El president de la Generalitat, Artur Mas, ha explicat aquest vespre el full de ruta que proposa com a màxim dirigent del país per completar el procés polític iniciat ara fa dos anys, centrat en el dret a decidir del poble català.

 

Davant d’un auditori amb més de 3.000 persones, el president Mas ha demanat “generositat” als partits polítics per “configurar una llista prou àmplia, transversal i forta, amb un programa prou clar, que obtingui la majoria en el Parlament  i que permeti evidenciar davant del món que Catalunya vol esdevenir un nou Estat”.

 

“Són temps de decisions i de suma; no temps de condicions personals”, ha reblat el president, que ha afegit que en la seva proposta “no hi ha condicions personals, sinó condicions de projecte per a garantir al màxim possible que Catalunya i el seu poble se’n surtin”.

 

Per aconseguir aquesta suma d’esforços, Artur Mas ha apostat per “configurar una llista mixta”, integrada per “persones representatives de la societat civil, professionals i especialistes en les matèries clau per a la construcció de l’Estat a Catalunya”, a més de “persones proposades pels partits polítics implicats”.

 

Aquesta llista, que el president ha explicat que “es presentaria per un sol cop, com un acte de servei al país” i que, per tant, acceptarien no repetir en les eleccions següents, tindria un mandat curt, “màxim un any i mig des de la constitució del nou Parlament i l’elecció del president de la Generalitat”.

En acabar aquest mandat, “el Parlament i el Govern promourien les noves eleccions catalanes, aleshores sí constituents”, i, coincidint amb les noves eleccions, “convocarien un referèndum perquè els ciutadans de Catalunya decidissin la proclamació definitiva del nou Estat”.

 

“A través d’aquest acte doble i únic, eleccions i referèndum, Catalunya exerciria la seva sobirania, amb l’aval novament de les urnes”, ha subratllat.

 

Aquesta convocatòria d’eleccions constituents, hauria d’anar acompanyada, com ha ressaltat el president, de “l’obertura de negociacions formals per acordar les condicions de la constitució del nou Estat” i “d’acabar de preparar les estructures d’Estat per assegurar una transició eficaç fins a la constitució del nou Estat”, així com el paquet legislatiu necessari. També caldria, ha dit, endegar un procés de participació durant aquell any i mig per preparar les bases d’una futura constitució catalana que seria aprovada en el següent mandat legislatiu.

 

El president ha subratllat que aquesta proposta, que és la seva “modesta i personal aportació per ajudar a no fallar quan encarem la recta final”, intenta “sumar més enllà dels partits, per un sol cop, per un període curt, per guanyar la consulta, per constituir el nou l’Estat si es guanya , i preservant a més els partits de cara al futur, que també és una obligació”.

 

A aquest gest de generositat que ha demanat a les formacions polítiques, el president ha reiterat que ell hi correspondrà amb dos compromisos. En primer lloc, assegurant que, si encapçala la candidatura i es guanya per majoria absoluta, “jo no em tornaria presentar com a candidat a la presidència de la Generalitat en les eleccions següents, al cap d’un any i mig”. I, en segon lloc, destacant que “puc encapçalar la llista i estic a disposició, però també la puc tancar; és a dir, puc ser el primer o puc ser l’últim”.

 

Abans de presentar la seva proposta de futur, el cap del Govern ha dedicat bona part de la seva intervenció a explicar com Catalunya ha arribat al punt en què es troba i quin és el camí per encarar el futur.

 

Pel que fa a la situació actual, el president ha explicat que Catalunya i l’Estat “es mouen en freqüències d’ona diferents”, i que, mentre Catalunya “reclama més i millor autogovern”, l’Estat “executa un procés de recentralització”. Així, el president ha dit que “la causa principal del que està passant a Catalunya és el comportament del govern espanyol” perquè “a la majoria de catalans i catalanes, ens ha fallat i ens segueix fallant”.

En aquesta línia, el cap del Govern ha recordat el “cop de porta” de l’Estat a acordar amb Catalunya un referèndum i ha denunciat que l’Executiu central “fa política a través dels tribunals i pressiona la fiscalia per inhabilitar, multar o fins i tot privar de llibertat membres d’un Govern el pecat dels quals ha estat escoltar la gent i fer tot el possible per posar les urnes”. “Ho tornarem a fer quan calgui, sense por de querelles injustes”, ha advertit.

 

Davant la reiterada negativa de l’Estat a una solució acordada amb Catalunya, el president Mas ha afirmat que “ha arribat l’hora d’utilitzar l’únic instrument que ens queda per poder fer la consulta que se’ns nega”. Tot i que ha destacat que les eleccions “no són el millor dels instruments”, ha subratllat que “no n’hi ha d’altre”, perquè “només depenen de nosaltres i són legals per definició”.

En aquest sentit, ha remarcat que “només avançaré les eleccions si són per fer la consulta” i que si es volen utilitzar per canviar el Govern o la composició del Parlament es farien en acabar la legislatura, és a dir, a finals del 2016.

 

“Són els partits polítics i la societat civil organitzada els que converteixen les eleccions normals convocades pel president de la Generalitat en la consulta que no ens han deixat fer d’una altra manera”, ha reblat.

 

El president ha remarcat que el més important d’unes eleccions o d’una consulta “és el resultat, que ha de ser nítid, clar i molt entenedor a tot el món” i que “no pot donar lloc a discussions sobre què s’ha votat”. Per aquest motiu, Mas ha dit que “hi ha d’haver una pregunta o un programa clar”, que significa saber si els ciutadans volen que Catalunya esdevingui un Estat independent o no.