El  Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), a través de l’empresa pública Promotora d’Exportacions Catalanes (PRODECA), va col·laborar, el passat dia 26 de novembre, a la seu del Barcelona Centre Logístic Catalunya de Barcelona, en l’organització de la jornada ‘Orientació a la càrrega aèria per a exportadors alimentaris’, dedicada a la logística aèria en el sector dels peribles, i que va obrir el conseller delegat de PRODECA, Jordi Bort, amb la ponència ‘El potencial exportador del sector dels peribles català’.

 

En el decurs de la presentació, Bort va tractar sobre el sector agroalimentari català com el 1er sector productiu de Catalunya, que representa el 3,61% del PIB i és el 2on clúster en indústria alimentària d'Europa, per darrera de Llombardia, i el 2on agrari d'Europa, i que se situa com la 1a indústria alimentària de l’Estat espanyol, amb un 23,50% del volum de vendes.

 

A Catalunya representa, també, en relació al total de la indústria catalana, el 18% del volum de negoci, el 15% del Valor Afegit Brut, el 16,3% de l’ocupació, i el 10,3%, de nombre d'empreses.

 

En aquest context, Jordi Bort va ressaltar que es tracta d’un sector amb un potent paper anticíclic ja que en aquests anys difícils ha estat capaç de sostenir la producció, de destruir poca ocupació (durant la crisi els llocs de treball s'han reduït un 4%, que és molt menys que el 20% del conjunt industrial), d'augmentar les exportacions i assolir una taxa de cobertura (relació Exportacions/Importacions) de 94,04% el 2013.

 

Catalunya té una posició de lideratge a Europa, i consolidada. És la regió d'Europa amb el major increment en valor d’exportacions d'aliments i begudes amb un +2,79% el 2013 (+ 47,26% entre 2009-2013), per darrere l’Estat espanyol (+1,5%), França (+1,4%), Itàlia (+0,1%), i Alemanya (-1,7%). Així doncs, aquestes dades refermen la consolidació d'un important nombre de companyies exportadores regulars i la fortalesa d’aquest sector.

 

El sector agrari català, així com la indústria  agroalimentària, utilitzen les tecnologies més avançades (biosensors, maquinària teledirigida per GPS, material vegetal avançat, agricultura de precisió, etcètera). Com a resultat, avui l’agroalimentació catalana és un sector clarament competitiu, capaç d’aportar el 13,70 % de les exportacions catalanes.

 

Bort també va destacar que els productes peribles tenen un pes molt important en el conjunt del sector agroalimentari (1 de cada 3 empreses agroalimentàries és de productes peribles), i representen més de 3,5 milions d’euros exportats, sent la carn, les begudes, la fruita, els olis i greixos els productes alimentaris més exportats i que representen el 60% del comerç alimentari català.

 

També en referència als peribles, va esmentar que a banda de les restriccions d’exportació de certs productes d’origen animal i vegetal a determinats països tercers, un dels handicaps més grans és la durada del transport i les condicions de temperatura, humitat i fragilitat del producte, que no permet que aquests productes alimentaris arribin en condicions òptimes de consum o amb suficient marge de caducitat.

 

La fruita fresca constitueix una de les principals produccions agràries de Catalunya, sent el  4rt productor mundial de pera, préssec i nectarina, i el 20è productor de poma. Els principals destinataris són Alemanya, França, Itàlia, Portugal i Grècia, creixent en importància Algèria, Estats Àrabs Units, Aràbia Saudita, Marroc, i diversos països de l’Est.

 

En aquest context, Jordi Bort va subratllar també que Catalunya és un gran exportador de fruites, oferint una particularitat única: el sistema de Producció Integrada. El 25% de tots els fruits produïts s'exporten als mercats estrangers (40% préssecs, 37% nectarines, 67% peres, 69% pomes). Més de 50.000 hectàrees de terres plantades amb arbres fruiters produeixen més d’un 1 milió de tones de fruites.

 

Un altre sector remarcat per Bort és el carni, el 1er sector exportador de la indústria alimentària catalana amb un 28% del total d'exportacions alimentàries, més de 2 milions de tones produïdes, i 4.000 milions d'euros en vendes, sent el sector del porcí el 75% de la producció total catalana. El sector carni representa el 35,8% sobre el total de la producció càrnia de l'Estat espanyol.

 

Es tracta d’un sector amb fort augment d'inversió orientada a la integració vertical: garantir la traçabilitat d'acord amb les demandes del mercat. Les exportacions són un factor essencial per al creixement d'aquesta indústria. Té una balança comercial positiva amb un superàvit sostingut en aquesta balança comercial del 223%, i 400 milions d'euros exportats.

 

Quant al sector del peix, aquest representa un 0,7% del conjunt del sector agroalimentari, amb una producció de 33.000 tones (55,3% peixos, 44,7% mol·luscs), i és el 4% del total de les exportacions agroalimentàries, sent els principals destinataris França, Itàlia, i Portugal. La captura ha disminuït un 25% a favor del desenvolupament de l'aqüicultura, augmentant el volum de negoci en un 8%.

 

Pel que fa al sector lacti, es tracta del 3er productor a nivell estatal, amb una quota del 12,7% del total. Els principals establiments especialitzats en productes transformats es troben a Catalunya amb un 5,93% del volum de negoci de la indústria agroalimentària i més de 890 milions d’euros en vendes netes. En aquesta línia, Bort va ressaltar que el lacti és un sector molt dinàmic, amb una gamma de productes que es renoven amb rapidesa, i que compta amb molt alta seguretat alimentària.

 

A més, Jordi Bort també va incidir en què “tenim una oportunitat per a exportar peribles amb carrega aèria a països tercers”, i que més del 80% de les mercaderies es transporten per carretera, existint un desequilibri modal i una dependència excessiva respecte un sol mode, amb la necessitat de diversificar els modes de transport en benefici del transport marítim, ferroviari i aeri.

 

Tot i no tenir un volum de moviment de mercaderies elevat comparat amb els altres modes de transport, el transport aeri és clau per a serveis urgents i mercaderies d’alt valor afegit. El servei aeri és competitiu en llargues distancies, i el seu desenvolupament depèn de l’existència de connexions intercontinentals.

 

Per finalitzar, Bort va assenyalar que la globalització i la concentració d’operadors tendeix a polaritzar l’activitat logística mundial en menys centres operatius i de decisió. Aquesta tendència ha generat una gran competència entre territoris logístics per a esdevenir els nodes de connexió dels grans corredors estructurants de la xarxa comercial internacional.

 

Catalunya juga amb un clar avantatge davant d’alguns territoris competidors, però no pot perdre l’estela dels grans nexes logístics mundials situats al nord d’Europa, Sud-Est asiàtic, Americà del Nord, Americà Llatina i, en el futur, Àfrica.

 

Així, va indicar també, que Catalunya compta amb immillorables condicions per a convertir-se en un espai capdavanter en el mapa logístic internacional: condicions geogràfiques, teixit empresarial, capital humà, i un sistema d’infraestructures de gran abast encapçalades per dos ports de primer nivell, un aeroport en creixement, sol logístic especialitzat, i una xarxa viaria i ferroviària que irriguen el territori i que, juntament amb les xarxes marítimes i aèries, integren Catalunya a les xarxes internacionals.

 

Barcelona concentra aeroport, port, carreteres, ferrocarril i zones logístiques en menys de 12 quilòmetres a la rodona, sent una plataforma logística intermodal oberta al món. La seva àrea concentra una gran part de les empreses agroalimentàries catalanes, sobretot per les infraestructures de comunicació, logística i transport que faciliten la sortida a l’exterior.

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.