El Govern ha aprovat el Projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2015, que mantenen el compromís del Govern de no reduir la despesa no financera, que augmenta un 4,2% respecte al 2014. Aquest augment respon en gran part a la recuperació de la paga extra dels treballadors públics, i la jornada i retribució completa del personal interí, amb un increment de despesa de 581 milions d’euros. En línia amb els comptes anteriors, l’Executiu prioritza les partides de caràcter social que, un any més, concentren el 71,2% dels recursos disponibles. 

En conjunt, les necessitats de despesa d'aquest any se situen en 22.481 milions d’euros, incloent els interessos del deute (la quarta partida més alta després dels departaments de Salut, d’Ensenyament i de Benestar Social i Família) i l'atenció de compromisos de pagament per inversions efectuades en el passat que, tot i l’aplanament d’obligacions, s’eleva enguany a 874 milions d’euros.

 

Els comptes del 2015 posen de manifest, novament, que els recursos disponibles per finançar la despesa necessària que arriben majoritàriament a través de l'Estat espanyol en forma de transferències, són insuficients i que no reflecteixen la realitat fiscal de Catalunya.

 

Malgrat el context de recuperació econòmica, els recursos a disposició de la Generalitat per a aquest exercici no només no augmenten, sinó que retrocedeixen respecte al 2013, el darrer any amb dades liquidades. L’objectiu de dèficit imposat per l'Estat el 2015 és del 0,7%, un 53% menys que el 2013. Per tot això, els recursos disponibles aquest 2015 se situen en 19.981 milions d’euros, 2.500 menys dels necessaris per cobrir les previsions de despesa de l'exercici.

 

 

Davant d’aquesta insuficiència de recursos, el Govern descarta incrementar més la pressió fiscal sobre els ciutadans, i tampoc ha pressupostat una partida destacada d’ingressos derivats de concessions i vendes d'actius, tot i que continuarà treballant per obtenir més ingressos a través d’aquesta via.

 

L’alternativa adoptada és reclamar a l’Estat el pagament d'alguns dels deutes històrics i altres ingressos que considera molt justificats. Concretament, es reivindiquen 759 milions de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut d’autonomia de Catalunya, que s'havien d'haver pagat el 2011, una bestreta del Fons de Competitivitat corresponent al 2015 (789 milions) i la compensació de l'impost sobre els dipòsits en entitats de crèdit (635 milions), que no s'ha pogut aplicar amb normalitat a causa de l'impacte de la regulació estatal.

 

Al marge d'aquestes tres reclamacions, el Govern exigeix la negociació d'un nou model de finançament, aquest any ja fora de vigència, amb efectes retroactius a 1 de gener de 2014. També demana la compensació per l'increment del tipus de l'IVA (general i de productes sanitaris). A més, el Govern exigeix a l'Estat que comparteixi els ingressos addicionals que està aconseguint per la millora de la situació econòmica que li permeten abaixar impostos i fer ampliacions de crèdit, de forma reiterada, per cobrir les seves despeses.

 

Reclamació d'un objectiu de dèficit just 

 

Finalment, el Govern de la Generalitat continua reclamant l'assignació d'un objectiu de dèficit que compleixi els criteris de la llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. En els darrers anys, el Govern català ha demostrat reiteradament la seva voluntat de reconduir els desequilibris de les finances públiques. En el període 2010-2013, el dèficit de la Generalitat es va reduir 2,58 punts sobre el PIB, amb un ajust de la despesa del 22,5%.

 

 

Pel que fa a l’escenari macroeconòmic, el Projecte de llei de pressupostos per al Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2015 (PGC) preveu la consolidació de la recuperació econòmica amb un creixement del PIB català d’un 2,2% i una reducció de l’atur al 17,9%.

 

Destaca l’aportació de la demanda interna gràcies, sobretot, a l’augment de la despesa en consum de les llars (2,1%), de la formació bruta de capital (4%) i, en menor mesura, però també amb una tendència positiva, a la millora del consum de les administracions públiques (1,1%).