels espais litorals, òrgans col·legiats amb participació pública i privada, sense personalitat jurídica pròpia. Es crearà el Consell rector del Pla d’ordenació del litoral català, adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, i consells rectors dels plans d’ús del litoral i les platges, municipals o supramunicipals. Hi participaran les administracions competents i les associacions representatives d’interessos econòmics i socials.